Diari digital d'Andorra Bondia
L’arqueòloga escaldenca excavant l’estiu del 2017 el dolmen de la Llosa, a Bescaran.
L’arqueòloga escaldenca excavant l’estiu del 2017 el dolmen de la Llosa, a Bescaran.
L’estela AP44 del museu d’antiguitats de Leiden, als Països Baixos, la peça que més ha fascinat Montoto.
L’estela AP44 del museu d’antiguitats de Leiden, als Països Baixos, la peça que més ha fascinat Montoto.

Viure entre jeroglífics


Escrit per: 
A. L. / Fotos: A. M. / Rijkmuseum Van Oudheden / Dibuix: Anaïs Montoto

L’egiptòloga Anaïs Montoto cursa a Montpeller el primer any de doctorat amb el somni d’excavar un dia a Amarna, la capital d’Akenaton.

Ni l’Esfinx de Guizà, ni el bust de Nefertiti, ni l’escrivà assegut, ni el temple de Ramsès II, ni la mòmia ni tampoc la màscara de Tutankamon. La relíquia egípcia que més fascina l’arqueòloga Anaïs Montoto (Escaldes, 1997) és una humil estela funerària que es conserva al museu d’antiguitats de la ciutat holandesa de Leiden. Una peça modesta al costat de totes aquestes joies de l’arqueologia universal i que consisteix en l’ofrena en pedra que un tal Nebsumeu li va fer al seu amic íntim Nefertoep, que acabava de traspassar. Quan? Posem que en algun moment del període faraònic, entre el 3000 i el 1000 abans de la nostra era, baixant pel Nil, a mà esquerra. Diu Montoto, que aquest curs ha començat el doctorat en egiptologia a Montpeller, que l’emocionen tant el realisme que l’escrivà Renseneb, que firma l’estela, va posar a l’hora de representar l’oferent –amb la seva bona panxa, mirin aquí al costat– com les sentides paraules amb què acaba la inscripció: “Ai, doneu-li amor!”

Per a l’arqueòloga escaldenca, l’estela és un reflex en pedra de la sòlida amistat que es professaven Nefertohep i Nebsumenu, i que va fer que el primer encarregués una peça que segurament li va costar un ull de la cara, perquè estem parlant de dues persones humils, explica. De fet, Nefertoep era paleta!

Montoto, en fi, deu ser dels escassos andosins capaços d’interpretar un papir del període faraònic. És clar que, diu, acostumen a aparèixer escrits en hieràtic, l’escriptura simplificada que s’utilitzava en els textos administratius i religiosos per anar més ràpid, i s’ha de traduir primer al jeroglífic. I la cosa es complica encara una mica més si pretenem interpretar com sonava l’egipci clàssic. Diu que es fa per aproximació, a partir de la transliteració del hieràtic i posant-lo en relació amb el copte, seguint el mètode de Champollion, el gran campió de l’egiptologia. Fascinant, oi?

Doncs a l’Antic Egipte hi va arribar Montoto per la via més insospitada: gràcies a La mòmia, diu, “que el meu pare em va fer veure quan tenia 6 anyets, amb l’advertència que era una pel·lícula de por. La qüestió és que vaig quedar fascinada pel personatge de Rachel Weisz [Evelyn, que a El retorno de la momia es desdobla, recordin, en Nefertiti] i que va despertar la meva vocació: ser bibliotecària i egiptòloga. Al final es veu que seré egiptòloga”. Una egiptòloga poc convencional, que diu sentir més interès per les cases humils dels egipcis del carrer, posem les que es conserven als jaciments excavats a Amarna, la capital d’Akenaton, que no per mòmies i piràmides. “Excavar una tomba on no ha entrat ningú en els últims 3.000 o 4.000 anys ha de ser sens dubte espectacular, però a mi també m’ho sembla topar-te un papir que ajudi a entendre com sentien i com vivien aquella gent.”

L’arqueologia existeix
No sap quan ho podrà fer, perquè Montoto no ha trepitjat encara Egipte. Tenia el bitllet reservat per anar-hi a l’abril, de turista, aclareix, “perquè excavar en missions internacionals és caríssim”, però la pandèmia i va aixafar la guitarra. Ara somia a enrolar-se en alguna missió francesa i ja ha començat a enviar sol·licituds, però mentrestant matarà el cuquet excavant la Balma del Llunci. De fet, hi hauria d’estar treballant aquests dies, al costat de Gerard Remolins i com a codirectora de la intervenció. Però de no la Covid s’ha interposat en el seu camí. Serà, si el projecte es reprèn a la primavera, la seva primera feina com a arqueòloga entre nosaltres. I no li sap a poc, comparat amb aventures com les que li esperen a Amarna o a la vall dels Reis, “perquè m’encanta tot el que sigui fer forats i fins ara he treballat sobretot amb arqueòlegs francesos i fer-ho amb el Gerard em serveix per aprendre nous mètodes”.

Amb ell va exhumar el 2017 el dolmen de la Llosa, a Bescaran, també ha treballat a Cisjordània, desenterrant una església protbizantina, i deixa per acabar dues recomanacions: d’una banda, desconfiar de tota la palla esotèrica que envolta el món de l’egiptologia: “les piràmides es van construir amb un sistema de rampes, no van ser extraterrestres, per molt que ho diguin llibres de fa 200 anys o l’últim documental que hagis pogut veure a la tele”. Però també reclama una major atenció a l’arqueologia en els nostres plans d’estudis: “no ens en van parlar mai a l’escola, i és una llàstima perquè està quasi tot per fer i perquè això explica la presència quasi nul·la de referències andorranes en l’arqueologia internacional”. Queda dit.

viure
jeroglífics

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte