Andorra, el país amb un menor risc de blanqueig de capitals del 2021

Andorra és el país on el risc de blanqueig de capitals és més baix segons el rànquing mundial d’aquest 2021 elaborat per l’Institut de Governança de Basilea, que atribueix al Principat una puntuació de 2,73, essent el 10 el risc major, la millor entre les 110 jurisdiccions que s’inclouen en l’informe d’enguany.  

Per darrere d’Andorra se situen Finlàndia (3,06), les illes Cook (3,13), Eslovènia (3,30) i Noruega (3,35), mentre que el rànquing el tanquen Mauritània (8,13), la República Democràtica del Congo (8,35) i Haití (8,49). Altres petits Estats com San Marino i Malta ocupen el 7è i el 64è lloc, amb un risc de 3,42 i 5,45, respectivament, mentre que Espanya és a l’11a posició amb un risc de 3,59. França no forma part de les 110 jurisdiccions incloses al rànquing d’aquest any, on sí que hi ha per exemple els Estats Units, al lloc 28 amb un risc de 4,60, Canadà, 34 amb una puntuació de 4,67, i Suïssa, al lloc 43è i una valoració de 4,89.

Si es comptabilitzessin les puntuacions obtingudes per les altres 93 jurisdiccions no incloses en aquest primer llistat de l’Institut de Governança de Basilea, Andorra ocuparia el segon lloc, ja que només seria superada per Estònia, amb una puntuació de 2,34. En aquest annex sí que apareix el veí del nord, França, amb un risc de 3,99, i països com ara Luxemburg (4,78), Montenegro (3,87), Alemanya (4,43) i Holanda (4,55). Entre els assenyalats amb un major risc destaquen Sierra Leone (7,58), Laos (7,76) i Afganistan (8,38).

L’índex AML de Basilea s’elabora a partir de 17 indicadors de cinc àmbits que es consideren clau per poder contribuir a un increment del risc del blanqueig de diners i del finançament del terrorisme. Així, per a l’elaboració d’aquest informe, l’Institut de Governança de Basilea analitza les deficiències que hi pugui haver en el marc de les mesures de prevenció contra el blanqueig, el risc i els índexs de corrupció i suborn, el compliment dels estàndards de transparència i els estàndards financers, la transparència pública i la rendició de comptes i la situació dels drets polítics i de l’Estat de dret.

Així, l’informe posa de manifest que Europa té “generalment un risc inferior a la mitjana mundial”. Així, el nivell mitjà de risc al Vell continent és de 4,02 quan la mitjana global és de 5,3. No obstant això, l’estudi remarca el fet que la qualitat dels sistemes de prevenció contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme no acaba de tenir la qualitat que seria desitjable. D’aquesta manera es destaca que entre els diferents estats hi ha variacions importants tant en el compliment de les recomanacions del Grup d’Acció Financera Internacional (GAFI) com en l’eficàcia de la seva implementació.

De fet, en l’aspecte de la qualitat de les mesures és on globalment Europa treu pitjor nota, un 4,59, una puntuació, però, encara lluny de la mitjana global, que és del 5,76. L’Institut de Governança de Basilea considera que el paquet de reformes legislatives sobre aquesta qüestió de la Unió Europea el juliol passat “intenta solucionar aquesta variabilitat”, però tot i així manté que “calen més esforços coordinats” i fins i tot també amb “més jurisdisccions externes a la UE”.

Encara en l’àmbit de la qualitat dels sistemes, l’informe evidencia que de mitjana, els països avaluats pel GAFI “obtenen un lamentable 30%”, fet que vol dir que encara “és molt habitual que les jurisdiccions comptin amb lleis i institucions que compleixin en gran mesura amb les recomanacions del GAFI però que siguin ineficaçes en la pràctica”.

Per això, en l’informe d’aquest 2021, l’Institut de Governança de Basilea ha analitzat també la distinció entre el compliment de les recomanacions tècniques i la implementació efectiva. I ha constatat que les jurisdiccions “obtenen una puntuació bastant dolenta per a una implementació efectiva de manera general”, i que “la discrepància entre el compliment tècnic i la implementació efectiva és encara pitjor en relació amb la prevenció”. Per tot plegat, s’insta els governs a invertir més recursos en la prevenció del blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, sense reduir els recursos per a la seva execució.

D’altra banda, l’estudi, que incideix en el fet que Bèlgica, Xipre, els Països Baixos, Espanya i el Regne Unit figuren als Estats Units com “a principals destinacions de blanqueig de diners” a Europa, lamenta que, pel que fa a l’any anterior, aproximadament la meitat de les jurisdiccions han augmentat les seves puntuacions de risc a causa dels canvis en les dades de risc relacionades amb el tràfic de persones (Xipre, Noruega, Portugal i Suïssa), el suborn i la corrupció (Hongria) i la transparència pública (Hongria, Finlàndia).

Finalment, l’Institut de Governança de Basilea inclou en l’informe un apartat dedicat als actius virtuals i a les criptomonedes on adverteix que “la seva naturalesa i existència sense fronteres fora del sistema financer formal també els converteixen en una opció temptadora per als delinqüents per ocultar productes de la corrupció i altres delictes, eludir impostos o finançar el terrorisme”. I xifra, en base a dades de la firma d’anàlisi de cadenes de blocs Chainalysis, que l’activitat criminal en transaccions de monedes virtuals el 2019 era de 450 milions de dòlars.