Diari digital d'Andorra Bondia
L'arquitecte Xavier Orteu, a la plaça on s'aixecarà Node, la nova seu d'Andorra Telecom que ha projectat amb el seu equip.
L'arquitecte Xavier Orteu, a la plaça on s'aixecarà Node, la nova seu d'Andorra Telecom que ha projectat amb el seu equip.

Xavier Orteu: “Les torres poden ser positives des del punt de vista del medi ambient”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Facundo Santana

Ha firmat alguna de les intervencions de més impacte dels últims temps al centre urbà de la capital, des de l’edifici Diamant a la restauració de cal Cintet. El pròxim repte és Node, com ha batejat la futura seu d’Andorra Telecom a Meritxell. De passada, especula sobre qüestions tan espinoses com són les torres d’Escaldes, la peatonalització de les vies comercials i els arquitectes estrella, inclòs Gehry.

Si comparo Node amb The Cloud, són com la nit i el dia. 
Node serà un edifici molt tranquil, res d’emblemàtic ni tampoc grandiloqüent, no es tracta d’una competició a veure qui crida més. La nostra proposta pretén assossegar, aportar pau al centre urbà i comercial, no més soroll. Per això és una construcció de línies molt neutres, les coses passen a dintre, no a fora. Amb un atri que serà punt de trobada dels treballadors d’Andorra Telecom. I a fora, les terrasses, amb vegetació que acabarà esquitxant les places, un espai que ara és asfalt i granit. Intentarem que sigui una mica més tou.

Fins ara se’ns havia dit que, com que vivim en un país de  muntanya, no calia posar verd a l’entorn urbà. Miri la plaça del Consell, la del Poble, la Rotonda, Coprínceps. Però vostès posen vegetació en terrasses. En què quedem?
Cadascú planteja solucions personals als espais urbans. Hi ha qui ens diu, quasi ens retreu, que Node  no té res a veure amb l’edifici Diamant. No hi estic d’acord. S’hi poden identificar certes tendències comunes. Ens agrada posar verd als edificis, que no sigui una cosa totalment mineral. La vegetació apropa, humanitza... Tenim les muntanyes aquí mateix, però et pots passar setmanes, per no dir mesos, sense trepitjar més que asfalt.

Però l’urbanisme dels últims decennis ha sigut hereu de la Barcelona olímpica. Sembla que la consigna ara sigui: com que no hi ha arbres al carrer, posem-ne als edificis.
És la nostra solució al programa que se’ns plantejava. Quan fas un edifici públic intentes resoldre dues qüestions: una, el funcionament de l’edifici. Però tens també una altra responsabilitat: ajudar a fer ciutat, crear espais que siguin de connexió, de relació. D’aquí el nom de Node, punt de contacte, de relació. No sé si ho aconseguirem, però la nostra idea és que l’edifici generi activitat no només a dintre, sinó també al seu voltant. 

L’arquitectura entesa com a eina de canvi social. Interessant.
Hem de posar les persones al centre de l’arquitectura, no es tracta de fer un edifici sensacional i pensar després com l’omplim i com l’utilitzem. És al revés, intentar veure com les persones utilitzaran els espais, en quines condicions hi treballaran, com hi accediran, la interrelació amb les places i espais adjacents. 

Meritxell demanava un edifici olímpic: més alt, més gran, més fort. No ha sigut el cas.
Estem parlant d’una via plena d’estímuls, el punt comercialment més calent d’Andorra: botigues, llums, rètols... Tothom està cridant l’atenció. I teníem clar que no es tractava de cridar més que els altres. Al contrari. Per això ens separem físicament de l’avinguda, creem aquests espais públics, fem una façana molt neutra, un edifici amb unes proporcions ajustades a l’escala humana i que no busca el protagonisme. De fet, el defuig.

