El registre de matriculació d’aeronaus està gairebé a punt, com a mínim la s’està en la “fase de culminació de la documentació” necessària, que compta amb més d’una vuitantena de documents, segons explica el secretari d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, David Forné, en resposta a una pregunta formulada per la presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner, sobre la possibilitat de seguir el model maltès. Ara bé, es descarta prendre com a referència Malta i també limitar el registre a aparells de menys de tres tones.
A més de la documentació elaborada, que inclou reglaments, formularis, procediments i models de certificat relatius al registre, l’aeronavegabilitat, el soroll, el manteniment, les operacions, el personal i els aeròdroms, també s’ha estructurat l’Autoritat Aeronàutica Andorrana, s’han publicat i desplegat els reglaments d’aeronaus no tripulades i servituds aeronàutiques, s’ha negociat i entrat en vigor un acord amb França relatiu a l’aviació civil i a les investigacions sobre els accidents i els incidents de les aeronaus civils en espai aeri o territori andorrà, i s’han establert diferents procediments, superat auditories i s’ha mantingut la representació institucional davant l’OACI (l’Organització d’Aviació Civil Internacional) i l’EASA (l’Agència Europea de Seguretat Aèria).
Forné descarta el model maltès perquè Malta forma part de la Unió Europea i s’integra dins la Unió Duanera, i també té més espai aeri, ja que també es compta la part corresponent de les aigües internacionals, cosa que Andorra no té. Això permet a Malta tenir ingressos per serveis prestats en el seu espai aeri, però en el cas del Principat no sortiria a compte, i per això es tenen delegats a França els serveis sobre l’espai aeri “sense cap càrrega per a Andorra, i es considera compensat econòmicament a través del sistema de tarifes d’Eurocontrol”. I en aquest sentit, “no es preveu cap escenari en què Andorra pugui obtenir ingressos nets per aquest concepte”, també perquè en molts casos els ingressos per taxes tot just serveixen per cobrir les despeses de funcionament del mateix registre.
Dit això, cal tenir en compte que qualsevol aparell registrat “hauria d’operar en l’àmbit europeu mitjançant règims d’importació temporal o definitiva, i addicionalment mitjançant acords bilaterals específics”, i el que es vol és que aquestes condicions no suposin “una limitació operativa o econòmica” per als operadors. “L’objectiu és que la matrícula andorrana sigui percebuda amb normalitat i confiança dins el sector i assegurar que no representi cap obstacle per a l’operació de les aeronaus”, afegeix el secretari d’Estat, que recorda que tot plegat inclou la implementació d’un sistema de supervisió tècnica “rigorós i de qualitat, que permeti complir amb les responsabilitats del país com a estat de registre, especialment en matèria de seguretat operacional, manteniment i validació de l’aeronavegabilitat”.
La voluntat del registre de matriculació d’aeronaus és de ser una “eina útil de projecció internacional”, que ho serà “si es construeix sobre una base sòlida de validesa jurídica i operativa, i en això precisament estem culminant tota la feina”, afirma Forné en la seva resposta a AE. I afegeix que “el potencial s’incrementa significativament quan s’insereix dins una visió estratègica més àmplia, que impulsi un ecosistema aeronàutic al voltant de serveis de manteniment, formació especialitzada o innovació tecnològica.
