Segons el crític musical Harold C. Schonberg (no confonguem els llecs amb el compositor Arnold Schoenberg), Antonin Dvořák és, juntament amb Haydn i Händl, un dels músics més diguem-ne psicològicament sans, al marge de les complexitats metafísiques dels seus coetanis. També és un exponent de la fusió de cultures, mestissatge, d’obrir (ell i a qui l’escolta) les orelles a altres sons. Com els dels indis iroquesos que el visitaven durant l’estada estiuenca de la família a Iowa, els mateixos indígenes que el van batejar com l’home dels ulls fers. La seva novena, la Simfonia del Nou Món, amb aquesta ressonància de coses que comencen que porta en ella, servia aquesta tarda a l’Orquestra Simfònica Humanium per presentar en societat la Universitat Humanium, que a partir del setembre obre les portes –físiques i virtuals– a Sant Julià de Lòria. 

Mig centenar de joves músics (una mica anxovats a l’escenari del Claror) van interpretar, després de l’obertura Un dia en Viena, de Franz von Suppé, aquest “triomf del Mi mayor” que deia Luis Ángel de Benito al programa que a la simfonia de Dvořák va dedicar l’emissió de Música y significado, d’RNE. Álvaro Gómez Gómez dirigia la interpretació, amb la qual l’orquestra ha girat per València i Valladolid. Hauria d’haver-se allargat fins a la Xina, expliquen els responsables de la formació i el nou centre universitari, però no va ser possible. El cònsol major lauredià, Josep Majoral, amb part de la corporació, i la ministra Ester Vilarrubla, hi eren presents per donar la benvinguda al projecte. “El nostre propòsit és potenciar Sant Julià de Lòria com a ciutat universitària, per la qual cosa hem fet tots els esforços possibles perquè aquesta universitat hagi vingut a la parròquia i ens podem felicitar”, manifestava Majoral dies enrere.

La decisió d’Humanium d’assentar-se a la parròquia arriba gràcies a un conveni de col·laboració que el centre docent i el Comú van signar recentment, mitjançant el qual la corporació els cedirà les sales de música i auditoris del Centre cultural. 

Si avui l’epicentre de la música al país era la parròquia laurediana, dissabte a la nit ho havia estat l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella, amb la presència de la coreana Ka Young Lee en el marc del cicle Orgue&nd. So & ritme va titular un programa que desplegava les veus d’autors que van compondre per a l’instrument al llarg del segle XX. Entre ells potser el més recognoscible per al públic podia ser Paul Hindemith (1895-1963). D’ell va interpretar el moviment dinàmic de Sonate II, peça que arribava després d’un ostinato de la Música dominical de Petr Eben (1929-2007) que desplegava aspectes rítmics poc habituals per a l’oient no massa avesat, igual que la Fiesta d’Emma Lou Diemer (1927) amb què la coreana s’acomiadava del públic.