La solució han siguut línies cúbiques, quasi racionalistes.
No volíem bonys, buscàvem un edifici que respiri senzillesa, tant formal com volumètrica. Al mateix temps, això ens permet més versatilitat i flexibilitat als interiors, perquè segurament hi haurà canvis, tot i el programa detalladíssim que ens plantejava Andorra Telecom. Ho hem comprovat amb la Covid: cal una taula per treballador o convé preveure un espai més polivalent? L’edifici s’ha de poder adaptar amb relativa facilitat a les circumstàncies que se’ns dubte aniran plantejant-se els pròxims anys, i no és el mateix el que Andora Telecom necessita ara que el que necessitarà d’aquí a tres anys o quan l’edifici estigui acabat.

Hi ha qui diu que té una retirada al museu del disseny de Barcelona, el Hub de les Glòries.
Potser perquè s’aixeca, clar. Però espero que sigui una mica millor, la veritat. El Hub està en un espai d’edificis sobredimensionats. Crec que la resposta és considerablement diferent, perquè fugim del protagonisme, busquem la tranquil·litat.

De la Rotonda cap a Escaldes no hi ha un centre urbà clar. Node pretén omplir aquest buit, aportar la nova centralitat que la Rotonda no pot oferir?
Hem de tenir en compte les dimensions. Les places hem intentat que tinguin el màxim d’espai, però són molt més petites que la plaça del Poble. Per una pura qüestió de proporcions dubto que puguin acollir megafestivals. Simplement, no hi ha prou lloc. Però sí que pot ser un espai vivible. L’objectiu és convertir el conjunt, edifici i places, en un espai amable, de trobada. Que la gent acabi dient: “Quedem al Node”. 

El projecte preveu una pantalla enorme que cobreix tota la façana. No s’adiu gaire amb la vocació de discreció i de serenitat que m’està venent.
L’edifici és molt tranquil, però no  mut, s’ha de poder relacionar amb el ciutadà. Creiem molt en la gran pantalla que hi haurà a l’entrada de la seu  d’Andorra Telecom per Meritxell. Que actuï com un imant. Per a la resta de la façana proposem solucions més o menys invasives. Les possibilitats són moltes: parlem només de la façana principal? De tota la pell de l’edifici? Això ho hem d’acabar de perfilar.

Cal, aquesta exhibició tecnològica, a veure qui té més pantalles, o qui posa la més gran?
Personalment crec que hem de ser curosos i que no hem de convertir l’edifici en un espectacle de llums i colors encara que puguem. Què volem comunicar? Cal que sigui a través d’un trencaclosques de leds? O podem aconseguir-ho d’una manera més tranquil·la. Tampoc crec que hàgim de convertir la façana en una gran tanca publicitària. 

Què tenen a veure el Node i cal Cintet?
Des del primer dia hem combinat la reforma d’edificis d’un cert valor patrimonial amb projectes d’obra nova. El coneixement dels materials tradicionals es pot aplicar als edificis de nova planta, i d’altra banda sempre pretenem que estiguin contextualitzats. Amb el Node també ho hem intentat: la vegetació és autòctona, com si haguéssim agafat una mica de muntanya. 

Doncs hi veig un edifici d’estil internacional. Què té d’idiosincràtic?
M’agradaria pensar que aquest edifici en un altre lloc no acabaria de lligar. Les línies tan pures potser entronquen amb aquest estil internacional que dius, però és una resposta al que plantejava el lloc. Vull pensar que d’aquí a uns anys, quan ja l’hàgim viscut prou, el mirarem i ens donarà la sensació que sempre ha estat aquí, que és el seu lloc natural. Exactament el mateix amb cal Cintet.

Deixem el Node: peatonalitzem carrers i avingudes, i un cop les tenim diàfanes les omplim de mobiliari urbà. ‘Horror vacui’?
Hem de procurar que els espais que utilitzem tinguin certa qualitat. No fa gaire aquesta zona comercial era impassejable. El fet de prioritzar el vianant és per a mi absolutament positiu. Una altra cosa és que després veiem aquests espais buits i busquem omplir-los. I que quan hi comences a posar objectes, és difícil dir prou. Parlo sense conèixer-ho de primera mà, però imagino que les administracions volen atreure gent i que la solució òbvia és anar-hi posant coses.

