Els regeneracionistes pretenen fixar un topall al nombre total d’habitatges que podran adquirir els inversos forans.
Concòrdia va dir la seva a la Llei d’inversió estrangera aprovada dijous pel Consell General que estableix –recordin– una moratòria a l’adquisició de pisos per a inversors forans mentre no entri en vigor l’impost del 10% que ha de gravar aquestes operacions. Els regeneracionistes presentaran pròximament una proposició de llei amb una bateria de mesures per polir el text del Govern. Amb dues propostes estel·lars: la primera, l’establiment d’un anomenat sistema de zones de designació especial que en paraules del conseller general Pol Bartolomé “fixarà les àrees del territori nacional en les quals podran efectuar-se inversions estrangeres immobiliàries destinades a segones residències”.
Ras i curt: enviar les segones residències als afores del centre urbà per garantir –segons ha concretat Cerni Escalé– que els serveis públics –educació, sanitat, transport, centres culturals, zones verdes– estiguin “a la vora de la gent que viu i que treballa al país, no de qui hi té una segona residència”. Les zones de designació especial seran les úniques on els inversos estrangers podran adquirir habitatges. Una altra cosa és com es delimitaran aquestes zones, que Concòrdia vincula als estudis de capacitat de càrrega encarregats pels comuns i que d’altra banda permetran també concretar el que és la segona mesura estel·lar de Concòrdia en matèria d’inversió estrangera: fixar un topall al nombre d’habitatges que podran ser adquirits pel capital forà. Els estudis de càrrega, sosté Bartolomé, permetran conèixer el creixement potencial de cada parròquia i a partir d’aquí, determinar quin percentatge d’aquest creixement es pot destinar a segones residències: “es tracta de protegir el dret a l’habitatge de les persones que viuen i que treballen a Andorra i de garantir la cohesió social”, diu el conseller general.
Exempcions a l’impost
Pot sonar estranya, gairebé extravagant l’ocurrència d’enviar els inversors estrangers en una mena de guetos a la inversa, però segons Escalé hi ha estats membres de la UE que ja apliquen mesures similars amb l’objectiu de racionalitzar i optimitzar l’ús de l’espai i adequar la legislació a les necessitats del país. A més, augura, la zonificació es podria fer directament a través de la legislació ordinària i sense necessitat de tocar els plans d’urbanisme parroquials.
Al marge del topall i de les zones de designació especial, Concòrdia també vol modificar l’article 1 de la llei d’inversió estrangera per ampliar a nòmades digitals, residents passius i treballadors per compte propi les tipologies incloses dintre d’aquest règim. A més, pretén reforçar l’anomenada clàusula de salvaguarda de l’article 2 definint “detalladament” els factors objectius que permeten al Govern denegar una sol·licitud d’inversió estrangera. Una mesura necessària des del moment que s’han autoritzat, diu Bartolomé, el 95% de les demandes entrades l’últim decenni, “en part per voluntat política i en part per la laxitud de la llei”. Finalment, els regeneracionistes proposen eximir de l’impost del 10% a les inversions estrangeres en sectors d’alt valor afegit, reforçar-ne el seguiment i control, crear un règim sancionador per a les infraccions i establir la irretroactivitat de totes aquestes mesures, que no afectarien per tant les inversions ja efectuades.