Doncs aquí el tenim, per als que volen entrar amb bon peu musical el 2025, el (també aquí) tradicional concert de Cap d’Any (demà a les set de la tarda a l’Auditori Nacional, a Ordino). Els clàssics d’Any Nou. De Rossini a Strauss oferirà una passejada per peces dels compositors més sol·licitats per començar l’any nou: Rossini, Brahms, Mascagni, Tchaikowsky, Offenbach i, per descomptat, la inexcusable nissaga dels Strauss vienesos, un repertori interpretat per l’ONCA sota la batuta d’Albert Gumí. 
Amb Gumí, precisament, repassem aquest repertori que encapçalarà Gioachino Rossini, autor habitualment programat en aquestes dates “pel seu bon humor”, que ajudarà a entrar –esperem-ho– amb bon peu en el nou any. Amb la trepidant obertura del Guillem Tell de l’italià arrencarà un concert que continuarà amb la Dansa hongaresa  núm. 5 en Sol menor de Johannes Brahms, “música centroeuropea que també és habitual en aquestes cites”. Després el concert s’encaminarà més al nord, a la Rússia de Txaikovski, per tocar el Vals de les flors del tan nadalenc Trencanous. Desfilaran també l’Intermezzo de la Cavalleria Rusticana de Pietro Mascagni i, en clau de can-can, el que inclou l’Obertura d’Orfeu als inferns, l’opereta de Jacques Offenbach. 
A partir d’aquí, el programa s’interna ja pel territori dels Strauss, “als tres germans, començant per Joseph Strauss; Edward, que era el petit, i Johann, potser el més conegut”, detalla Gumí. “Cada polka, cada vals, cada peça dels Strauss té un nom, i això és molt maco, que no sols els coneguem pel número d’opus, i així es recorden millor”. Pensem, puntualitza, que en tenen a cabassos: fins a quatre-centes suma el germà més popular. “De Joseph per exemple, tocarem l’Sport Polka (op. 170), una peça ràpida, divertida, que has d’esforçar-te per fer-la, mentre que d’Edward toquem una polca francesa que es diu Inflamat d’amor, que és una peça més lenta, cantabile, juganera” i aquest contrast “dona molt de marge per jugar amb els títols de les peces”. 
Programa oficial a banda, i  final de concert i propines habituals (qui marxaria satisfet de la sala sense el Danubi blau o la Marxa Radetzsky?), Gumí promet alguna sorpresa que, òbviament, no revelarà. Sí avança un altre dels bisos, una peça d’Enric Marfany i Gosset, cosí de l’Enric Marfany més cèlebre per aquestes contrades. “Era el cosí petit de l’autor de l’himne andorrà; també era mossèn i també va escriure algunes obres musicals, entre les quals el vals que interpretarem en el concert”. 
De les particularitats de cada obra, segurament el mateix Gumí posarà al corrent el respectable públic, perquè el director artístic de l’orquestra nacional és partidari d’amanir el concert amb petites intervencions didàctiques (no debades és docent) perquè tothom sàpiga què està ballant... ni que sigui amb la imaginació i els peus sota la butaca. “Toca començar amb música molt emotiva, bona música, i en bona companyia: és de les millors coses que es poden fer per començar bé l’any”, convida.