Diari digital d'Andorra Bondia
Valls i Carol, en els prolegòmens de la sessió amb què han obert avui a La Llacuna la 6a edició de L’autor i la seva obra.
Valls i Carol, en els prolegòmens de la sessió amb què han obert avui a La Llacuna la 6a edició de L’autor i la seva obra.

Verdaguer, amb pèls i senyals


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Màximus

Àlvar Valls i Roser Carol enllesteixen la cronologia de mossèn Cinto, 12.000 entrades que resumeixen la vida del poeta dia a dia.

S’hi va posar fa un quart de segle llarg, per culpa de les exposicions que el Centre de la Cultura Catalana va organitzar el 1995 i el 2002 pel 150è aniversari del naixement de mossèn Cinto (Folgueroles, 1845-Barcelona, 1902). És cert que entremig en van sortir fills col·laterals i probablement imprevistos, posem que Els noms de nom del poema Canigó (2013), que és exactament el que promet el títol, i Entre l’infern i la glòria (2020), on passa pel sedàs de la novel·la els últims dies de la vida del poeta i que va donar la campanada en endur-se dos premis grossos de la literatura catalana: l’Amat-Piniella i el Crexells. No està malament per a una primera novel·la –El dinovè protocol va veure la llum abans, però l’havia escrit després.

Doncs bé, tot això ve d’allà mateix: la dèria que fa un quart de segle li va agafar a Valls per deconstruir dia a dia la vida del poeta, a partir de la copiosíssima correspondència que va mantenir, dels dietaris que va dur i de les notícies sobre la seva vida i la seva obra que apareixien regularment als diaris i revistes de l’època, sobretot des dels Jocs Florals del 1865, quan es converteix en una figura cada vegada més popular. Amb la col·laboració necessària de Roser Carol, coautora d’aquesta singular ocurrència bibliogràfica, Valls ha pogut enllestir una obra titànica que ja és en mans de l’editorial (Verdaguer Edicions) i que veurà la llum a la primavera, molt probablement amb motiu de la Festa Verdaguer que entre el 10 de maig i el 10 de juny se celebra a Folgueroles, Vic i Barcelona.

Es titula Verdaguer dia a dia: cronologia (1845-1902) i consta de 12.000 entrades –ells en diuen “aportacions”– que documenten amb pèls i senyals 6.000 dies de la vida del poeta: 6.000, un a un. Un altre patracol que probablement s’enfilarà al miler de pàgines. Convindran que és oportú demanar-ho: calia? “Per a la meva salut mental, sí. Fa molts anys que tinc la dèria verdagueriana, i necessitava tancar aquest capítol”, diu Valls. I la cronologia és el penúltim. L’últim serà la Bibliografia general de Jacint Verdaguer, que apareixerà el 2024 a la mateixa editorial i que consistirà en un fitxer amb les 7.000 entrades que recullen tot el que el poeta va publicar, en qualsevol format –diari, llibre o revista– i tot el que s’ha publicat sobre ell entre el 1864 i el 2021. Tot, inclòs naturalment Entre l’infern i la glòria.

També era necessari, diu Valls, perquè incomprensiblement no existia res de semblant a la cronologia ni tampoc a la bibliografia: “I encara no ho entenc, perquè ho tenen tots els autors fonamentals de qualsevol literatura civilitzada, i Verdaguer no deixa de ser el més estudiat de la catalana, amb el permís de Llull”. Doncs Valls i Carol resoldran per fi aquesta anomalia. Contra pronòstic, en el cas d’ell, perquè res no feia pensar que la vida el duria pels camins de mossèn Cinto, a qui veia “com un sant d’estampeta, amb sotana i en blanc i negre: res que pogués seduir un fill del 68 com jo era a l’època”. I això que ho havia intentat amb L’Atlàntida, “que vaig deixar a mitges tantes vegades com el vaig començar”. Fins que a instàncies d’una amiga que va exercir de profeta, va canviar la poesia per la prosa (Excursions i viatges, Records del nord d’Àfrica, A vol d’ocell i, sobretot, Dietari d’un pelegrí a Terra Santa). Allò, diu, va ser una epifania. I la prova són els dos patracols que té al sarró.

Ni la cronologia ni la bibliografia estan destinats als llocs d’honor de les llistes dels més venuts. Ni ho pretenen. Són volums de pes i de fons, destinats a estudiosos, crítics i diletants, i que podrien ser, augura, font de material literari. Especialment, els índexs de noms de lloc i de persona amb què conclou la cronologia, un miler i mig d’entrades per on desfilen amics, coneguts, saludats i també enemics del poeta. Promet, però ja no serà Valls qui estirarà aquest fil. L’idil·li verdaguerià no podia tenir millor colofó que aquests dos patracols, insistir-hi seria redundant.

Tercera novel·la en perspectiva

Tenia ganes de tancar el capítol de Verdaguer, diu Àlvar Valls. Però no per deixar d’escriure, sinó per bolcar-se en la faceta de novel·lista que va estrenar fa tres cursos amb El dinovè protocol i que va tocar el cel amb Entre l’infern i la glòria. La tercera no tindrà res a veure amb la ucronia independentista ni tampoc amb Verdaguer. Es titula Passeig de Gràcia i reconstrueix de forma retrospectiva –som a la Barcelona dels anys 40– la peripècia vital i militar de Matthias Von Bauer, exoficial nazi, home cultivadíssim i amant de les arts i la música, refugiat a l’Espanya de Franco i que a poc a poc anirà desvelant un passat fosc, tirant a negre, amb parades a Berlín, Madrid, Verona, Tivissa, Andorra i... Dachau. Von Bauer viu al número 65 del Passeig de Gràcia, casualment l’edifici modernista on el mateix Valls va néixer i viure fins als 23 anys, així que com es poden imaginar aprofita per colar-hi alguns dels seus records de nen, com ara la fanfàrria, guàrdia mora inclosa, que envoltava les visites del Caudillo a la Ciutat Comtal. Té també en cartera una mena de memòries amb les anècdotes d’una vida dedicada a la correcció –“Ho dec a l’ofici que m’ha donat de menjar”– i, tant de bo, la reedició actualitzada del Diccionari enciclopèdic, absolutament necessària.

Verdaguer edicions
Roser Carol
Àlvar Valls

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte