L’exposició immersiva Van Gogh Alive es va inaugurar la setmana passada a Escaldes-Engordany, i constitueix una trobada lluminosa amb una de les figures més talentoses de la història de l’art. Instal·lada en els 1.200 metres quadrats de la sala del Prat del Roure. Romandrà oberta fins al 6 d’abril del 2026 i convida tant residents com visitants a endinsar-se en els colors i els paisatges interiors de Vincent Van Gogh.
Concebuda i produïda per Grande Experiences, Van Gogh Alive ja ha recorregut el món i ha captivat públics des d’Àsia fins a les Amèriques. L'arribada a Andorra és fruit d’una intuïció antiga. Rob Kirk, de Grande Experiences, recorda com Gilbert Saboya, aleshores ministre d’Exteriors i un dels dos promotors del projecte, “va visitar una de les nostres exposicions a Xangai fa anys, i va pensar que seria un complement ideal per a la temporada d’hivern”. Aquell somni s’ha materialitzat ara a Escaldes, a pocs metres de Caldea.
Per Saboya, l’exposició no és només espectacular, amb les seves 3.000 imatges, sinó també pedagògica. Explica que “l’exposició té com a objectiu introduir el visitant de manera didàctica a l’art de Van Gogh i mostrar la influència que els diferents llocs on va viure –especialment els Països Baixos, el seu país natal, i posteriorment les regions franceses de París, Arles i Saint-Rémy-de-Provence– van tenir en la seva obra”. El format immersiu fa palpables aquestes influències: imatges que evolucionen i llums diferents acompanyen el visitant mentre Van Gogh passa dels tons foscos dels seus inicis als grocs i blaus incandescents de la Provença.
Aquesta voluntat d’ampliar l’oferta cultural d’Andorra va ser compartida per Francesc Camp, el seu soci en aquesta aventura, que subratlla com l’exposició i l'experiència de realitat virtual Finding Vincent respon a la necessitat “de nous continguts culturals internacionals als quals els visitants puguin acudir”. En aquest sentit, Van Gogh Alive sembla menys una atracció puntual i més una declaració d’intencions: la cultura també pot ser immersiva, accessible i central dins l'oferta hivernal d’Andorra.
Saboya també destaca la novetat del segon component de l’exposició. “El passeig de realitat virtual, Finding Vincent s’ofereix per primera vegada a Europa, de manera que és una proposta innovadora per al visitant exigent”. I no exagera. Finding Vincent és un viatge de vint minuts en realitat virtual durant el qual, el visitant, guiat per Theo, el germà de Vincent, busca l'artista, passejant per diverses escenes oníriques del seu món artístic i de la seva història.
Aniria més enllà i diria que pagar una mica més per Finding Vincent no és opcional: és essencial. Aquesta experiència et transporta literalment i emocionalment entre bastidors de l'art d'aquest geni holandès, seguint les instruccions de Theo. Sense revelar-ne el final, els darrers minuts són pura joia. De sobte, un se sent banyat per l'ambient provençal, caminant per camps sota el sol provençal, apropant-se a Van Gogh mentre pinta a l’aire lliure. Ens hi acostem tant que gairebé el podríem tocar, com si estigués afegint una nova variació a la seva famosa sèrie de pallers. És un moment íntim i desarmant.
Aquesta intimitat inevitablement ens porta de tornada a la persona de Van Gogh, i no només al mite. Abunden les teories sobre la seva mort: algunes fins i tot suggereixen que, en els seus últims moments, va actuar amb generositat escollint protegir un jove que podria haver-li disparat accidentalment; d'altres sostenen que es va suïcidar. Potser mai ho sabrem amb certesa. El que sí sabem és que Van Gogh va viure molts anys amb una profunda depressió, i que la marxa de Paul Gauguin de l'estudi que compartien a Arles probablement va agreujar aquest malestar.
Tot això ressona estranyament amb l'actualitat, ja que els nostres joves semblen patir, més que mai, ansietat i depressió. Això no és gens sorprenent si seguim les notícies, on cada dia veiem persones abatudes a trets, fins i tot en el que abans anomenàvem el "món lliure", simplement per haver-se rebel·lat contra la injustícia. Vincent va girar la violència contra ell mateix. És un pensament dur, però l'art mai no ha estat només sobre la comoditat. El que fa Van Gogh Alive, silenciosament però poderosament, és recordar-nos que el sofriment es pot transformar en bellesa.
Després d'una hora a l’exposició, hom en surt estranyament tranquil·litzat. L'ànima està calmada, els sentits reequilibrats. Tornem a l'aire fresc d'Escaldes, portant amb nosaltres una consciència renovada de com l'art i la vida ressonen entre si, gràcies també a la tecnologia i els cascos de realitat virtual. Qui ho hagués dit? Van Gogh va pintar el món tal com el sentia. Aquest hivern, banyat pels seus colors, el nostre sembla més alegre.