Meritxell, serà mai per als vianants?
Per algun lloc han de passar els vehicles. El que no podem és peatonalitzar-ho tot. És qüestió d’endreçar, d’afavorir el transport públic, de facilitar l’accés a les zones peatonals. La consigna en la meva opinió ha de ser prioritzar el vianant. 

Les torres, que generen tanta suspicàcia, son urbanísticament tan nefastes?
Ens hem parat a plantejar quina és la solució? A mi també m’agradava aquella Andorra on tot eren prats. Però és que ja no vivim en aquella Andorra. No existeix. Com volem créixer? Perquè si hem de continuar vivint del turisme, alguna resposta urbanística hi hem de donar. Les torres són una eina més: en lloc de construir 50 cases una al costat de l’altra, les posem una a sobre de l’altra. Això té aspectes positius i negatius, és clar. Però des del punt de vista del medi ambient és millor: menys afectació, menys carrers, menys vials, menys clavegueram... És clar que té un impacte visual, però poden ser una eina positiva. El que m’agradaria és que tinguessin en compte els entorns si deixen espais públics, com es relacionen les unes amb les altres.

Estem trinxant el que teníem?
Què és el que teníem? Perquè en aquella zona bé s’hi havia de fer alguna cosa. Un gratacels té sentit quan concentres la construcció en alçada i al costat deixes espai per a una plaça. És una eina al servei d’una concepció urbanística.

Ara podríem tenir un Gehry. O dos. Una oportunitat perduda? O quina sort que es quedessin al calaix perquè els nostres fills encara els estarien pagant?
L’era dels arquitectes estrella s’està acabant, afortunadament. N’hi ha, és clar. La idea era que Gehry actuaria de ganxo turístic. Com el Guggenheim de Bilbao. Però això va passar no només per Gehry, sinó per la radical transformació urbanística de la ciutat. El Guggenheim va ser la cirereta, no al revés. Nosaltres no preteníem que l’edifici es convertís en un espectacle, sinó que donés resposta a les necessitats d’Andorra Telecom. Que aportés un valor urbanístic afegit a la ciutat, i que ho fes d’una forma respectuosa. Però això no és només responsabilitat de l’arquitecte, també ho és de qui ho demana i del motiu per què ho demana.

Andorra
arquitectura
Orteu
Andorra Telecom
Cal Cintet
Diamant
Comentaris: 3

Comentaris

Bones preguntes, donen respostes clares.Hi estiguis d'acord o no. Felicitats al periodista i a l'arquitecte.
Vomitiu... de veritat ens volen vendre que per Andorra és un tipus de construcció adient i sostenible? d'entrada els parcs dels nens ja estàn a l'ombra, cada vegada menys espais verds, Andorra ja no és a que era per qué l'esteu venent als rics, foten en l'aire tot el concepte de paisatge de les nostres valls per 10 persones que compren aquest tipus d'edifici que a la resta de la població mes aviat ens perjudica. veurem com subministraran aigua a aquestes monstruositats, teneint en compte tots els problemes i talls que ja hi havia a Escaldes. A les terrasses vegetació? la vegetació ha d'estar a la natura, parcs, prats i muntanyes. Pantalles? Més pantalles de les que ja tenim? i gegants? hi han dos tipus d'arquitectes, els que es venen i els que no i aquest paio és un venut!
Si si és baixar al centre i només veus asfalt i quatre arbrets esquifits que donen ganes de plorar. Mires cap a les muntanyes i tan sols veus grues i construccions. Aquestes són les necessitats dels rics que necessiten blanquejar diners legalment, però no les del nostre país. Ens esteu deixant una Andorra on els edificis no ens deixen veure les muntanyes, sense arbres a les zones urbanes, plena de modernismes que ni gens ni mica quadren amb el nostre entorn..

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic