El premi està bé, ningú no ho discutirà, però la millor manera de retre homenatge a Pere Canturri és divulgar-ne una obra molt fragmentària, escampada en multitud d’articles, fulletons i llibres sovint col·lectius molts dels quals d’accés difícil o directament impossible. Per això té especial interès un projecte que Velles Cases vol tenir materialitzat el curs que ve: la digitalització de les quatre nadales monogràfiques amb què l’entitat tenia la bona pensada de felicitar els socis a principis dels anys 90, quan Canturri n’era el vicepresident. Són quatre volums de dimensions reduïdes que combinen la concisió, el caràcter radicalment inèdit de les matèries que proposa i una claríssima vocació etnològica: Els colomers i palomeres andorrans (1991), Sants de la nostra devoció (1993), Els noms de casa andorrans (1994) i El misteri de les anelles i argolles d’Andorra (1995). Poden sonar avui a cosa sabuda, però és que estem parlant de tres decennis enrere, quan no s’havia escrit ni una línia sobre els nostres colomers, per exemple. La monografia de Canturri és encara avui referència per a l’estudi d’aquests peculiars exemples d’arquitectura vernacular.
