Diari digital d'Andorra Bondia
El deute comunal cau un 6% des del 2003 i el del Govern puja el 387%
El deute comunal cau un 6% des del 2003 i el del Govern puja el 387%

El deute comunal cau un 6% des del 2003 i el del Govern puja el 387%


Escrit per: 
Enric Guinart

L’endeutament de l’administració pública no ha fet més que créixer en els darrers quinze anys. Ara bé, la seva evolució als comuns i al Govern ha seguit una tendència diametralment oposada. I és que l’endeutament comunal sobre l’endeutament total de l’administració pública ha disminuït un 33% des de l’any 2003, mentre que el del Govern ha augmentat un 33% en el mateix període de temps. Una tendència que, a més, lluny de revertir-se s’anirà consolidant com a mínim fins al 2019. Així queda reflectit en l’estudi del Govern realitzat per l’empresa Alfa Capital, que ha servit per elaborar la nova proposta de transferències de l’Estat als comuns plantejada per l’executiu.
En concret, l’estudi en qüestió fa una anàlisi de l’evolució de l’endeutament, així com de la participació dels comuns i el Govern en aquesta des de l’exercici 2003 fins a l’exercici 2015. En aquest sentit, ara fa catorze anys l’endeutament del Govern era de 186 milions d’euros, mentre que el de les corporacions locals era de 173 milions i, per tant, l’endeutament agregat era de 359 milions. Doncs des de llavors fins al 2015 l’endeutament del Govern ha pujat el 387%, mentre que el dels comuns ha baixat un 6%. En xifres significa que el Govern ha passat d’un deute de 186 milions a un de 905 milions, mentre que els comuns han passat d’un endeutament de 173 milions a un de 163. Això fa que l’evolució de l’endeutament de les administracions parroquials i el de l’executiu sobre el total hagi passat d’estar quasi en equilibri el 2003 (52% el Govern i 48% els comuns) a una balança totalment descompensada el 2015 (85% del Govern pel 15% dels comuns).
I com dèiem, aquesta tendència es consolidarà en els propers anys, segons el mateix estudi. I és que, després d’analitzar els marcs pressupostaris publicats pel Govern i per les corporacions, conclou que s’espera una situació de superàvit (sense tenir en compte actius i passius financers) per als quatre anys vinents per als comuns, “mentre que per al Govern la situació esperada és de dèficit”. Precisament respecte a l’endeutament de l’executiu s’espera un increment del 13% en els pròxims quatre anys, i es preveu una disminució del 13% de les inversions reals durant aquest període. Pel que fa a l’endeutament agregat dels comuns, s’estima una disminució del 26%, així com un increment de les inversions reals en un 11% fins al 2019. El mateix treball posa de manifest que “els marcs pressupostaris del Govern deixen entreveure una política de contenció de la despesa, mentre que els marcs pressupostaris dels comuns reflecteixen una situació més confortable, que permet anar reduint el deute a poc a poc així com portar a terme un increment de les despeses en inversions reals”.
En relació amb el deute de l’administració pública, l’anàlisi d’Alfa Capital també fa palès l’important creixement del nivell d’endeutament, que ha passat de representar el 17% del PIB l’any 2003 al 42% el 2015. Un percentatge que encara és lluny dels criteris de Maastricht (60%) i dels països veïns (Espanya, 99,20%, i França, 95,80%) però que allunya Andorra de països com Luxemburg (21,40%) o Noruega (31,60%). 
De les conclusions de l’estudi en destaca també que l’evolució de la població “no ha crescut en consonància amb la despesa pública”. D’aquesta manera, des del 2000 fins al 2015 s’ha incrementat un 18% (66.000 habitants versus 78.000), mentre que l’augment de la despesa pública, sense tenir en compte la variació d’actius i passius financers, ha estat del 71% (301 milions d’euros versus 513 milions). En la mateixa línia, “la despesa pública ha crescut a nivells molt superiors al nivell de creixement econòmic del país”. I és que si les principals dades macroeconòmiques com ara les importacions, exportacions i el PIB han augmentat, respectivament, un 5%, 42% i 63%  en els darrers quinze anys,  la despesa de funcionament de l’administració pública, en canvi, ha pujat un 155%. 

El nivell de dependència
L’estudi fa una anàlisi del grau de dependència de les transferències del Govern per part dels set comuns i diferencia entre alta i baixa. I per a quatre de les set parròquies (Ordino, Canillo, Sant Julià de Lòria i la Massana) la dependència és alta, ja que actualment reben més de les  transferències que dels ingressos que poden generar. Ordino és la parròquia que estaria en pitjor situació perquè només té quatre milions d’ingressos propis (no inclou el cànon de Secnoa) per set milions que rep de transferències, mentre que Andorra la Vella és la que té més autosuficiència perquè les transferències només representen el 29% del total d’ingressos (24 milions de propis i 
10 de transferències). 

administració pública
comuns
Govern
endeutament
milions
Alfa Capital
La teva puntuació: 1. Número de vots: 214
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic