“Va ser un abús de poder, i sort que hi anava previngut”, insisteix Keshta

Agraeix les mostres de suport, diu que només busca “justícia” i espera la trucada del ministeri.

El ministeri va a un altre ritme: va trigar tres dies, tres, a emetre el comunicat telegràfic amb què divendres sostenia que l’actuació de l’equip de la Biennal “s’ajusta a dret” i que “dista de la versió publicada per l’artista”, anunciava que havia demanat una trobada “per esclarir els fets” i amenaçava a l’última línia d’emprendre les clàssiques “accions pertinents”.

Doncs bé, a última hora d’ahir Keshta esperava encara que el convoquessin en aquesta nova reunió que ha de servir perquè la ministra, Sílvia Riva, “escolti les seves inquietuds”. L’esperava amb la tranquil·litat d’ànim, deia, de qui ha actuat de forma molt meditada, sense deixar-se endur per l’exaltació, els nervis o l’emoció del moment: “El que busco és precisament justícia, perquè no soc jo qui ha fet res malament. Allò va ser un abús de poder i la sort és que hi anava previngut. De totes formes, també vull dir que el que he fet no ha sigut per crear problemes a ningú, sinó per resoldre’ls, i per netejar el camí als que vinguin després”.

Pel que fa a la gens velada amenaça d’accions judicials, Keshta es parapeta rere la gravació de la reunió del 2 de febrer del 2018, una hora i mitja llarga en què el cap d’Acció Cultural li ofereix en presència de la comissària de la Biennal un insòlit acord: si es retirava del concurs d’aquell any, li garantien que seria l’artista seleccionat per a l’edició del 2021. Keshta assegura que es va limitar a escoltar i que en cap moment no va acceptar el tracte, i que la tardor del 2019 la mateixa comissària li va enviar un WhatsApp que conserva i en què es lamentava d’haver-li ofert aquell arreglo, insistia que si estigués en les seves mans tornaria enrere i que comptava amb ell si finalment el ministeri decidia repetir a Venècia i ella tornava a exercir com a comissària. Es veu que l’octubre del 2019 ja no estava tan clara, la continuïtat de l’aventura veneciana, i la comissària confia en aquesta mateixa conversa que s’acabi aprovant el pressupost.

El cert és que la ministra, Sílvia Riva, va posar immediatament el fre, que va ordenar de repensar-ne el projecte i el format, i que al marge de l’aspecte estrictament artístic, potser també hi va influir la polèmica pels 35.000 euros que el maig del 2019, quan es va inaugurar la Biennal, es van haver d’abonar en concepte d’allotjament de la delegació andorrana. El reajustament pressupostari a què ha obligat la pandèmia i la consigna del ministeri de prioritzar els projectes que reverteixin al país semblen haver condemnat la participació a la Biennal, com a mínim l’edició següent, retardada fins al 2022. Una decisió que, si es confirma, significarà un estalvi de 250.000 euros, que és el que costava cada cicle venecià i que majoritàriament es cruspien lloguers, dietes i desplaçaments.

Però tornem a Keshta, que ahir agraïa les mostres de suport que li havien donat personalment artistes com Àngel Calvente i Rosa Mujal, així un antic pes pesant del ministeri com Josep Maria Ubach, artífex de la presència d’Andorra a la Biennal i predecessor d’Ivan Sansa com a cap d’Acció Cultural. També la campanya que sota el lema #culturanetaandorra va impulsar dijous un grup d’artistes independents per reclamar explicacions i a la qual es va adherir immediatament la Xarranca, “decebuts i enfadats de constatar el joc brut que s’ha dut a terme amb un projecte oficial en relació amb la Biennal”. “Si els faltaven les proves, aquí les tenen”, conclou Keshta.

Com es recordarà, la convocatòria del 2018 va ser la menys concorreguda de les cinc edicions de la Biennal: tan sols s’hi van presentar quatre projectes, dos dels quals –Autoestima 2.0, de Martín Blanco, i Future Is Now, de Philippe Shangti, van passar a la final, com vaticina el cap d’Acció Cultural en la reunió amb Keshta: “Els finalistes seran Shangti i un altre”. La plaça veneciana va ser finalment per al massanenc.