Velles Cases insisteix amb la Unesco

Benet està convençut que una candidatura amb Radio Andorra tindria possibilitats a la Unesco i desgrana les contradiccions del peritatge

Admet el president de Velles Cases, Claude Benet, que es va quedar de pedra quan va veure la firma de Sylvain Athiel al peu del peritatge que conclou categòricament que Sud Radio no té “cap valor ni tècnic ni patrimonial”. L’autor d’Aquí Radio Andorra i de Conquérants des ondes formava part del comitè d’experts que havia de pilotar el museu de la ràdio al roc del Pui, i va ser un dels protagonistes del 80è aniversari de Radio Andorra, que es va commemmorar l’estiu del 2019 a iniciativa precisament de Velles Cases. Però la vida et dona sorpreses, això està clar.

En qualsevol cas, Benet desgranava ahir les contradiccions de l’informe, que firma també Jean Clergue, veterà de Radio Andorra. Per al president de Velles Cases, “costa d’entendre que d’un costat li neguin tot, però és que tot el valor, i de l’altre proposin un espai museogràfic que, d’altra banda, tampoc no tenen gaire clar com ha de ser ni què ha de conservar”. Segons altres informes oficials a què Benet ha tingut accés, en ocasions es parla d’una sala de 100 metres quadrats, i altres, de 150, mai se’n concreta el contingut, i l’únic que es fa és apuntar una quantitat, 225.000 euros, que tampoc s’assegura que es destini íntegrament en aquest succedani de museu.

El pitjor de tot, conclou, és que els mateixos autors del peritatge adverteixen que desmantellar les instal·lacions serà una operació cara i complexa i que generarà problemes en cadena, assenyaladament trobar els professionals capacitats per fer-ho i una ubicació per a la maquinària, on s’han detectat traces de mercuri
potencialment perillós per a la salut. Una de les clàusules del contracte amb la filial de Bomosa que executarà el Cramea estableix –recorda Benet– que l’edifici se li entregarà “buit”. Per tant, el desmantellament anirà a càrrec del Govern. I tot això, a canvi d’una concessió a 40 anys, i un cànon anual de 60.000 euros amb una carència per als quatre primers anys: “Pràcticament, un regal, que a més fa el mateix Govern que sobre el paper hauria de tenir com a prioritat la preservació del nostre patrimoni”.

Benet admet, és clar, l’obsolescència de la maquinària, diu que ningú no ha proposat mai d’engegar l’estació, i compara les instal·lacions amb el Fargo: “Probablement, el valor econòmic de l’andròmina sigui nul. Però el valor patrimonial no es mesura en termes econòmics sinó en la imbricació que va tenir en la construcció de l’Andorra actual. Si buidem l’estació del Pic Blanc, haurem perdut definitivament un vestigi de la nostra història”.

Segons el president de Velles Cases, és el pack que conforma amb Radio Andorra el que li confereix una especial singularitat. D’aquí la candidatura a la Unesco que porten anys predicant (en el desert) i que segons Benet –i els tècnics pròxims a la Unesco que ha consultat– tindria possibilitats perquè un jaciment d’arqueologia industrial se surt de l’habitual i redundant església romànica: “Mentre no ho buidin hi haurà esperances i lluitarem per preservar aquest tros de la nostra història. No ens en queden tants, i sembla mentida que estiguem disposats a desfer-nos-en per tan poc”. Pretendre salvar aquest expedient proposant que se n’escrigui un llibre i se’n rodi un documental, conclou, “em sembla quasi, quasi una falta de respecte”.

Athiel: "No soc partidari de conservar el passat en formol"

Sylvain Athiel va voler ahir matisar un peritatge que data del 2015 però que bàsicament continua subscrivint cinc anys després. De fet, conclou, “el temps no ha fet més que confirmar aquell diagnòstic”. Comença Athiel recordant la “increïble cicatriu afectiva” que envolta la clausura, el 1981, de Sud Radio i Radio Andorra, però de seguida es reafirma en la convicció que “un edifici rehabilitat, amb un nou ús, útil i que a la vegada recorda el seu passat em sembla molt preferible a uns vestigis abandonats que acaben ofenent la memòria col·lectiva”. Athiel deixa així clar el seu aval a un projecte com el Cramea, que reconvertirà l’edifici del cap del port en un centre medicoesportiu d’alt rendiment. Pel que fa a la lluita per conservar l’estació diu que “la comprenc i la respecto”, però hi afegeix una consideració ad hominem: aquesta lluita la “porten sovint antics treballadors de les ràdios històriques, potser una desena de persones, que parteixen d’un sentiment molt subjectiu. No soc gaire partidari d’una conservació nostàlgica i en formol del passat, perquè el públic no la seguiria, simplement”.