Diu que divendres a migdia, quan va presentar a Tràmits la paperassa reglamentària per concórrer al concurs d’on han de sortir els tres inquilins dels Tallers d’art –un dels quals, segur que ho recorden, serà el representant d’Andorra a la Biennal de Venècia del 2017–, es va quedar de pedra: faltaven hores perquè acabés el termini i, segons el funcionari que l’atenia, era el primer artista que apareixia per allí. El primer. No s’ho creia. Al final la cosa no va ser tan dramàtica, però Déu n’hi do: l’àrea d’Acció Cultural va rebre a última hora set projectes, que la comissària “principal”, Míriam Ambatlle, i el de “suport”, Javier Balmaseda, van començar just ahir a revisar.

Ara bé, set projectes... ¿són molts o pocs? Per respondre-hi cal recórrer a l’hemeroteca i posar-ho en perspectiva. I resulta que en l’edició del 2011, la del debut venecià, s’hi van presentar 25 artistes –perquè aleshores, a diferència d’ara, tan sols s’hi podia concórrer de forma individual–. Va ser l’any de Francisco Sánchez i Helena Guàrdia. La xifra es va mantenir relativament estable en l’edició següent, la del 2013, amb 22 projectes a concurs. Van guanyar Fiona Morrison, Sam Bosque i Javier Balmaseda. La cosa va començar a donar símptomes d’esgotament en l’última edició, la del 2015: tan sols 12 artistes van respondre a la convocatòria, i els elegits –segur que ho recorden– van ser Joan Xandri i Agustí Roqué. Així que els set projectes, set, que s’han presentat aquesta vegada constitueixen des de qualsevol punt de vista una xifra paupèrrima que, a més, sembla donar la raó a les veus que advertien que Andorra no seria capaç de “produir” cada dos anys una generació d’artistes “veneciables”.

La pregunta és òbvia: ¿què ha passat per arribar fins aquí? ¿De veritat que no els interessa, als nostres artistes, la possibilitat de participar en la fira d’art contemporani més important de l’univers sencer? ¿És més aviat que ha faltat informació? ¿O potser és la indefinició ministerial, que va convocar el concurs tard, sense tenir tancat el comissariat –els noms d’Ambatlle i Balmaseda només van transcendir a principis de juny: feia quasi un mes que s’havia obert la convocatòria–, i, molt més important, sense espai expositiu confirmat, amb la conseqüència que els artistes han de treballar a cegues pel que fa a les proporcions de l’obra.

Fonts pròximes a l’organització confirmaven ahir que aquesta edició s’ha seguit el procediment habitual –és a dir, un mailing a tots els artistes registrats al cens d’art del ministeri en què els convidaven a participar en el concurs per als Tallers d’art–. A la vegada, advertien d’una certa precipitació, perquè el termini per presentar el projecte expirava el 17 de juny, quan el concurs es va convocar el 6 de maig. I finalment apuntaven a aspectes més subjectius com el “cansament” de tornar-se a presentar a un certamen que potser ja se’ls ha entravessat una, dues o tres vegades, i fins i tot a una certa inseguretat, la falta de confiança en la pròpia vàlua per participar en una aventura tan gran com és Venècia.

Sigui el que sigui, la realitat és que el bitllet per a Venècia serà aquesta edició més barat que mai. I això que semblava que el canvi de comissariat i, sobretot, de format –amb els Tallers d’art com a fase prèvia– havien d’exercir un cert ganxo. Doncs no ha sigut així. Pel que fa al calendari, el 4 de juliol, com a molt tard, els comissaris hauran d’haver decidit els tres projectes que accediran als Tallers habilitats a la caserna de bombers de la Massana –acabats de reformar, per cert– i hi desenvoluparan el projecte. I en aquest cas “desenvolupar” vol dir elaborar la maqueta que permeti la “visualització de l’obra” amb esquemes de muntatge, materials, calendari i estimació del cost. Tot això ho hauran de tenir llest el 6 d’octubre; els comissaris tindran deu dies per decidir el projecte guanyador. El termini d’execució d’aquest projecte no arribarà a cinc mesos: el 2 de maig del 2017 l’haurà d’entregar “en condicions de ser transportat a Venècia”.

La bateria de novetats es completa amb l’exposició dels projectes, la segona quinzena d’octubre a l’Art al Roc, quan ja se sabrà el nom del guanyador i el públic no tindrà, per tant, la possibilitat de votar que va anunciar setmanes enrere la directora de Promoció Cultural, Montserrat Planelles. Però és molt més que el que teníem fins ara, que ens passàvem mesos, per no dir anys, parlant d’unes obres que la majoria no vèiem fins que la Biennal ja havia passat a la història. Com a mínim, aquesta vegada sabrem de què parlem.