Tot va començar amb els fantàstics espàrrecs a l'andalusa de la Montse, assegura l'Albert Villaró, prologuista d'aquest llibre, La Cuina d'Estamariu (i una mica de Bescaran), que dissabte es presentarà a la Biblioteca Sant Agustí, editat per Salòria i que recull un receptari poc a l'ús, és a dir, res de plats tradicionals, sinó els que es mengen ara, es preparen ara, s'inventen ara, "i que ja ho seran, de tradicionals, o potser ja ho són" a casa de cadascú, perquè "les tradicions són mòbils, evolucionen", argumenta l'escriptor. 
El llibre recopila les propostes d'aquells que han volgut participar. "Vaja, fins i tot jo vaig estar a punt d'incloure el meu pollastre, però com que ja feia el pròleg...", bromeja –o no– Villaró. En tot cas, el volum, més enllà de receptari a l'ús, insistim, vol posar en relleu la dimensió col·lectiva del fet de menjar, "la festa, l'àgape grec, el fet de trobar-se una colla per socialitzar". Una colla com les 120 persones si fa no fa que diumenge passat es van donar cita al voltant d'una cargolada a Estamariu. "És un poble on encara ho tenim molt present, que fem aquest tipus de trobades entre els veïns de manera habitual", un fet que  demostra que "menjar va molt més enllà de l'acte fisiològic, que té a veure amb la cerimònia, amb fer vida comunitària", insisteix Villaró, que afegeix que el treball de recollir els plats que es preparen a les cuines d'avui també té a veure amb el fet de "fixar el coneixement, mantenir el patrimoni viu". 

tast de dues receptes
Pel que fa a dissabte, durant l'acte, els assistents podran degustar dues de les 36 receptes que en formen part: la Coca de recapte de l'Antònio de Cal Francí i els Caragols al nostre estil d'en Salvador de Cal Grau.
El volum, d'Edicions Salòria i promogut des de la Fundació Planes Corts, està format per quinze entrants, catorze plats principals i set postres. Totes les elaboracions culinàries s'han anat recopilant a partir del coneixement que han aportat diversos veïns dels pobles d'Estamariu i Bescaran, a l'Alt Urgell, siguin nascuts en aquestes localitats o que hi han anat a viure posteriorment, expliquen els impulsors de la iniciativa en nota de premsa. Així, es poden trobar tant receptes tradicionals com d'altres plats que són creacions totalment inèdites.
La primera elaboració que s'explica al llibre és la Vianda d'Estamariu del Jordi de l'Era de Cal Francí. En aquest cas, es detalla que és un plat que es fa a l'hivern, concretament per Sant Vicenç, patró del municipi que se celebra el 22 de gener. De fet, l'objectiu era cuinar un àpat col·lectiu que fos econòmic i contundent per ajudar a passar els dies més freds de l'any, ja que aquest dia forma part de la setmana dels barbuts. Cal recordar que, per Sant Antoni, a la Seu d'Urgell també es fa la Calderada, de la qual es reparteixen centenars de racions entre els veïns.
D'altres propostes que es poden trobar al volum són la Cua de vedella del Carlos de Cal Carnisser, que s'elabora en trobades especials, com ara durant la festa major. El mateix planteja la Pepita de Cal Toni amb el seu Pollastre de pagès a la cassola, plat típic d'hivern i que ella veu com un "molt bon recurs per Nadal".
Pel que fa a les postres, hi ha receptes tradicionals i amb elements de la zona, com ara el mató que elabora la Isabel de Cal Torra a partir de la llet de la seva explotació de vaques. També s'inclou com a proposta el Pastís de Carrota, una recepta de l'àvia del Marc de Ca la Carme i que ell prepara a l'estiu, quan aquestes es poden recollir de l'hort.