Les XV Jornades de la SAC, organitzades per la Societat Andorrana de Ciències i patrocinades pel ministeri d'Educació i Cultura i la Fundació Crèdit Andorrà, s'han centrat en analitzar com són i haurien de ser les relacions entre la formació acadèmica i la vida laboral.
En una de les conferències que ha tingut lloc aquest dissabte a la tarda, el doctor en filosofia Vicenç Mateu ha conjugat els conceptes Educació, Andorra i el món global. Mateu ha afirmat que els andorrans han d'estar preparats per poder treballar més enllà de les fronteres del país.
Un moment de crisi i reinvenció de l'educació. S'ha de tenir en compte, segons Mateu, que 'hi ha moltes fonts en les quals s'adquireix una formació', com ara la família i l'escola, però també les activitats al carrer o els mitjans de comunicació. A més, cal recuperar la noció d'autoritat, que 'no s'ha de confondre amb l'autoritarisme', ja que si no es fa difícil la transmissió del saber si no es reconeix l'autoritat.
Mateu ha destacat que 's'anirà esgotant el refugi de l'administració', és a dir, que no es podrà ocupar els aturats creant indefinidament places de funcionariat. Segons el ponent ja no servirà dir 'Ep, que jo sóc andorrà', que 'és una mena de reivindicació d'un privilegi'. Tampoc ha de ser vàlid l'altre extrem, que Mateu anomena 'la síndrome de Boris I', que té lloc quan 'un espavilat' ve de fora 'i amb collarets explica als indígenes' del país com s'ha de funcionar. Cada cop els andorrans hauran d'estar més ben preparats i el que haurà de prevaldre són les seves aptituds.
Mateu considera que els andorrans s'haurien de formar per poder treballar fora del país, no només en els països veïns, sinó arreu del món. Un dels inconvenients, però, és la dificultat de treballar fora amb el passaport andorrà. Mateu també ha volgut assenyalar 'el perill de gravitar a l'entorn de Barcelona. De fet, s'està perdent l'equilibri que hi havia fa uns anys entre el nombre d'estudiants que marxava a França i el que ho feia a Espanya.
Després de la conferència de Mateu ha estat el torn de l'orientadora de l'Institut Espanyol, Marisa Vicente, que ha advocat per 'promoure en l'alumnat el desig d'aprendre que el coneixement és poder' i ha destacat que no és necessari que hi hagi sintonia 'entre el que demana l'empresa i el que ofereix el centre educatiu', ja que el saber és un valor per si sol.
