Feia dos anys llargs de l’última vegada que La Xarranca es va enfilar a les pàgines d’actualitat. I llavors no va ser per una qüestió pròpiament artística sinó pel que feia tota la fila de ser una acta de defunció anticipada: l’entrega a l’Arxiu Nacional de la documentació -paperassa administrativa, arxiu fotogràfic i recull de premsa- generada des del naixement de l’entitat, el 1992, fins al Brossart del 2005, l’última activitat coneguda d’una associació sorgida per canalitzar les inquietuds, dèries i iniciatives del artistes locals, especialment activa a finals dels anys 90 però que amb el nou mil·lenni es va anar esllanguint sense remei.

Com a mínim, això és el que semblava fins a la setmana passada, quan un grup d’antics socis de la Xarranca, amb la saba nova i, sobretot, l’incansable activisme que ha aportat Joana Baygual -erigida en portaveu de la tropa- va convocar una junta extraordinària que tindrà lloc dimecres a la Llacuna (19.30 hores) amb dos objectius a l’ordre del dia: el primer i més urgent de tots, reactivar l’entitat abans que venci el termini de trenta dies establert pel Registre d’Associacions i que amenaça amb la cancel·lació d’un centenar d’entitats -socials, culturals i esportives- que no han registrat cap activitat en els últims deu anys. El termini expira divendres, així que s’entén la urgència d’una crida a la qual han donat suport, entre d’altres, dos dels cinc presidents que va tenir la Xarranca -Alfons Valdés i Jordi Pantebre, aquest últim encara al càrrec-, així com l’última secretària, Georgina Alba, i antics membres com ara Helena Guàrdia, Mercè Ciàurriz i Ángel Calvente.

El segon objectiu és, diu Baygual, “crear comunitat i donar visibilitat als artistes del país”. ¿Com? Dotant-los d’un instrument, d’un punt de trobada “que els serveixi per debatre els problemes comuns i defensar els seus drets, fer sentir la seva veu i els seus neguits, i oferir-se com a interlocutor davant de les institucions, de les empreses i dels particulars”. I posa com a exemples els Tallers d’Art i la Biennal de Venècia, que gestiona el ministeri de Cultura; l’apartat artístic del Shopping Festival, patrocinat per Andorra Turisme, o el recent festival de land art, organitzat per Reunió de Papaia: “Els artistes hi podem tenir alguna cosa a dir sobre els processos de selecció, l’orientació, els resultats o fins i tot sobre la feina dels comissaris; és evident que no és el mateix que cadascú vagi per lliure o que una sola veu parli en nom de tots; i és molt probable que també a les institucions els sigui més còmode parlar amb un interlocutor únic”. Tot això, admet, s’hauria poguut aconseguir amb una entitat de nova creació, és veritat. Però es tractava d’una banda de donar certa sensació de continuïtat, aprofitant i reivindicant la feina d’aquella Xarranca pionera, i de l’altra, d’estalviar paperassa: és més fàcil revifar una associació ja existents, amb els seus estatuts i el seu registre, que no començar des de zero.

L’objectiu primordial, insisteix, és donar senyals de vida. Per això és tan impostant l’assistència d’antis socis a la junta de dimecres. El següent pas serà convocar tan aviat com sigui possible una nova junta per renovar si cal l’òrgan de direcció, obrir l’entitat a nous socis... i treballar perquè no es repeteixi la història: la primera etapa va es va anar esllanguint per la falta de relleu generaiconal -al final, i com és habitual en el món de l’associacionisme, eren els quatre de sempre els que havien de tirar el carro edavant- i les reglamentries dissensions internes que van acabar amb la defecció d’una part dels socis. Però va deixcar com a llegat dues de les iniciatives tan visionàries -i avançades al seu temps- com ho van ser el Brossart -entre el 1997 i el 2005, quan la sostenibilitat i reciclatge encara no eren els conceptes comodí en què s’ha convertit avui- i Triairemena, la fira d’art per a totes les butxaques de trajectòria encara més efímera. Potser no es tracti de ressuscitar-les, però sí de crear un xup xup, un caliu d’on puguin sortir ocurrències tan estupendes com aquestes. A veure.

La Cia És Grata, ICOMOS i l’Orfeó, també amenaçats

L’alarma la va fer saltar un edicte publicat el 23 de setembre al BOPA, que adverteix que el Registre cancel·larà en el termini d’un mes les entitats que durant els últims deu anys no hagin tingut un mínim d’activitat oficial. La Xarranca és tan sols una de les prop de 120 associacions, clubs i federacions amenaçades. Entre aquesta llarga llista n’hi ha un grapat més de l’àmbit artístic i cultural, amb alguna sorpresa inclosa: el Comitè Nacional Andorrà de l’ICOMOS, l’Orfeó Andorrà, l’esbart Sant Romà, la Companyia És Grata, l’Associació d’Escriptors i el Cor de Cambra de les Valls. D’altres àmbits destaquen (i també sorprenent) AINA, el Rotary Club i la Federació de Gent Gran.