Vostès no els han vist, perquè ha estat una visita gairebé clandestina, sense publicitat, perquè els homes de negre del comitè avaluador d’Icomos examinessin sense interferències els deu monuments andorrans de la candidatura Els testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus: el Coprincipat d’Andorra. Disculpin la tiralonga, però és que així es diu la criatura. Vostès probablement no els han vist, però han estat aquí. Dimecres i dijous. Van desfilar per Sant Joan de Caselles, Sant Romà de les Bons, Sant Martí de la Cortinada, Sant Climent de Pal, Santa Coloma, Sant Serni de Nagol, Sant Miquel d’Engolasters, la Casa de la Vall, el roc d’Enclar i la Roureda de la Margineda; es van reunir a Cal Pal amb representants de comuns, entitats i associacions culturals, van prendre les seves notes i avui desfilaran cap a Foix per examinar-ne els castells dels comtes i tancar així una excurs


La bona notícia és que sembla que els avaluadors van valorar especialment no només el caràcter transnacional de la candidatura, que lidera Andorra, però a la qual es van enrolar des del primer moment França i Espanya, sinó també aquesta peculiar combinació de patrimoni eminentment material que són els dotze monuments de la candidatura i el plus immaterial que constitueix el concepte que li dona sentit, la construcció de “l’Estat dels Pirineus”, per dir-ho amb la terminologia oficial. És a dir, nosaltres. Segons fonts pròximes a la candidatura i que van assistir a la reunió de Cal Pal, els avaluadors “dominaven el dossier” i el van qualificar d’“innovador”, precisament per aquest caràcter híbrid, material i a la vegada immaterial. La gira conclou avui a Foix i els pròxims passos estan pautadíssims: al novembre, primera valoració dels béns per part d’un grup d’experts; al gener, la fase de reformulació, a partir de les preguntes “oficials” que plantegi la Unesco i les recomanacions també oficials que faci arribar a la candidatura; i la fase decisiva, entre el març i el maig, quan es reavaluarà cada candidatura a partir de les respostes que aportin als requeriments.

A partir d’aquí tot el peix estarà venut, perquè ja no hi haurà marge. Icomos traslladarà al juny les conclusions finals al Comitè del Patrimoni Mundial de la Unesco i la decisió definitiva es prendrà a la 49a sessió d’aquest Comitè, que tindrà lloc entre el 27 de juny i el 7 de juliol a Istanbul. Perquè ens en fem una idea, compartirem sessió amb candidatures com els Teatres de Condomini del Centre d’Itàlia, la Ciutat Antiga de Termessos (Turquia) i Itàlica, ciutat cerimonial (Espanya), pel que fa a patrimoni material, i Ribeira Sacra (Espanya), les planes de Barotse (Zàmbia) i les Fagedes Primàries dels Càrpats en paisatge cultural

Recordin que Els testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus ha estat una candidatura de llarguíssima gestació. Se’n va començar a parlar el 2015, en temps d’Olga Gelabert com a ministra de Cultura, però no va arrencar, amb empentes i rodolons, fins al 2019, i no es va formalitzar oficialment fins al gener passat. Entremig se li van avançar les falles (2015), l’ossa (2022) i la transhumància (2023), totes tres de caràcter transnacional i en la categoria de patrimoni cultural immaterial de la humanitat. Els testimonis... serà, si és, la primera a inscriure’s a la llista del patrimoni material, i el pòquer es completa amb la vall del Madriu-Perafita-Claror, patrimoni de la humanitat en la categoria de paisatge cultural des del 2004. Ho sabrem el juliol que ve. Nou mesos més de paciència.