“Si hi ha alguna cosa nova a la Unió Europea, la seguirem.” Així de contundent es va mostrar ahir la secretària d’Estat d’Afers Financers Internacionals, Clàudia Cornella, durant la seva compareixença davant la comissió especial sobre Resolucions Fiscals i Altres Mesures de Natura o Efectes Similars del Parlament Europeu (TAXE2), en què també van participar representants de Liechtenstein i Mònaco.
Cornella es va refermar en la voluntat de l’executiu andorrà de continuar avançant en el camí que marqui la Unió Europea cap a una major transparència i cooperació fiscal, fins i tot pel que fa a l’intercanvi d’informació fiscal relativa a multinacionals país a país o si s’acabés acordant una base imposable comuna a escala europea de l’impost de societats, qüestió aquesta última que no va descartar tot i que va evitar pronunciar-se directament, malgrat que fos una de les preguntes formulades pels europarlamentaris presents a la reunió.
Així mateix, i qüestionada sobre la transferència de beneficis d’un país a un altre amb pagaments interns entre filials i la seva empresa matriu, Cornella va destacar que “el marc fiscal andorrà és massa nou, així com l’agència tributària, i tot just s’està desenvolupant”. En aquest sentit, la secretària d’Estat d’Afers Financers Internacionals va assegurar que “s’està analitzant quin seria l’impacte si s’apliquessin totes les normes al país”, resposta que un dels europarlamentaris va qualificar de “poc satisfactòria”.
Les explicacions de Cornella, que també va passar de puntetes sobre si Andorra acceptaria l’intercanvi automàtic de resolucions fiscals, no van convèncer tampoc el parlamentari d’Iniciativa per Catalunya-Verds, Ernest Urtasun, que va expressar els seus “dubtes” que Andorra no sigui un paradís fiscal i va incidir que en tot cas “el règim fiscal és baix, amb deduccions importants”. En aquest sentit, Urtasun va afirmar “tenir constància que fins a 900 empreses s’haurien instal·lat des del 2012 a Andorra, un país de només 70.000 habitants”, i va instar Cornella a explicar si “creu que els trasllats són per motius fiscals o hi ha una activitat empresarial a darrere”.
Cornella va rebutjar les acusacions de paradís fiscal, que va titllar de “totalment injustes”, i va assegurar que “hem fet molts canvis des del 2009, quan es va signar la Declaració de París, i no només hem obert la nostra economia sinó també tot el marc impositiu”.
En aquest sentit, la secretària d’Estat d’Afers Financers Internacionals va destacar alguns dels passos fets per Andorra com són la signatura de la Convenció sobre assistència administrativa mútua en matèria fiscal amb l’OCDE, el novembre del 2013, que es ratificarà aquest 2016; l’adopció de la declaració de l’intercanvi automàtic d’informació amb l’OCDE, el juny del 2014; la signatura de l’Acord multilateral d’intercanvi automàtic d’informació en matèria tributària entre autoritats competents (MCAA) amb l’OCDE, el desembre del 2015; la signatura el febrer passat de l’acord entre Andorra i els estats membres de la UE d’intercanvi d’informació i transparència fiscal que renova i modifica l’acord signat el 2004, i la participació d’Andorra en el Grup de Treball BEPS de l’OCDE des que es va crear (finals 2015).
Així mateix, Cornella, que va defensar la tributació nominal del 10% que ha permès al Principat signar diferents convenis per evitar la doble imposició i va assegurar que les deduccions “no són en cap cas automàtiques sinó que es va cas per cas”, va recordar que els CDI disposen de clàusules antiabús per garantir que les empreses que s’instal·lin a Andorra facin una activitat real al país. 
Finalment, i incidint en la participació en els diferents grups de treball, Cornella va assegurar que “si hi ha punts que cal anar millorant, seré la primera a preguntar quines són les necessitats per adaptar-se, però en línia per estar en els estàndards internacionals”.
D’altra banda, Cornella també va ser interpel·lada per l’afer BPA i el cas Pujol. Respecte al primer va defensar la feina feta i va assegurar que “es tracta d’un problema de gestió”. En el segon, Cornella va destacar que “és un cas judicialitzat”.