Després d’analitzar diferents models de zona franca, com el que funciona a Istanbul o a Montreal, el Govern ja té definit com desenvolupar aquesta iniciativa al país, un projecte que s’acabarà portant a terme amb dues zones diferenciades, segons ha avançat el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo.

“Tenim clar que són dues zones franques diferents. La que seria importació i exportació i per tant d’ús més comercial i una altra que seria una zona franca de custòdia d’objectes de valor”, ha detallat Gallardo, que ha apuntat també que “tenim clar que la ubicació ha de ser diferent i per tant seran també dos concursos diferents”.

En el cas de la zona franca comercial, el ministre ha confirmat que el concurs portarà associat que el Govern posarà el terreny a disposició perquè el concessionari el que hagi de fer sigui “construir les naus on hi ha d’haver l’estocatge, el tancament del que ha de ser el perímetre, els despatxos...”, un aspecte que serà diferent del concurs de la zona franca de custòdia de valors. 

En aquesta línia, Gallardo ha explicat que “el model que tenim al cap és que no necessàriament el Govern hagi de posar un edifici, tot i que no es descarta, per poder optimitzar i aprofitar-ne algun que ara no s’està utilitzant, però donarem opció als operadors que es vulguin presentar que puguin proposar ells un edifici”, ja que es considera que ja n’hi ha alguns que “tenen una funció que podria adaptar-se fàcilment”.

Des del Govern, i després d’analitzar-ne diferents, també es té clar quin ha de ser el model de gestió de la zona franca, que passa bàsicament per la col·laboració publicoprivada. “Hi ha d’haver una participació quant a organització de l’Estat però ha de ser gestionat bàsicament des de l’òptica privada”, ha destacat el ministre, que ha admès que “és la que permetrà dur a terme uns tràmits i una reducció de costos més alts que els que podríem fer si la gestió fos 100% pública”.

El model i el full de ruta per desenvolupar aquest projecte s’ha compartit tant amb la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS) com amb la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) i a hores d’ara queda únicament acabar-ne de decidir les ubicacions.

En aquest sentit, i malgrat que “en una primera anàlisi es mirava terrenys que eren propietat del Govern”, com seria el de la Borda Vidal, on hi ha la gossera, “hem ampliat el radar a l’hora d’analitzar ubicacions i en tenim un parell més de particulars que reuneixen els requisits que hem manifestat”, ha explicat Gallardo, que ha assegurat que “la decisió no està presa”. Aquesta, però, “no anirà segurament més enllà de tres setmanes”, ja que és “el temps que es necessita per acabar d’analitzar i comparar les característiques dels diferents terrenys”, tal com ha precisat el ministre de Presidència, Economia i Empresa, per qui el projecte de la zona franca “pot ajudar a fer molt competitiu el nostre comerç, pel que fa a optimització de costos i economies d’escala”.

Es pensa en el teixit comercial pel crèdit del CEB

El comerç “necessita una empenta des del punt de vista de la digitalització i la introducció d’innovació” i per aquest motiu des del Govern es voldria que la utilització del préstec concedit pel Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB) per a projectes de transformació digital “vagi molt vinculat al teixit comercial”. Així ho ha explicat el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, que ha destacat que, en matèria de digitalització, “les empreses del país tenen recorregut si bé, a nivell particular, el sector del comerç a més a més ho necessita per continuar sent competitiu”. Ja es treballa amb la Cambra i Andorra Business per vehicular aquestes ajudes.