“Sí a millorar el poder adquisitiu de la ciutadania però compte, respectant una mica les regles del mercat i les regles del joc perquè si no ens hi farem mal tots plegats”. Amb aquest advertiment respon el degà del Col·legi Oficial d’Economistes d’Andorra (COEA), Eduard Jordi, quan se li demana per la situació inflacionista actual i la pèrdua de poder adquisitiu de la ciutadania. 

I és que Jordi, que considera que tot i que “hi ha una part estructural”, la inflació “s’acabarà regulant”, defensa que el debat sobre el poder adquisitiu i la necessitat de mirar de buscar un acord entre empresaris i sindicats per pactar l’increment salarial davant el moment inflacionista “ha de ser objectiu” i a partir de dades ajustades per mirar de “no trencar equilibris”.

En aquest sentit, el degà del COEA assegura “tenir la sensació” que tothom intenta “aprofitar la situació” d’una manera o altra. “Els empresaris apujant preus perquè com que hi ha inflació doncs jo també pujo i a la vegada els treballadors reclamant una pèrdua de poder adquisitiu que si mirem les dades no és matemàtic”. Jordi es refereix a l’augment d’un 5% anual durant quatre anys que han proposat els representants sindicals en el marc del Consell Econòmic i Social partint del diferencial entre les rendes empresarials i els salaris. I en aquesta línia es demana si aquest 20% es pot considerar massa o fins i tot poc, ja que malgrat que “és evident que els empresaris necessiten els treballadors”, el risc d’uns i altres “no és el mateix”. 

Mentre uns posen “tots els estalvis, assumeixen tot el risc i no tenen cap tipus d’indemnització si les coses van malament”, els altres “tenen el seu horari, fan les seves festes i si un dia els acomiaden tindran una indemnització”, exposa el degà dels economistes, que insisteix que “voler equiparar la renda d’un treballador i d’un empresari no és equitatiu perquè el risc tampoc ho és”.

A més a més, Jordi incideix també en el teixit empresarial del país, majoritàriament petit, i a qui se li van posant “noves obligacions” com poden ser les derivades de “la Llei de la seguretat i la salut en el treball, el dipòsit de comptes o la nova Llei de protecció de dades”. Per tot plegat, el degà del Col·legi Oficial d’Economistes d’Andorra veu bé que a la ciutadania se li apuji el poder adquisitiu si bé demana prudència “que potser ens acabarem carregant els equilibris”.

D’altra banda, i en relació amb els increments del tipus d’interès decretats per la Reserva Federal dels Estats Units i pel Banc Central Europeu, Jordi adverteix que malgrat que apujar tipus és una mesura habitual per mirar de contenir l’increment de preus, cal anar en compte perquè amb “el control de la inflació no s’acabi refredant l’economia”. I és que un augment dels tipus d’interès “vol dir Estat endeutat, pagar més interessos i més dèficit públic”, assegura l’economista, que considera que a Andorra s’hauria de vetllar per mantenir els nivells  d’endeutament. En aquest sentit, Jordi es mostra crític amb la política dels països de l’entorn, iniciada arran de la Covid “on sí calia una actuació excepcional”, de subvencionar per exemple el carburant. “Cal anar amb compte amb el missatge que es transmet a la ciutadania, perquè al final els estàs dient tranquils que no passa res, ja que sempre hi ha la padrina, i aquesta al final som tots, i l’endeutament”.

L’economista incideix també en les conseqüències que comporta un increment dels tipus d’interès per a les famílies, ja que “si se’ls apuja el tipus d’interès a les que tenen una hipoteca la seva prioritat serà pagar aquesta i per tant poden reduir el consum”.