Arrenca la transcripció de les actes del Consell General amb una primera entrega que inclou dinou pergamins datats entre el 1289 i el 1419. Jordi Guillamet i Ignasi Baiges dirigeixen un projecte monumental que abraçarà fins a mitjans de segle XX i que canviarà, sostenen, “la interpretació de la nostra història”.

28 de febrer del 1390. Hi ha cert rebombori entre els pròmens d’Andorra.  El saig del bisbe, un tal Pere Tomàs, els ha sortit espavilat. Massa espavilat. Tant, que l’home s’ha apropiat de la quèstia destinada al copríncep. Així que els jurats de les parròquies, que encara (i fins al 1977, recordin) eren sis: Pere Fontana, de Canillo; Ramon Narbona, d’Encamp; Pere Plan, d’Ordino; Ramon de la Coma, de la Massana; Gil Martí, d’Andorra la Vella; i Bernat Esteve, de Sant Julià, es dirigeixen al veguer comtal, Arnau de Cos, per reclamar-li’n la devolució. Així ho decreta el veguer, i així li fan arribar al deslleial saig. I va l’home i s’hi nega.

Desconeixem, llàstima, com va acabar aquest espinós afer. Però els conflictes entre els representants dels homes d’Andorra (els pròmens, així es feien dir i així firmaven en la documentació que s’ha conservat) són un clàssic que es repetirà de forma recurrent entre el segon pariatge, el del 1288, que institueix la figura dels veguers, i el 1419, quan el privilegi del bisbe Tovià dona carta de naturalesa al Consell de la Terra i comencen a quedar perfectament delimitades les atribucions dels veguers. El pergamí on ha quedat constància de la querella, degudament ressenyada i transcrita, forma part de la primera entrega d’un projecte formidable que el Consell General va posar en marxa dijous passat, coincidint amb la sessió tradicional de Sant Tomàs: transcriure íntegrament totes les actes que la més longeva de les nostres institucions, amb el permís dels mateixos coprínceps, ha generat des del 1289 i fins a mitjans del segle XX. I per què fins a mitjans del segle passat? Perquè és quan les actes es comencen a redactar amb màquina d’escriure, es poden digitalitzar directament i ja no necessiten, per tant, transcripció.

Una autèntica marató paleogràfica, perquè estem parlant d’una desena de llibres i de prop de deu milers de pàgines, que s’aniran bolcant de forma trimestral al racó habilitat al portal del Consell General. L’historiador Jordi Guillamet i el paleògraf Ignasi Baiges són els encarregats de portar a bon port aquest projecte monumental, que posarà a l’abast d’historiadors, curiosos i diletants un cabal tan important d’informació fins ara difícilment accessible que canviarà, augura Guillamet, “la visió de la història d’Andorra, que s’haurà de reescriure a la llum d’aquests documents”.

La primera entrega, en fi, inclou dinou documents datats entre el 1289, l’endemà del segon pariatge, i el 1419, amb el cèlebre privilegi del bisbe Tovià, i la reglamentària ratificació del comte de Foix: l’un i l’altre reconeixen el dret dels homes d’Andorra d’escollir anualment els seus representants per dirimir les qüestions d’ordre intern. Un punt d’inflexió, insisteix el síndic, Carles Ensenyat, “perquè fins aleshores cada plet requeria que els prohoms de cada parròquia escollissin un representant que podia decidir només sobre aquella qüestió en concret, i sempre amb el permís dels dos coprínceps. En endavant seran escollits per un any i amb poder per decidir sobre qualsevol afer que se’ls plantegi.” En realitat, conclou Ensenyat, “el privilegi no institueix pròpiament el Consell de la Terra, sinó que institucionalitza una situació de fet que es remunta a segles enrere”.

De fet, Guillamet es retrotrau com ja hem vist al 20 de maig del 1289: d’aquesta data són els dos documents més antics publicats i transcrits en aquesta primera entrega. Tots dos són, atenció, inèdits, provenen del Llibre de les Ordinacions del Consell de la Terra, elaborat entre finals del XV i principis del XVI pel notari Pere Ribot d’Aixirivall –personatge que mereix ell tot sol una novel·la, els ho avancem– i són un altre exemple de la mena de decisions que periòdicament havien de prendre els nostres rebesavis: qüestions tan quotidianes com ara la regulació dels corrals de muntanya o els premis per caçar un llop (20 sous), un os (10 sous) o un llop cerver (5 sous), i d’altres de més transcendència com són la consignació dels drets de pas per als ramats transhumants, de les franquícies per a la importació de mercaderies i de la recaptació de la quèstia instituïda al segon pariatge. Una primitiva fiscalitat que es traduïa en dos impostos, l’avaria i el metadós, que recaptaven els comuns però que gestionava aquelles reunions de pròmens que, conclou Guillamet, són en l’origen del futur Consell de la Terra. Aquells comptes rudimentaris, conservats avui en pergamins i notes soltes com les recollides per Pere Ribot, es van convertir a finals del XVI en els llibres d’actes que ens han arribat quasi íntegres i que constitueixen, ho anirem comprovant, una autèntica mina historiogràfica.