La concessionària va obtenir a la tardor el permís de construcció i Riva insisteix que inclourà un espai museogràfic.

El que queda de Sud Radio al Pic Blanc té els dies comptats. La societat concessionària, 2508, va obtenir a la tardor el permís de construcció i sobre el paper, com a mínim, les obres podrien començar la primavera que ve. Una altra cosa és que ho facin, perquè el projecte de Centre Residencial en Alçada Medico-esportiu ha anat acumulant retards, la Covid tampoc no hi ha ajudat, ni els serrells de la concessió de Saetde, i l’alçada de l’estació, per sobre del 2.600 metres, redueix els mesos aptes per treballar-hi a una forquilla de quatre, com a molt cinc l’any. Així que caldrà veure si es compleixen els últims terminis de la concessionària, que confiava estrenar les instal·lacions el 2024.

Ara mateix sembla un calendari molt optimista, però el Govern ha de complir els compromisos adquirits en el contracte de concessió. I entre aquests compromisos, recorda la ministra de Cultura, Sílvia Riva, hi figura en lloc principal l’entrega de les instal·lacions de manera que s’hi puguin desenvolupar les activitats pròpies de la concessió –és a dir, retirar-ne els dos grans emissors que ocupen bona part de la planta principal de l’edifici– així com la resta de maquinària i mobiliari de l’estació. Tan sols s’hi quedarà el més petit dels tres emissors, un Brown Boveri de 50 kW de potència, que serà l’estrella de l’espai museogràfic que la concessionària s’ha compromès de la seva banda a habilitar-hi. Una sala d’entre 100 i 150 metres quadrats, diu Riva, en un lloc destacat i que repassi la història de l’estació i l’impacte que va tenir en la vida social, econòmica i política del país. La resta es traslladarà i custodiarà al dipòsit de Patrimoni a l’Avançadet.

Un pas previ a tot això serà extreure’n l’amiant que s’hi ha detectat, en un procés de descontaminació similar al que ja es va efectuar a Radio Andorra –recordin que es va haver d’aturar la restauració dels emissors de la sala noble, d’això ja fa tres anys– i que la ministra insisteix que “s’hauria hagut de fer independentment de l’ús final de l’immoble”. El Govern destinarà un pessic de 400.000 euros en aquestes dues intervencions –descontaminar Sud Radio i traslladar-ne la maquinària que sobra– i segons Riva és inexacte, per no dir injust, que se li retregui que l’executiu corre amb la despesa de buidar Sud Radio, com feia Velles Cases quinze dies enrere: “L’obligació de l’executiu és treure’n els elements potencialment tòxics, i això ho hauríem d’haver fet amb Cramea o sense”. Els 400.000 euros, en fi, s’haurien d’haver gastat igualment.

Pel que fa a la candidatura a la Unesco de Sud Radio i Radio Andorra que Velles Cases postulava i donava quinze dies enrere per enterrada, la ministra es mostra ambigua: d’una banda, assegura que el departament la té “en estudi”, al mateix calaix que altres possibles candidates a patrimoni de la humanitat que s’han plantejat al ministeri. De l’altra, que les quatre candidatures ara en marxa –la construcció del Coprincipat, el ball de l’ossa, la pedra seca i la transhumància– no permeten al departament embarcar-se en noves aventures patrimonials. I per rematar-ho, Riva no té clar, diu, que conservar les instal·lacions intactes sigui un requisit per postular una candidatura a la Unesco. 

El Govern no ha decidit el destí de Radio Andorra
Ni RTVA, ni Exteriors ni Medi ambient. Radio Andorra encara no té inquilí definitiu. I això que ha tingut candidats per donar i per vendre. Així ho admet la ministra Riva, que considera prioritari, una vegada culminada la descontaminació dels emissors de la sala de màquines, reprendre la restauració de l’emissor principal de l’estació que va quedar a mitges l’estiu del 2018, precisament quan s’hi va detectar la presència d’amiant: “Una part del material que quedava pendent el podrem restaurar amb recursos interns; l’altra l’haurem d’adjudicar via concurs”. El més sensat, opina Riva, és que sigui després d’aquestes intervencions quan l’executiu en decideixi l’ús definitiu, que haurà de ser compatible amb la visita a les instal·lacions.

Convé recordar que DA portava al programa amb què va guanyar les eleccions del 2015 traslladar al roc del Pui la seu de RTVA, i que es va fer finalment enrere perquè l’edifici annex que calia construir-hi ho convertia tot en un projecte prohibitiu. Després s’hi va postular el ministeri d’Exteriors, i el ministre Torres així ho va arribar a anunciar públicament al setembre del 2018, just després que s’hi detectés la presència d’amiant i d’altres productes nocius. El gener del 2020 va ser el cap de Govern, Xavier Espot, qui va traslladar als cònsols d’Encamp la voluntat de l’executiu d’ubicar-hi la seu d’un ministeri que ja no era el d’Exteriors sinó el de Medi Ambient. És clar que va ser un minut abans de la pandèmia. I fins ara, que segons Riva sembla que no hi ha res decidit. Una altra vegada.