Laura Maresc protagonitza a Santa Bàrbara la nova proposta del Kunstank.

La cosa no podia començar amb millors auguris: resulta que per a la quarta proposta del Kunstank, insòlita iniciativa engegada el 2015 que pretén treure l’art contemporani de la galeria i portar-lo a espais gens habituals, l’ordinenca Elena Sánchez va pensar en la capella de Santa Bàrbara. No estava malament, després d’haver-ho provat amb la Casa Masover i Sant Martí de la Cortinada. I una oportunitat única perquè molt probablement el lector mai no hagi trepitjat l’interior d’aquesta capelleta del segle XVII. El cas és que quan li va proposar a l’escultora i ballarina Laura Maresc (Ordino, 1988) l’espai que tenia pensat perquè hi exposés va resultar que Maresc s’havia criat a escassos cent metres de Santa Bàrbara, i que els prats, els camins, el riu i la mateixa capella havien sigut com qui diu el seu pati de joc. Rodó.

D’això ja fa uns quants anys. Maresc va estudiar Belles Arts i Dansa Contemporània, es va establir a Barcelona –amb un peu a Formentera– i el més sorprenent és que mai abans havia exposat a casa. I menys encara, a cent metres de casa. Ara s’hi estrena amb Preludi, una instal·lació a base de cilindres teixits amb barnilles de ferro muntades sobre una base de fusta i sobre els quals diposita el que en diu “nius suspesos” que trena amb llana de Formentera.

I tot això, per què? Es tracta, diu l’artista, de reflexionar sobre la fragilitat del paisatge, i de fer-ho a través del niu, element recurrent en l’obra de Maresc i que “ens transporta a l’origen, al punt de partida, a un lloc on tot passa de forma natural”. El niu, vaja, com a símbol del retorn a l’origen, “al principi de cadascú de nosaltres, a allò que és primigeni”. Les estructures més aviat etèries de Maresc, construïdes amb materials que extreu de la naturalesa, com si fluïssin del paisatge, juguen amb el caràcter precari i efímer de l’equilibri: el de l’estructura, és clar, però també el de la naturalesa. L’equilibri! “Vaya si es flor delicada”, en diria Serrat.

La instal·lació de Santa Bàbarba es completa amb una exposició més diguem-ne convencional a Casa Masover de la Cortinada –una bona excusa per (re)descobrir-la– amb obra pictòrica i mòbils que segueixen la línia estètica i també ètica, tirant a zen, de Preludi. Santa Bàrbara obrirà aquest cap de setmana i el que ve (de 10 a 18 hores); Casa Masover, al Centre d’Interpretació de la Natura, fins al 31 d’octubre.