“Molt bé, va molt bé, es veu que tant el Pare Noel com els Reis tenen fixació per regalar llibres als més petits”. O no tan petits, també al públic juvenil, malgrat el que es digui sobre la manca de públic lector a aquestes edats. Aquestes reflexions venen de la mà de Pamela Méndez, i per si Ses Majestats tenen intenció de proveir-se de més llibres però els manquen idees, aquí van unes quantes recomanacions, de la mà d’una llibretera (Méndez mateixa), una biblioteca (la de Sant Agustí de la Seu) i un escriptor, docent i gran divulgador de la lectura entre els més petits, Ramon Besora. 

La llibretera recomana
Un dels llibres que més s’està despatxant els últims temps per als més joves és Redes, d’Eloy Moreno. Es tracta de la segona part d’Invisible, del qual se n’acaba d’estrenar sèrie, cosa que sempre ajuda a estirar de la literatura. Com ja es pot deduir del títol, la cosa va dels perills a les xarxes socials, en clau de thriller psicològic.
Per a totes les edats, Méndez (Llibre Idees) destaca la revifada fortíssima que està tenint un clàssic com Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez. També en aquest cas sembla que l’estrena d’una sèrie per a la petita pantalla està afavorint que tornem a ficar el nas en la bona literatura. Per cert, que el Nadal en les llistes dels més sol·licitats sembla anar de premis Nobel (parlant també de totes les edats) i és la sud-coreana Han Kang qui està guanyant la partida, principalment amb La vegetariana i el títol d’aparició més recent traduït al castellà, Imposible decir adiós. 

La biblioteca apunta als autors pirinencs
La Biblioteca Sant Agustí, la municipal de la Seu d’Urgell, distribuïa aquests dies la llista de suggeriments perquè els Reis posessin lectures al sac i s’aturava particularment en els autors pirinencs. Per començar, Les estrelles de Lilith, amb què l’escriptora i docent a Andorra Laura Casanovas es va endur el premi Carlemany per al foment de la lectura. També, naturalment, recorden que aquí està Albert Villaró, amb la seva incursió en la narrativa més juvenil (si així volem considerar-ho), amb Tercer origen, que apel·la al Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo que, ja posats, també és una lectura a revisar per als adults i en la qual introduir-se per als de menys edat. Des del Pirineu escriu també Alberto Casamayor, que proposa aquesta sèrie ambientada en el món del bàsquet, Canastones, protagonitzada per una colla de xavals de nou anys. Isidre Domenjó, Pepita Clop, Ester Farran, Pep Albanell, Albert Galindo, Mar Hurtado, Susanna Isern, Rosa Marsino, Urgell Mestre i Roser Pubill completen la nòmina d’autors del territori –com es diu ara– que s’han llançat a la tasca d’atreure els més petits a la lectura. 

L’escriptor i docent
Fer de prescriptor de lectures infantils és la tasca a la qual Ramon Besora (docent, escriptor, editor) ha dedicat la vida. En la llista que ens proposa apareixen títols com El bosc dels germans, de Yukiko Noritake o Ànec coix, gallina cega, d’Ulrich Hub, unes lectures recomanades per a infants d’entre vuit i deu anys. Oficis que ho van petar, de Markus Rottmann, o La geganta, de Jordi de Manuel, anirien adreçats a nois de deu a dotze, i per a lectors de dotze a setze tindríem obres com Trucada perduda, de Nora Dasnes, o Memòries del bosc, de Mickaël Brun-Arnaud. Si mirem els més petitons, una idea és De què fa gust la Lluna?, de Michael Grejniec, o Tortuga vs. Llebre. La revenja, de David Pintor. 
El mateix Besora figura a les llistes amb títols propis, començant per Poesia per a tot l’any, per començar a caminar en aquest gènere sovint massa oblidat. I el Consell Català del Llibre per a Infants i joves (IBBYCat) també proposa un dels llibres del peramolí, Un metre d’històries de metre, amb il·lustracions d’Albert Asensio.