Andorra és el setè país on el risc de blanqueig de capitals és més baix, segons el rànquing mundial del 2025 elaborat per l’Institut de Governança de Basilea, que atribueix al Principat una puntuació de 3,48, essent el 10 el risc major, per darrere de Suècia, amb la mateixa puntuació, d’Estònia (3,25), Dinamarca (3,18), San Marino (3,08), Islàndia (3,04) i Finlàndia (3,03). Completen el Top-10 de les 177 jurisdiccions que s’inclouen en l’informe d’enguany, Eslovènia (3,49), Noruega (3,73) i Nova Zelanda (3,76).
Tot i mantenir-se al grup capdavanter, el Principat baixa dues posicions respecte a l’informe del 2025, on era el cinquè país amb menor risc de blanqueig si bé s’analitzaven 164 jurisdiccions. El rànquing el tanquen el Congo (7,63), Haití (8,12) i Myanmar (8,18). Pel que fa als països veïns, França (3,99) ocupa el divuitè lloc del rànquing i Espanya, amb una puntuació de 4,24, cau una posició més i se situa 34. Portugal (3,83) millora notablement i avança onze posicions per situar-se com el dotzè país amb un menor risc de blanqueig de capitals, mentre entre els altres petits estats avaluats en l’exercici 2025, Luxemburg (3,97) se situa 14è, Liechtenstein (4,11) el 25è, Montenegro (4,33) el 39è, Xipre (4,77) el 61è i Malta (5,15) el 83è.
L’índex AML de Basilea s’elabora a partir de 17 indicadors de cinc àmbits que es consideren clau per poder contribuir a un increment del risc del blanqueig de diners i del finançament del terrorisme. Així, per a l’obtenció dels resultats de l’informe, l’Institut de Governança de Basilea analitza les deficiències que hi pugui haver en el marc de les mesures de prevenció contra el blanqueig, el risc i els índexs de corrupció i suborn, el compliment dels estàndards de transparència i els estàndards financers, la transparència pública i la rendició de comptes i la situació dels drets polítics i de l’Estat de dret.
L’informe permet constatar un cert estancament generalitzat de les puntuacions de risc malgrat els esforços tant dels actors públics com privats en l’aplicació d’un enfocament basat en el risc de blanqueig de capitals. I és que la puntuació mitjana global de l’índex AML de Basilea només va millorar lleugerament el 2025, de 5,30 a 5,28, un canvi que “és estadísticament insignificant”. Amb tot, el treball defensa que el fet que la mitjana global no estigui empitjorant ofereix certa tranquil·litat que els esforços per combatre el blanqueig de capitals no s’estan veient completament superats per les amenaces de ràpida evolució, inclòs l’ús creixent d’actius virtuals i intel·ligència artificial amb finalitats il·lícites, si bé admet que cal ser vigilant en aquests àmbits així com també respecte a l’ús creixent de mecanismes sofisticats per esquivar la supervisió.
El treball posa de manifest que de les jurisdiccions ja avaluades a l’edició 2024 passat, el 54% (88 jurisdiccions) van millorar les seves puntuacions de risc el 2025. Per contra, el 43% (71 jurisdiccions) van empitjorar les seves puntuacions mentre el 3% (cinc jurisdiccions) es va mantenir sense canvis.
En el cas concret d’Europa, l’estudi assenyala que aquesta regió ha experimentat un lleuger augment de la seva puntuació mitjana de risc, del 4,09 del 2024 fins a 4,11 l’exercici 2025, si bé la puntuació mitjana de la regió segueix sent millor que la mitjana global (5,28). A més, s’apunta que les puntuacions mitjanes de la qualitat dels marcs de lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme es mantenen sense canvis, cosa que indica que els estàndards tècnics i reguladors són sòlids.
En canvi, es recorda que la regió inclou molts centres financers importants, per la qual cosa “és preocupant un debilitament relatiu” de les puntuacions de transparència financera, a la vegada que també es constata un lleuger augment de la corrupció i el frau. Pel que fa al costat positiu, la transparència del sector públic va millorar i els riscos legals i polítics es van mantenir en gran mesura estables.
Es mantenen les mesures per operar amb Mònaco
Després de la darrera actualització de la llista de països i jurisdiccions qualificades d’alt risc del Grup d’Acció Financera Internacional (GAFI), la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (Uifand) ha actualitzat també la llista on, al marge de mantenir Mònaco entre les jurisdiccions a les quals s’ha d’aplicar “mesures reforçades de diligència deguda” pel que fa a qualsevol relació comercial o transacció financera, i també amb les persones físiques o jurídiques d’aquest territori, ha retirat del llistat fins a quatre jurisdiccions.
D’aquesta manera, la Uifand ha exclòs de la llista Burkina Faso, Moçambic, Nigèria i Sud-àfrica. Així, el llistat de jurisdiccions amb qui s’han d’aplicar mesures reforçades de diligència deguda queda conformat per Algèria, Angola, Bolívia, Bulgària, Camerun, Costa de Marfil, Haití, Iemen, Illes Verges Britàniques, Kenya, Líban, Mònaco, Myanmar, Namíbia, Nepal, República Popular Democràtica de Laos, República Popular Democràtica del Congo, Síria, Sudan del Sud, Veneçuela i Vietnam. A la vegada, es manté la prohibició d’establir qualsevol relació comercial o transacció financera amb Corea del Nord i l’Iran davant d’un risc “molt elevat”.
