Actua el 12 de desembre, a les 12 del migdia i amb el disc que ens presenta es titula 'Km 12'. ¿Supersticiosa, potser?

El disc no s’havia de dir Km 12 sinó Sentiments. El que passa és que vaig tenir un accident, res de greu, i el cotxe va anar a espetegar al costat d’un senyal que posava això: Km 12. Vaig pensar que volia dir alguna cosa. Aquesta és la història.

Li cedeixo cinc línies perquè es presenti: ¿qui és la Xana?

La pionera de la música dance en català; fins ara semblava que només es podia fer rock, pop i folk, però no dance. I volia demostrar que no. La intenció és contribuir a la normalització de la llengua amb un estil en què el català no és comú.

¿Per què no s’hi havia trevit ningú fins ara?

En la meva opinió, en el dance existeix un prejudici no contra el català, sinó a favor de l’anglès. Cantar en qualsevol altra llengua és estrany.

Qüestió de mercat, potser.

No ho tinc tan clar. Per la meva experiència puc afirmar que l’important no és tant la llengua com el que transmets amb la cançó: he actuat a llocs tan pintorescos com Albània i Xipre. En català, i sense que això fos un problema.

¿No tem que, en determinats ambients, hi hagi qui la va a veure precisament perquè canta en català, com si això fos un plus?

L’únic que puc dir que cantar és la meva passió, i que em sento molt a gust cantant en la meva llengua.

Al revés: ¿l’han deixat de contractar en algun lloc perquè canti en català?

Molt probablement; però tampoc no sabria dir on. I sóc conscient que en algunes festes especialment reivindicatives, per no dir independentistes, també m’han agafat a mi perquè cantava en català. Una cosa va per l’altra.

Perquè el dance català, ¿és independentista?

El dance no ho sé, però jo personalment hi estic a favor, tot i que no en faig bandera.

El cert és que 'Em poses a 100', amb Mak & Sak, supera les 300.000 visites a Youtube. No està gens malament, però el seu gran èxit és 'Esta es mi fiesta', que ja va pel 1,7 milions: en castellà.

Cantar en castellà és una aposta no sé si segura, però sí que és... raonable; en català sempre és un risc. Però tinc una fe enorme i penso que si la música és bona, ¿per què no pot haver-hi un dance en català, de la mateixa manera que n’hi ha en italià?

¿On canta? ¿Hi ha un territori dance castellà i un altre català? A Catalunya, vull dir.

La veritat és que m’acostumen a contractar sobretot discoteques i clubs de Girona i de Barcelona. I últimament he tingut molta demanda de festes majors, cosa insòlita. M’agrada, perquè sembla que he aconseguit treure’m l’etiqueta que només faig música de discoteca. Doncs sí: també puc sonar en festes majors.

Actua a la fira de Nadal al migdia, entre paradetes de pessebres i després de l’esbart. No sé jo si és el millot context per a una sessió.

Serà sens dubte una nova experiència, però estic tranquil·la perquè l’àlbum no és només de música lectrònica. Hi ha també pop. En fi, s’ha de provar tot, a veure com funciona en diferents ambients.

La seva trajectòria com a cantant arrenca el 2005, i coneix els millors moments amb Mak & Sak. ¿Per què decideix provar en solitari?

Les primeres actuacions en solitari són del 2011, i l’any passat va ser decisiu perquè vaig publicar el meu primer single, Lluitaré fins al final: compositora, cantant i productora. Com les altres sis cançons del disc.

Ja que parlem de 'Lluitaré fins al final': a la tornada diu una cosa així com que “tot és una puta merda”, i anar fent. ¿Hi treu el seu costat nihilista, o és una 'pose'?

En tinc dues versions i a l’altra començo dient: “No sé què és el que m’espera”. I la continuació crec que és bastant constructiva: “Lluitaré fins al final, deixaré de mirar enrere, aquest cop no penso renunciar”. En qualsevol cas, crec que reflecteix el que de vegades pensem i no ens atrevim a dir. Pretenia empatitar amb els que passen un mal moment.

'Com el vent': “Vull no haver de pensar què faré demà, tinc ganes de cantar, no pas d’estudiar”. Ja em perdonarà, però a partir d’una certa edat, aquest missatge grinyola.

És que de fet la cançó s’havia de dir Adolescent, que és el seu destinatari natural. Com el de Tinc molta ressaca...

Una mica més i li surt de Serrat: “Com ho fa el vent, és així com jo vull vire entre la gent”.

De casualitat, ho juro.

¿Tenen res més en comú, o a banda d’aquest títol viuen en dues galàxies (musicals) diferents?

Tant com venir de galàxies diferents no ho sé, però no crec que compartim gaires coses més. D’altra banda, tampoc no sabria dir-te quines són les meves referències: m’agraden cançons, estils, més que cantants concrets.