Tenia 35 anys i li’n quedaven només dos de vida. Feia 10 mesos que s’havia instal·lat a Arles i per fi havia aconsegiut que se li unís Gauguin, que no ho acabava de veure clar però que va acabar accedint. Però la convivència a l’anomenada Casa Groga no va ser tan plàcida com esperaven. La tarda del 23 de desembre del 1888 els va faltar poc per arribar a les mans. Segons Gauguin, Van Gogh el va perseguir amb una navalla de barber –sense èxit, afortunadament per a ell– i per la nit, endut pel despit, es va tallar l’orella (Van Gogh, no Gauguin) i se la va dur embolicada com un regal a una senyoreta –es veu que es deia Rachel– del prostíbul que freqüentava Gauguin.

Aquest és un dels episodis més cèlebres de la torurada vida del pintor; l’altre, que va ser un autor prolíific fins a l’extenuació –va deixar 930 pintures i 1.100 dibuixos– però no en va vendre en vida cap. Ni un. I que els seus Gira-sols es van subhastar el 1987 a la sala Chrisitie’s per 35 milions d’euros, rècord absolut a l’època que triplicava el que s’havia pagat dos anys abans per una obra de Mantegna.

Tot això forma part de la cultura popular i per això Van Gogh (1853-1890) és avui una icona universal. I és aquesta icona la que el 22 de gener aterrarà al Prat del Roure escaldenc: com a protagonista absolut de Van Gogh Alive, l’espectacle immersiu que submergeix el visitant en l’univers visual del pintor holandès a través d’un recorregut que en va projectant les obres més conegudes en grans dimensions mentre el visitant es desplaça i les explora des de diferents punts de vista. Un format que no és estricta novetat –el 2019 va recalar a Barcelona– però que ha arrasat allà on ha anat –50 països, 115 ciutats i 10 milions d’espectadors– i que  mai fins ara s’havia vist a Andorra.

Si el lector es compta entre els afortunats que no se la van perdre, sàpiga que el Van Gogh Alive original es completa amb un segon format, Finding Van Gogh, una “experiència” de realitat virtual amb ulleres 3D que és primícia absoluta a Europa: fins ara només s’havia vist a la ciutat australiana de Melbourne. Hi haurà encara un tercer àmbit, potser més convencional comparat amb l’exhibició de gadets tecnologics dels anteriors, una exposició de vocació més didàctica  i amb els panells tradicionals que explicarà la vida de l’artista. I tot plegat, concentrat al Prat del Roure: l’exposició, al vestíbul; Van Gogh Alive, als 900 metres quadrats de la platea; Finding Vincent, a l’escenari.

L’estrena està prevista per al 22 de gener, i es quedarà a Escaldes fins al 6 d’abril, amb passis vespertins de dilluns a dimecres (de 17 a 20 hores); i durant tot el dia dijous, divendres i diumenges (d’11 a 20 hores), i una mica més els dissabtes (d’11 a 21 hores). Els preus, a l’alçada de l’esdeveniment i de la fanfàrria que ha generat allà on ha passat: entre els 16,90 i els 29,90 euros, depenent de si és dia laborable o cap de setmana, i de si s’agafa el paquet complert amb les tres propostes o només per Van Gogh Alive i l’exposició. Pensin que Finding Vincent, de quinze minuts de durada, requereix reserva prèvia. El Comú d'Escaldes, que hi aporta la sala del Prat Gran, repartirà 1.500 entrades entre els veïns de la parròquia, encara no se sap com.

Un producte destinat segons el minstre de Turisme, Jordi Torres -–que hi aporta 100.000 euros–, a posicionar Andorra en el circuit del turisme cultural però que cabria emquadrar amb més propietat en el nínxol de l’entertainment o de la cultura-espectacle, exactament al costat del Cirque du Soleil. La iniciativa de portar aquest Van Gogh immersiu i en 3D a Andorra cal posar-la al sac de Gilbert Saboya i de Francesc Camp, tots dos exministres reconvertits en promotors, i el proveïdor del contingut és Grande Experience, amb seu a Melbourne i líder mundial en l’àmbit de les “exposicions immersives” i les “experiències culturals de gran format” –Monet & Friends, Dalí i Street Art, tot alive–, representat en la presentació d’ahir pel director artístic, Rob Kirk.