La Comissió Europea (CE) ja disposa del mandat per negociar amb Suïssa, Andorra, Mònaco, San Marino i Liechtenstein la revisió dels acords en matèria de fiscalitat a l’estalvi i fer d’aquesta manera un pas més en la lluita contra el frau fiscal i l’evasió de capitals.
Així es va acordar ahir en la reunió dels ministres d’Economia i Finances (Ecofin) dels 27 estats membres de la Unió Europea, després que Àustria i Luxemburg, els dos únics països de la UE que mantenen el secret bancari i fins ara reticents a concedir a la CE aquest mandat, reconsideressin finalment la seva posició.
No obstant, i malgrat les duríssimes pressions de la resta de socis de la UE, Àustria i Luxemburg van mantenir el seu bloqueig a la modificació de la directiva sobre estalvis bancaris per estendre-la més enllà del pagament d’interessos a tots els ingressos.
En aquest sentit, el ministre de Finances de Luxemburg, Luc Frieden, va confirmar que el seu país té previst aixecar el secret bancari l’1 de gener del 2015, fet que, al seu parer, ja suposa “un pas important” tot i que no decisiu per aixecar el veto a la nova directiva. “No puc donar el meu acord polític a la directiva perquè hem de garantir que s’apliqui la igualtat de tracte respecte a països tercers”, va destacar Frieden, que va coincidir amb la seva homòloga austríaca, Maria Fekter, en el sentit que quan la Comissió Europea tanqui els nous acords amb Suïssa i els petits estats
es podrà tornar a abordar aquesta qüestió.
Per la seva part, Fekter va destacar que desbloquejar aquest mandat suposa “un gran pas per a Àustria”. No obstant, va mantenir el seu veto a la directiva al·legant que “el capital és extremament mòbil i cal garantir la igualtat de condicions”.
En aquest sentit, la ministra va insistir que “no vull flexibilitzar el text, ho accepto, però no ho vull adoptar avui perquè tindríem una situació en què els europeus anem més lluny i som més durs amb nosaltres mateixos que en les negociacions amb els tercers països”.
La directiva en qüestió, que està bloquejada des del 2008, busca cobrir les escletxes detectades en la legislació vigent, que ja obliga els estats membres a enviar informació sobre els interessos que es paguen als comptes bancaris de no residents a les autoritats fiscals del país de procedència. La norma preveu a més una alternativa per als països que vulguin preservar el secret bancari –Luxemburg i Àustria–, que consisteix a aplicar una retenció en origen fins al 35% i enviar una part al país de procedència dels estalviadors.
No obstant això, segons l’examen de Brussel·les és fàcil per a les persones físiques escapar a la norma recorrent a estructures interposades (com algunes fundacions o trusts), ja que aquests ingressos no estan gravats. Per això, la nova directiva preveu aplicar-se també a aquestes estructures, així com a assegurances i fons d’inversió.
