Avui fa un any que la publicació del Notice of Findings per part del departament de Delictes Financers del departament del Tresor dels Estats Units (FinCEN) que situava Banca Privada d’Andorra (BPA) com a “preocupació de primer ordre en matèria de blanqueig de capital”, suposava l’escac i mat a l’entitat a la vegada que posava en perill tot el sistema financer del país.
Tres-cents seixanta-cinc dies després, i de la intervenció de BPA amb les limitacions de retirada de diners que va comportar, la detenció del conseller delegat, l’aprovació de la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, l’auditoria de PricewaterhouseCoopers, la creació de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), la creació del banc pont Vall Banc SAU i fins i tot de la marxa enrere del FinCEN, que ha retirat la nota de l’11 de març del 2015, el conegut com a cas BPA continua sense resoldre’s.  A més, els clients tampoc no han pogut recuperar els seus dipòsits i es manté la incertesa entre els treballadors que encara segueixen a l’entitat, al marge dels diferents fronts judicials oberts tant a Andorra com als Estats Units.
Amb tot, el president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, es mostra convençut, des d’un “optimisme prudent”, que “som més a prop de la resolució de tot plegat” i que “sembla que aviat es podrà procedir a la venda de Vall Banc, fet que ha de permetre la recuperació dels diners per part dels clients i que afecti el mínim possible els treballadors de BPA”.
Així mateix, Baró, que recorda que des del seu grup s’ha avalat en tot moment el procés seguit ja des de l’inici amb la intervenció per part de l’INAF i amb la posterior aprovació de la  Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries i de l’AREB, es mostra partidari que la tasca feta tingui continuïtat i es pugui completar des de la vessant institucional. Quant a la vessant judicial de l’afer, el president del grup demòcrata, que reconeix els drets que tenen els accionistes de BPA a fer les accions que considerin escaients davant la justícia, admet que “és difícil fer un pronòstic de com poden evolucionar els diferents processos oberts”.
El “moderat optimisme” de Baró no és compartit, però, per les formacions de l’oposició. En aquest sentit, el president del grup parlamentari liberal, Josep Pintat, assegura que “avui dia, i per més que es digui que tot està encarrilat, el tema de la resolució queda pendent, així com la situació dels treballadors i que els clients puguin recuperar els seus dipòsits”.
Pintat, que incideix en la manca de transparència que ha caracteritzat tot el procés, recorda que un any després l’executiu “es troba amb una entitat, BPA, que va a la justícia, i amb una altra, Vall Banc, on s’han de traspassar tots els actius i passius”, que, al seu entendre, només té tres opcions: “La venda, que se la quedi l’Estat o la liquidació.”
En aquesta línia, el president del grup parlamentari liberal, que lamenta que “s’hagi anat allargant tot el procés de venda”, es demana, en el cas que el banc pont s’acabi convertint en una entitat estatal, per qui l’ha de gestionar i adverteix que “ens podem trobar amb una manca de liquiditat i solvència que acabi portant a la liquidació del banc”. 
Precisament, en funció de quina de les opcions s’acabi concretant “hi haurà una afectació més o menys gran al país, tant en la imatge com econòmicament”, diu Pintat, que prefereix no posicionar-se sobre la vessant judicial del cas tot i recordar que “els accionistes, molt legítimament, porten a terme les accions que consideren oportunes en la defensa dels seus interessos”.
Per la seva part, el president del grup mixt, el parlamentari del Partit Socialdemòcrata Pere López, que reitera “la preocupació” de la formació per les persones més directament afectades per la intervenció de BPA, com “són els clients, les empreses que treballaven amb l’entitat i els treballadors”, admet que “sembla que potser som més a prop de la solució tot i que un any després de l’esclat del cas no hi ha resolució”.
Així mateix, el parlamentari defensa “l’esforç” del PS per “comprendre la situació” i mirar de col·laborar des d’una vessant constructiva en la solució, fet que exemplifica amb el suport que es va donar a la coneguda com a llei BPA, un marc que ha de permetre, o així ho espera, que “els dipositants puguin acabar recuperant els seus diners”.
López utilitza el símil de l’incendi per explicar que, un cop s’ha declarat, “hem mirat de col·laborar en l’extinció”, tot i que adverteix que un cop passat “no renunciarem que els fets que l’han provocat s’expliquin perquè requereixen una explicació”. En aquest sentit, el conseller general del PS, que continua pensant que una comissió d’enquesta com es va proposar “hauria estat més útil que la de vigilància acordada finalment”, explica que en l’àmbit parlamentari queda molta feina per “entendre què va passar i per poder adoptar decisions polítiques, algunes estructurals de país, per evitar que un cas d’aquestes característiques es pugui repetir”.
També des del grup mixt, el conseller general de Socialdemocràcia i Progrés (SDP), Víctor Naudi, insisteix que “la situació està lluny de ser resolta, contràriament al que deia el Govern, que feia volar coloms”. En aquest sentit, Naudi, que expressa el desig que l’afer “no s’allargui i es pugui resoldre ben aviat”, es mostra preocupat perquè encara persisteixen els dubtes de si els clients podran o no finalment recuperar els seus diners i sobre què passarà amb els treballadors de l’entitat.
Quant a la retirada de la nota del FinCEN, el parlamentari d’SDP, que considera que amb aquest fet el departament del Tresor dels Estats Units es desentén de la qüestió, assegura que “es desprèn que el banc era del tot normal ja que només hi havia els quatre casos que la mateixa entitat havia denunciat”.
En aquesta línia, Naudi afirma que un any després “del toc d’atenció al nostre sistema financer” encara es desconeix “què va passar abans de la nota i què és el que la va provocar”, aspecte que tampoc ha pogut resoldre la comissió de vigilància i prevenció de risc per a l’estabilitat financera del Consell General, que “no ha servit de gran cosa”.
Així mateix, el conseller general d’SDP, que incideix que l’afer BPA ha afectat la imatge del país i la seva economia provocant fins i tot una baixada del consum intern, mostra la preocupació de la seva formació perquè s’allarga la qüestió de la subhasta del banc pont, fet que “genera dubtes”, i també per com puguin “acabar esquitxant les diferents demandes judicials obertes”.

