El Govern ha rebut fins ara un total de 99 sol·licituds d’inversió estrangera, de les quals ja se n’han aprovat favorablement 63, 35 més estan en tràmit i una s’ha denegat després de l’informe desfavorable de la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIF).

Aquest és el balanç que el ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé, va fer ahir de l’obertura econòmica davant de la comissió legislativa d’Economia.
La inversió prevista en els projectes que ja han estat autoritzats, que s’ha de fer efectiva en els primers mesos de l’any vinent perquè es compleixin els terminis que marca la mateixa llei, serà de 9.058.600 euros. A aquesta quantitat s’hi hauran de sumar 5 milions més si la resta de demandes acaben rebent el vistiplau de l’executiu.
Els resultats obtinguts des de l’entrada en vigor de la Llei d’inversió estrangera poden semblar minsos a primera vista, però, segons va indicar Alcobé, la captació de noves inversions s’anirà materialitzant en els mesos vinents. “Per poca que sigui la inversió, ha de ser benvinguda”, va dir el ministre, al mateix temps que augurava que “pot ser més gran els pròxims anys”. 
El titular d’Economia va ressaltar també que serà el teixit productiu en el seu conjunt el que es beneficiarà de les noves empreses que s’implantin al país, tot i que bona part de les noves iniciatives pertanyin al sector del comerç. En aquesta mateixa línia, la consellera demòcrata Olga Adellach  va considerar que l’impacte de l’obertura “és important”.
Per la seva banda, el conseller del PS David Rios va expressar una opinió totalment contrària a la d’Alcobé i va dir que les noves empreses que ja han estat autoritzades “no aporten gairebé res en inversió”, com ho demostraria que la mitjana que s’invertirà serà de tan sols uns 100.000 euros. "No és un balanç per llançar coets”, va dir Rios.
El conseller, que va aprofitar per tornar a demanar mesures de reactivació econòmica, va preguntar al ministre si hi ha moltes persones que han utilitzat la nova Llei d’inversió estrangera per obtenir el cent per cent de l’empresa i abandonar el prestanoms. La resposta d’Alcobé és que se n’han registrat pocs, d’aquests casos, i que la majoria de les demandes corresponen a empreses que no estaven al país.
De les 99 sol·licituds d’inversió presentades fins ara, 72 provenen d’Espanya, 10 de França, 8 d’altres països de la Unió Europea i 9 d’altres països de fora de la UE. La majoria dels projectes pertanyen al sector del comerç i la prestació de serveis, amb un 28,28% i un 31,31% respectivament, si bé també hi ha projectes de disseny o investigació, de fabricació, promoció immobiliària, inversions en cartera, hoteleria i patrimonials.

La simplificació fa que augmentin un 43% els tràmits dels comerços

El ministre va fer també un balanç del que ha significat la simplificació dels tràmits en l’obertura de negocis. Durant els mesos de setembre, octubre i novembre s’han incrementat un 43% les gestions realitzades, que han passat de 384 a 551. El procediment ordinari ha estat utilitzat enguany per a l’obertura del comerç en un 50,52% dels casos, mentre que en el 49,48% s’ha optat pel simplificat. Les reserves de nom comercial han crescut un 53%, cosa que fa preveure una activació econòmica per l’obertura de nous comerços. El servei d’atenció a la petita empresa ha rebut 2.908 consultes en l’any i quatre mesos que fa que està en funcionament, xifra que representa 12 al dia. “Això demostra que és un servei necessari”, va dir Alcobé. El nombre de comunicacions rebudes durant aquest any en la lluita contra l’intrusisme ha estat de 136, enfront de les 165 de l’any anterior. Les denúncies contra empreses estrangeres, que abans representaven un 56% del total, ara només suposen el 17%. Es van cursar disset expedients sancionadors, per un import total de 33.000 euros. 

Un reglament farà que uns 60 locals embargats es puguin tornar a llogar

El Govern està preocupat per la problemàtica que suposa que hi hagi uns 60 locals que no es poden llogar perquè han estat embargats per la justícia i, per tant, els propietaris no els poden tornar a posar al mercat. El ministre d’Economia, Jordi Alcobé, va dir que s’està treballant amb els batlles per buscar una solució, i en aquest sentit va anunciar que a principis del 2013 es farà un reglament. L’objectiu és que el Govern pugui donar de baixa les autoritzacions del registre de comerç dels embargats, de manera que els locals quedin lliures legalment. Alcobé va informar també que 5.300 empreses van presentar els comptes l’any passat, de les quals 4.400 corresponien a comptes d’aquest mateix any i 900 més, a l’anterior. El Govern calcula que hi ha al voltant d’unes 3.000 empreses que no han presentat els comptes, i després de la publicació dels seus noms al BOPA fa sis mesos ara s’iniciarà el procés sancionador. D’altra banda, aquest any s’han rebut 32 sol·licituds de préstecs preferents, un 39% més que el 2011, i se n’han atorgat 9, per un import de 4,6 milions d’euros.

Alcobé no té constància de cap reclamació sobre l’heliport

El ministre d’Economia, Jordi Alcobé, no va parlar ahir sobre l’heliport en la compareixença davant de la comissió d’Economia. Tot i així, va explicar, a preguntes dels periodistes, que l’adjudicatari de la infraestructura no havia plantejat una indemnització. De moment, doncs, el Govern no té constància que li pugui arribar una reclamació de danys i perjudicis.