El debat sobre l’habitatge no s’atura mai. Quan sembla que es deixa enrere, de seguida torna a entrar en escena. Després de les xifres fetes públiques pel departament d’Estadística, aquest dimecres va ser el torn de la ministra del ram, Conxita Marsol, que va introduir algunes novetats, com ara la renovació de l’estimació feta pel Govern del nombre de pisos buits: de 6.000 a 3.000. En aquest sentit, l’oposició no ha trigat a dir-hi la seva. D’entrada, el Partit Socialdemòcrata (PS) no acaba de veure clara aquesta xifra i tant ells com Concòrdia insisteixen en la necessitat de crear un registre de la propietat.

“Són números que treuen ells i no sabem ben bé d’on, segurament n’hi ha més”, va assegurar el president del PS i conseller general, Pere Baró. “Creiem –va afegir– que s’ha de fer una aposta valenta i una de les maneres és fer un registre de la propietat, ja que fins que no hi sigui, no sabrem quants pisos buits hi ha i tampoc de qui són”. Segons Baró, “són maneres que tenen ells de fer veure que estan fent alguna cosa quan realment no estan fent res, perquè tampoc els interessa, ja que els seus votants i ells mateixos són els propietaris dels pisos i no volen que la gent sàpiga qui són els propietaris”.

En una direcció similar, però menys bel·ligerant, es va expressar, en declaracions al BonDia, el conseller general de Concòrdia, Pol Bartolomé. “Celebrem que hi hagi informació nova, però arriba tard, a l’Administració li costa massa obtenir aquestes dades i cada vegada que apareixen són discordants”. Per tant, “és imprescindible que hi hagi el registre de la propietat. Els beneficis són molt evidents, és molt més àgil tenir un registre que no pas demanar a FEDA o Andorra Telecom dades sobre els immobles, perquè poden variar i s’acaben contradient entre elles”, va lamentar Bartolomé. Ara bé, “el que no té sentit és entrar en el debat de si són molts o pocs aquests tres mil”. 

La ministra Marsol va explicar que entrarien en negociacions amb els propietaris per intentar posar al mercat aquests pisos buits a un preu assequible.  “Nosaltres no excloem cap mètode, totes les idees són bones. Si la ministra creu que amb aquest mètode poden obtenir informació, doncs fantàstic, però entenem que és molt difícil contactar amb propietaris que no sabem qui són. Hi ha molts obstacles, però si han trobat la manera, endavant. Tot el que sigui idees innovadores són benvingudes, els desitgem molta sort”, van augurar des de Concòrdia.

Quirúrgica i perillosa
El Govern també es va referir a l’eventual descongelació “quirúrgica” d’una part dels contractes de lloguer, que podria afectar un 10 o un 15% dels arrendataris. “Creiem que és perillós i fins i tot ens fa por, perquè al final tindrem un problema, que la gent hagi de marxar”, va denunciar Baró, ja que “fins que no hi hagi polítiques reals no es pot començar a descongelar lloguers. Si això es produeix, els que volen apujar el preu del lloguer ja trobaran la manera de fer-ho. Ells van a la seva i l’únic que volen és acontentar una part dels seus votants, els propietaris que volen apujar encara més els lloguers”.

Una visió similar sobre això tenen des de Concòrdia. “És una mesura a mitjà i llarg termini, fins que l’Estat guanyi temps per desenvolupar el parc públic d’habitatge i així donar una alternativa a les persones més afectades, el percentatge de les quals podria ser elevat i no convindria frivolitzar, perquè podria tenir efectes d’una gran magnitud, ja que el mercat està molt tensionat”.

Per últim, l’Executiu va anunciar una llei de mesures sobre l’habitatge, que s’aprovaria durant el mes de setembre. En aquest sentit, Concòrdia recorda que el mes vinent presentaran la proposició de llei d’inversió estrangera, perquè “entenem que és un dels pilars de les polítiques públiques d’habitatge, ja que és important limitar l’adquisició d’immobles per part de no residents”. El motiu, segons ells, que “una part rellevant del parc immobiliari està en mans de no residents, i d’aquests, una part també significativa poden ser pisos buits la major part de l’any”.