¿Quina ha de ser la funció d’un museu en ple segle XXI?

Els museus són institucions cada vegada més complexes. Mantenen les funcions clàssiques -conservació, recerca, exposicions- però es dediquen sobretot a la comunicació i difusió, són alhora targeta de presentació de la qualitat cultural d’un país i un recurs turístic.

¿Com poden els museus “construir identitat” en un país on les dues terceres parts de la població és d’origen immigrant?

Som en una societat amb pluralitat d’identitats, a Andorra i a tot arreu. Un museu pot ser un lloc privilegiat per construir i explicar la identitat d’un país, forçosament plural. M’agrada molt el lema del MuseuNacional d’Austràlia: “Explicant el passat, construïnt el present, imaginant el futur”. Els museus han de ser institucions per a la integració social.

Els nacionals som probablement els pitjors clients dels nostres museus: ¿millor dissenyar-los pensant en el turista?

Passa a tot arreu. Però l ’important no és que no els visitin sinó si els valoren prou. Els museus han de combinar una doble missió: presentar què ha estat, què és i què vol ser el seu país als de fora, i treballar per a la gent de la seva comunitat. Em consta que això és el que fan els museus andorrans, en la mesura que els és possible.

¿Quins són els criteris per valorar si un museu funciona o no?

Hi ha el paràmetre del nombre de visitants, però no és l’únic. Cal que ens preguntem quin és el seu impacte sobre la comunitat local, el seu valor simbòlic i la projecció que fa del país. Un museu pot tenir pocs visitants però ser un element essencial de la identitat d’un país, com el Postal.

Ja que en parla, el Postal amb prou feines supera els 1.500 visitants per temporada, i la resta perd visitants any rere any. ¿Com es reverteix aquesta situació?

Crec que els responsables dels museus d’Andorra treballen bé però tenen uns recursos molt limitats. Algunes pistes: els museus envelleixen i cal anar-los renovant. És essencial. D’altra banda, ¿se’n fa la promoció adequada? ¿Tenen prou personal i prou pressupost? Els turistes que venen a Andorra, ¿veuen a aquest país com un lloc de patrimoni? És essencial associar a la imatge turística d’Andorra el valor d’un destí patrimonial. Els museus han de ser vius. Únicament obrint les portes la gent no hi anirà.

En l’època de les vaques grasses es va crear museus que avui es moren de pena.

És evident que la crisi ha provocat una reducció pressupostària en els museus de tot el món. Pel contrari, abans de la crisi se’n construïren molts. A Catalunya, entre el 1990 i el 2007, tants com en tota la història anterior! ¿Massa museus ? No, i tampoc no vol dir que ara no calgui invertir en museus. En períodes de crisi és quan cal invertir-hi més, perquè els museus contribueixen a la cohesió social, i també perquè cada cop el turisme busca un valor afegit: els museus i el patrimoni poden proporcionar-lo.

Es parla de crear-ne de nous -Radio Andorra, Espai Thyssen- mentre els que tenim s’esllangueixen.

Pot semblar un contrasentit, però l’important és que tot es faci d’una manera planificada. Cal una política de museus clara i a llarg termini. També cal preguntar-se quin tipus de museus necessita Andorra.

Els nostres tendeixen a la invisibilitat: es limiten a exposar el material de què disposen i no han generat en anys cap monografia, article o catàleg, tenen una web mediocre i escassíssima presència mediàtica.

Com deia abans, un museu ha de serviu. I avui en dia ha de tenir una presència virtual important.

¿Per on començar: digitalitzant col·leccions?

Un dels grans reptes dels museus d’avui és com passen al món digital. Cal sens dubte incorporar recursos multimèdia per fer-los més atractius, i cal també anar més lluny: el museu del futur tindrà una gran part de digital. Molts museus seran virtuals.

¿Té sentit insistir a plantejar el debat d’un Museu Nacional a aquestes altures del sergle XXI?

Sobretot, des del moment que no se sap exactament quin en serà el contingut. La majoria de països tenen museus nacionals que són, en certa manera, les vitrines de la nació: un element simbòlic de la seva identitat. Però abans de fer un museu cal preguntar-se quin necessita i quin es pot permetre Andorra. Potser la suma dels diferents museus existents ja constitueix un veritable Museu Nacional.

L’última ocurrència del ministeri és una extensió de la col·lecció de Carmen Cervera. ¿Quina relació pot tenir un equipament així amb la resta dels museus nacionals?

A tot arreu es creen museus d’art. Fins i tot hi ha una certa saturació. No conec el projecte, però la inversió en museus és molt elevada, i és evident que Andorra no podrà competir amb els grans museus d’art. ¿Vindrà el turista a veure una col.lecció quan té una oferta extraordinària a d’altres llocs? Caldria preguntar-se més aviat quins museus pot oferir Andorra que d’altres no tenen.