“Em van fer una encerrona, i tot i que jo no soc molt de plaques i homenatges, confesso que sí, que fa gràcia que es recordin de tu”. A l’Anna Martí Pellicer fa pocs dies li retien un sorpresiu homenatge orquestrat entre la directora de la biblioteca de Sant Agustí, Lourdes Esteve, i l’Ajuntament (personificat en l’alcalde i responsable de Cultura, Joan Barrera, i la regidora Christina Moreno). Es tractava de commemorar els vint anys que s’ha mantingut al timó del club de lectura. Prop de 180 sessions, és a dir, 180 llibres, perquè mai no n’han repetit cap. Una activitat tan sòlidament assentada que té una bona llista d’espera. 

“Els inicis no van ser fàcils, no és que sentís molt de suport”, confessa. La idea la van implantar en ella una parella d’amics, “tot i que a mi ja m’havia passat pel cap”. Es tractava de provar-ho. La biblioteca, que pràcticament s’acabava de construir i ella també hi va estar al darrere, com a regidora, “era aleshores un dels equipaments més innovadors, més moderns”, malgrat no existir encara la gran xarxa de la Generalitat que ara funciona. Laura Fuses n’era aleshores la directora, després hi va haver altres còmplices, com Montse Rollán, i amb ella van articular el model que encara funciona: la base és el llistat disponible de títols perquè tothom pugui tenir el seu exemplar i tothom té un mes per llegir-lo a casa. La tria és de Martí, això és, pràcticament,  innegociable, i està avalat per una llarga trajectòria com a professora de Literatura, és clar: “Tota la vida n’he estat una apassionada, la visc intensament”. 

Martín Gaite, per obrir camí
Van començar amb Carmen Martín Gaite, Irse de casa. “Jo encara estava en actiu a l’institut i estava a l’Ajuntament, no ho acabava de veure clar, per això i perquè vam començar en un quartet, als Jubilats; vaig lluitar molt per fer-ho a la biblioteca”. Per què Martín Gaite? “Llegim indistintament en català i castellà, aquella novel·la simplement va ser perquè ella m’agrada molt, la seva lluita l’admiro”. Les lectures han estat eclèctiques des d’aleshores. De Borges poden passar a Camila Läckberg  o Andrea Camilleri (s’admet entusiasta de la novel·la negra), sempre hi ha un pessic de poesia, els clàssics catalans, sense descartar Ausiàs March o Ramon Llull, o inexcusables com Paul Auster i Haruki Murakami. Òbviament, els de casa, Albert Villaró i Pep Coll també han desfilat pel club. Aquest mes estan amb Indíbil i la boira, de Josep Vallverdú. En aquest cas, una imposició, diguem-ne, de la xarxa de biblioteques. També hi passen els títols molt mediàtics, com Chocolat: a molts potser se’ls escapa que la pel·lícula de Lasse Halström està basada en una novel·la de Joanne Harris. Lectura, per cert, més alimentícia que de costum: en acabar, els van convidar a tots a una tasseta del gustós líquid. De tant en tant, confessa Martí, es llença de cap a la piscina i s’atreveix amb títols com Moby Dick. Novel·les grosses i amb un punt de dificultat a priori. Un exitàs. “Molt gratificant”. 

Si bé és cert que al principi, fins que va estar tot rodat, més que un club per compartir la lectura era una classe magistral de l’Anna Martí, amb el temps els assistents es van anar fent cada cop més participatius –tot i que sempre hi ha qui no ha fet els deures: es veu d’una hora lluny–. Els assidus estan molt fidelitzats: un parell de noies baixen de Cava expressament, alguna participant arriba puntualment des de Montellà. Hi ha dones sobretot, i una mitjana d’edat que se situa entre els quaranta i els cinquanta, atrets per un boca-orella que, dèiem, ha generat llista d’espera. 

I tant llegir, tant llegir, quan es decidirà Anna Martí a escriure i que els altres la llegeixin? “A mi la literatura m’agrada molt, en soc una militant; sempre havia dit que més que cobrar hauria pagat per fer classe”, riu Martí; ara bé, confessa, “tot i que crec que puc escriure bé, amb correcció, estic convençuda que no tinc prou imaginació”. Una altra cosa és que la vida li està posant moltes històries pel camí. Qui sap si s’anima. 

El centre de la UNED posa en marxa un club de lectura
Compartir és el segon gran plaer dels lectors irredempts, d’aquí probablement l’èxit de què gaudeixen els últims temps els clubs de lectura, que proliferen arreu. A l’oferta s’hi afegeix el que posa en marxa el centre associat de la UNED a la Seu d’Urgell, conduït per Javier Salazar i Sofia Masegosa. Es posa en marxa demà al matí, a la biblioteca universitària, amb presentació i obertura d’inscripcions (secretaria@seu-durgell.uned.es o 973 35 16 19.). A partir d’aquí, quatre sessions ja previstes, amb quatre llibres programats: Los pazos de Ulloa, La casa de Bernarda Alba, La colmena i Cien años de soledad.  Les xerrades, un cop al mes.