Violentos ho havia augurat

El quintet de punk-rock debuta amb deu temes de so contundent en l’estela de Social Distorsion.

Ara escoltin bé, i posin-li de fons un ritme rocker, tirant cap al punk digerible de Los Suaves, AC/DC si els agrada pensar en gran, o els ianquis Social Distorsion si optem per la referència oficial de la banda. Es quedaran de pedra: “Por un virus mortal, experimental e infausto/, millones morirán/, será nuestro Holocausto./ Y tú te salvarás,/ bendita buena racha,/ maldita cucaracha”. Ja ho poden ben dir: Violentos ho van veure venir. Tenim uns punkis visionaris perquè el cas és que Tantos muertos, que és com es titula la cançó, va ser escrita abans de la pandèmia, quan encara no havíem sentit a parlar del coronavirus, diu Albert Ruiz Feijóo, el lletrista de la banda. La poden escoltar a partir d’aquesta setmana, perquè Tantos muertos (y tú sigues aquí, diu maliciosament la tornada, i qui no ho ha pensat mai?) és el primer senzill del disc de debut de Violentos. Es diu com el grup, en això no és que s’hi hagin escarrassat gaire i a partir d’avui mateix el trobaran a l’FNAC.

Deu temes que beuen del rock amb deriva punki, una raresa tirant a marciana en el nostre panorama musical, perquè a més Violentos n’escriuen la música i la lletra (en castellà). L’una és cosa d’Albert Muñoz, que exerceix com a líder de la banda, i l’altra, del mateix Feijóo, a qui recordaran del pas per la difunta Tobacco Road i que ell mateix escriu una cançó amb ànima destroyer com Tantos muertos que guanya el Martí i Pol de poesia (el 2018, pel poemari Pronoms, i l’any passat, per Inventari d’un any de traspàs): “Sempre se m’ha donat bé escriure, i de fet, a banda de la música, els nostres seguidors agraeixen que les lletres els aportin alguna cosa, el que faig amb Violentos té poc o res a veure amb la poesia del Martí i Pol, però m’agrada injectar les lletres amb un toc de crítica i de sentit de l’humor”. Recordin: Tantos muertos,  y tú sigues ahí...

Els deu temes del disc, en fi, s’han enregistrat i mesclat als estudis Hell House de Fano Pallarés i Albert Duat, amb producció de SEMM i coordinació d’Oriol Vilella. Només això ja és senyal de coses meravelloses, perquè es tracta del segell que es va estrenar amb Un munt de coses belles, el disc homenatge al traspassat Maurici Bellmunt, ara fa tres anys, i que des d’aleshores s’ha especialitzat a editar amb estàndards professionals bandes del país, des d’Hysteriofunk i Madretomasa fins a Quim Salvat, Exploited Teens i Four Flags. Pel que fa a Violentos, i ara parlem del disc, hi trobaran a banda del senzill temes com Como te mueras, te mato, que a partir d’ara ja no és només un vers de Corazón aerodinámico (l’estupenda cançó d’Estopa, recorden?) sinó una balada a compte de la malaltia terminal que s’interposa en una parella d’amants; La maruja del metal, pura crònica social, amb una senyora de la neteja que flipa amb el heavy, i Fake Town, homenatge a les pel·lis del Far West, amb molt de sol, molt de cactus i molta pols, però que no té res a veure amb sant Ennio (Morricone). La resta les hauran d’escoltar al disc.

A part de Muñoz, àlies Sheriff, que posa el to de Violentos i que ve de Desobedientes, i de Ruiz Feijóo, Shaki (Tobacco Road), la  banda la completen el guitarrista Robert Pujol (Lady Scarlett), el baixista Toni Mestre (Persefone) i Joan Mellado (Fucking Winters) a la bateria. Amb el  CD podran comprovar si sonen com sonaven en viu en la vintena de concerts (al Jambo i a la festa major de Santa Coloma) que han protagonitzat des que van néixer com a quintet. De moment, no està prevista presentació oficial. A l’estiu, “si obren l’aixeta”, diu Feijóo.