Paralitzar el projecte seria “un error”, diu Bascompte, però veu bona predisposició en Cultura, Escaldes i Ski Andorra.

Al Fargo se li està posant cara de l’obra de la Seu. L’aventura va arrencar el desembre del 2018 –recordin la grua aquella que el va fer saltar la tàpia del solar de Fontaneda on es floria des de mitjans d’anys 70– i, quatre anys i 60.000 euros després, el vehicle llu un molt prometedor aspecte després dels líftings successius a què l’ha sotmès al taller Catalunya de la Comella, però li falta l’empenta definitiva per poder treure’l de l’UVI. Una empenteta que té nom i cognoms: 40.000 euros més.

Aquesta és la xifra que figura a la memòria que Velles Cases va entregar la setmana passada als principals patrocinadors d’aquesta operació d’arqueologia industrial: el ministeri de Cultura (10.000 euros), el Comú d’Escaldes (20.000) i Ski Andorra (10.000). Si hi sumem les aportacions dels set comuns i els ingressos procedents de la campanya de micromecenatge impulsada per Claude Benet –aleshores president de Velles Cases i autèntic motor d’aquesta aventura–, el resultat són els prop de 60.000 euros que s’hi han invertit fins a la data. Són molts diners, sí, però que es veuen de seguida, tot sigui dit, perquè el Fargo d’avui s’assembla com un ou a una castanya al de fa quatre anys, pràcticament un esquelet a punt de desintegrar-se. S’ha sorrejat la carrosseria i se n’ha retirat l’òxid, s’han omplert els buits de la planxa, s’han reconstituït les rodes i no direm que sembli nou de trinca, però per poc.

El que li falta són els “detalls”: fusteria, tapisseria, seients, baca, motor i la capa de pintura amb els colors corporatius de la Hispano-Andorrana que culminarà l’operació. Segons Domènec Bascompte, al capdavant de la comissió tècnica amb participació de totes les parts (Velles Cases, Cultura, Escaldes i Ski Andorra) que en coordina la restauració, tot això costarà altres 40.000 euros que ara mateix no existeixen. Hi havia l’esperança que el projecte es pogués presentar a la convocatòria anual de subvencions per a la restauració de béns mobles però sembla que la primera aportació del ministeri ha tancat aquesta via, i ara cal buscar el finançament des de zero, “perquè no queda ni un euro del que es va ingressar per la via del patrocini”. Bascompte veu “bona predisposició” en els espònsors que ja es van embarcar en la primera fase, “però de moment no s’ha concretat res i trigarem potser unes setmanes a tancar un nou conveni”.

l temps passa, i és una llàstima perquè ja fa quatre anys llargs que parlem del Fargo i com és natural, els ciutadans que hi van col·laborar amb entusiasme i bona fe volen veure resultats. A més, i com sosté Bascompte, “si disposéssim dels diners que ens calen i ens poséssim a treballar de seguida, abans de fi d’any el podríem tenir enllestit”. En qualsevol cas, “seria un error deixar-lo a mitges, ens faríem mal tots”, començant per Velles Cases, continuant per tots els particulars i les institucions que hi han cregut, i acabant pel mateix patrimoni, “perquè el Fargo és una peça emblemàtica”.

I tan emblemàtiques com que va ser fabricat el 1945 al Canadà per la casa Dodge, que dos anys després va ser adquirit per la Hispano-Andorrana, que va estar en actiu fins a mitjans de 70 i que és avui l’últim supervivent dels anys del boom. No busquin un altre autobús com aquest ni tampoc més antic, perquè no existeix. Bascompte diu que la prioritat serà pintar-lo i traslladar-lo al més aviat possible a l’aparcament escaldenc del Prat Gran per donar-li “visibilitat”.

Tapisseria, fusteria, vidres, tablier i motor no presenten especial dificultat, més enllà de les hores de feina. I el que genera més dubtes són, en canvi, els seients. No s’ha conservat documentació i es desconeix quants n’hi havia i com eren, així que s’haurà de procedir per comparació amb vehicles coetanis.

Aquest és el panorama. Si hem tingut quatre anys de paciència, la veritat és que ara no ve d’uns mesos més. Però cal que apareguin els 40.000 euros que falten.