Igual que fa un any o pitjor

Un any després de la intervenció, els clients de l’entitat es troben “en la mateixa situació o fins i tot pitjor que el 10 de març del 2015”. Així ho explica l’advocada Anna Solé, una de les persones que lideren la plataforma Afectats BPA, que s’ha mostrat molt dura amb “les mesures excessivament dràstiques que es van adoptar”, mesures a més que, després de la retirada de la nota del 
FinCEN, assegura que “s’haurien d’haver retirat”.
En aquest sentit, Solé recorda que darrere cada compte bancari “hi ha una vida, uns estalvis, unes il·lusions” de persones que “no només han confiat en BPA sinó en la plaça financera andorrana i hi han portat els seus estalvis”, dels quals fa un any que es veuen privats. L’advocada, molt crítica amb l’opacitat amb què s’ha gestionat tot l’afer, considera que tots aquests clients, i usuaris en definitiva del sistema financer, “es mereixen una explicació ni que sigui per humanitat”.
En aquesta línia la representant de la plataforma Afectats BPA, que ahir mateix va presentar una demanda col·lectiva contra l’administració pels danys i perjudicis que ha causat tant la intervenció de l’entitat com la gestió posterior de la crisi, va destacar que “tot això ja no té únicament un caràcter jurídic” sinó que “és una tragèdia econòmica tot el que està passant”, i que el responsable o qui l’està gestionant “hauria de donar la cara” i un alè d’esperança als afectats en el sentit d’“explicar que s’està gestionant i de donar unes garanties, les que siguin, que hi haurà una data per poder recuperar els diners”. I és que tota la gent que ha treballat i que dia a dia aixeca aquest país ¿no es mereix el més mínim respecte i ni tan sols una comunicació?
En una línia molt similar es manifesta també Manuel Bustelo, l’impulsor d’una de les primeres plataformes d’afectats, que es va crear l’abril del 2015, que defineix la situació de “molt trista”, fonamentalment perquè “fa dotze mesos que la gran majoria de clients que han dipositat els seus estalvis de forma legítima al banc, en molts casos després d’anys de feina i esforços, no poden disposar-ne”.
Bustelo és molt crític amb tota la gestió del procés i amb el bloqueig dels diners. I és que per l’afectat “no només s’han robat, per dir-ho d’una manera, els diners i estalvis de les persones sinó també els esforços que han esmerçat per aconseguir-los i les il·lusions de poder fer-ne ús, així com la decència a persones, com jubilats, que necessiten aquests estalvis i plans de pensions per viure”. Així mateix, Bustelo considera que també “s’ha robat la confiança dels ciutadans en el sistema bancari andorrà”, fet que considera “molt greu perquè és un dels pilars de l’economia del país”.  
L’impulsor d’una de les plataformes d’afectats recorda que, un cop conegudes les xifres de l’auditoria de PwC, són “més de 21.000 les persones que havien dipositat els seus diners legítimament a BPA i que s’han vist damnificades i sense drets”. En aquest sentit, Bustelo considera que dotze mesos “són més que suficients perquè l’Estat andorrà eviti que s’estengui el robatori de tot el que parlava”. A banda, assegura que el Govern “és responsable de restablir el cent per cent dels drets robats i el cent per cent dels estalvis, així com de restablir la confiança dels ciutadans en el sistema financer i polític”. I per Bustelo, la manera d’aconseguir tot això és que “es restableixi el cent per cent dels diners legítimament estalviats als seus propietaris”.
Quant als processos judicials, Bustelo, malgrat recordar que la justícia és lenta, es va mostrar esperançat que “totes les causes puguin tenir una resolució al més ràpidament possible” i que la batalla judicial “no repercuteixi negativament en els ciutadans ni en la confiança d’aquests en el sistema financer i polític del país”. 
Per la seva part, els treballadors de BPA consideren que “professionalment ha estat un any perdut ja que no han pogut desenvolupar la seva tasca amb normalitat”. Així ho ha explicat un dels seus representants, Xavier Bonell, que ha precisat que els que “ja no formen part de l’entitat, ja sigui perquè han estat acomiadats o perquè han plegat, tenen un sentiment de frustració perquè no entenen què ha passat”. Bonell ha lamentat també la manca d’informació sobre la gestió de tot l’afer.

Liquidació de Banco Madrid
D’altra banda, i un any més tard que prop de 15.000 clients i 74.000 partícips de fons es veiessin atrapats amb la intervenció de Banco Madrid, la major part dels clients ja han pogut recuperar els seus diners, així com aquells clients que es trobaven en entitats d’inversió. Mentrestant, el procés de liquidació de l’entitat segueix el seu curs i aquesta mateixa setmana s’estan rebent les ofertes per la gestora i els immobles de Banco Madrid.