Zaz, ganxo de la Temporada

Retalla d’onze a cinc concerts la programació musical però estrena al foyer un prometedor cicle de poesia escènica.

Si els diem Isabelle Geffroy potser no hi caiguin. Però Zaz ja és una altra cosa, oi? L’estrella francesa, que el 2010 va donar la campanada amb Je veux, serà el gran ganxo mediàtic de la temporada de l’Auditori Nacional, i ja poden marcar amb vermell la data: serà el 21 de març. Zaz ha fet un forat a l’Organique Tour per debutar entre nosaltres. Ho farà amb Isa, el cinquè disc, gestat durant la pandèmia i que inclou un tema, Imagine, cridat a fer-se un forat entre els seus grans hits: On ira, Éblouie par la nuit, Si, Gamine, Que vendrá i anar fent. 

Zaz desfilarà per l’Auditori gràcies a la complicitat de l’ambaixada francesa, i és sens dubte la cara del curs. Una de les cares, vaja, després hi tornem. La creu és que el ministeri ha passat la tisora i ha retallat d’onze a cinc les propostes musicals de la temporada. Segons el cap d’Acció cultural, Joan-Marc Joval, la programació s’ha “reinventat”, amb menys concerts, sí, però “més grans” i potenciant-ne la “qualitat”. És una visió pelet optimista si tenim en compte que l’any passat van passar per l’Auditori artistes del renom  la talla de Mikel Erentxun, Julieta Venegas, Javier Ruibal i Delafé, per part hispana, i Poupie, per la francesa.

La torna de tot plegat és el cicle de poesia escènica, tres actuacions, que s’ha programat al foyer de l’Auditori, incomprensiblement infrautilitzat des que es va habilitar com a sala alternativa: va ser el 2016 i s’hi van invertir 150.000 euros a insonoritzar-lo, però des d’aleshores s’ha utilitzat bàsicament per “repartir-hi canapès”, com molt oportunament apuntava Lluís Cartes.

Però d’aquest prometedor cicle de poesia en parlem amb detall a la pàgina següent. La programació estrictament musical repeteix (en petit) l’esquema de l’anterior: artistes internacionals consagrats, propostes locals i un concert destinat al públic familiar. La condició de cap de cartell l’exerceix òbviament Zaz, però pel costat de baix  compareixerà també a l’Auditori, cortesia aquesta de l’ambaixada espanyola, una de les veus més recognoscibles de la cançó catalana contemporània: Joan Dausà hi desfilarà el 19 de maig amb la gira del 10è aniversari de Jo mai, mai. I ara ja poden posar-se a cantar: “Obro la porta a la Judit./ Avui vens sola, m’encanta el teu vestit”. 

El trio de noms consagrats el completa la gironina Clara Peya, que promet ser el descobriment de la temporada: Joval la descrivia ahir com una de les creadores “més originals” de l’última escena catalana i espanyola. Ho ha aconseguit amb una proposta que es mou entre el jazz, el pop i l’electrònica però que té el centre de gravetat, diu, en el piano. Serà el 22 d’abril.

I arriba per fi el torn dels artistes nacionals, l’altra pota de la temporada. Aquí, una altra sorpresa: Marta Knight, que torna a casa (es va criar entre nosaltres i als 17 anys es va traslladar a Barcelona) convertida en una de les últimes sensacions del pop ibèric gràcies al single Resurrection, publicat el 2018 i que ja va pel milió de reproduccions a Spotify, i amb el primer LP sota el braç: es titula Strange Times Forever, beu d’influències que van des de Sharon van Etten fins a Oasis i a Lana del Rey, i els que no la coneguin encara tindran l’ocasió d’escoltar-la en viu el 10 de febrer.

La dosi andosina la completa Quim Salvat, que ja va desfilar el 2019 per l’Auditori i que ara hi torna amb un tercer disc, L’últim despertar, acabat de sortir del forn, i amb la banda al complet: vuit músics a l’escenari. Serà el 9 de març, i a la temporada li queda encara una última bala: la reglamentària vetllada familiar, aquesta vegada un espectacle de Marc Parrot i Eva Armisén que combina la música i la il·lustració en directe (20 de maig).