Si una cosa queda clara de la darrera anàlisi efectuada sobre l’evolució del comerç al detall els darrers sis anys és que el sector de la moda es consolida a l’avinguda Meritxell, amb un 27% de les botigues, mentre que perd pistonada a la resta de zones comercials de les parròquies centrals. Així, a l’avinguda Carlemany s’ha passat d’un 39 a un 33%;  al Centre Històric, d’un 24 a un 16%; i a Riberaygua i Travesseres, d’un 31 a un 25%. Aquestes són les dades que es desprenen de la diagnosi de l’oferta comercial al detall recollida al Pla estratègic de comerç. A més, cal tenir en compte que Meritxell manté l’atractiu d’aquest eix comercial, que presenta canvis en els operadors, noves incorporacions, reformes i millores en els seus establiments, de manera que el 33% de la proposta dels negocis ha canviat totalment des del 2015. Quant a altres tipus de negocis, el que més ha crescut és el de les perfumeries, passant del 12 al 16%. També destaca l’augment de la restauració. De fet, sembla que aquest tram de l’eix central és la que a hores d’ara es troba més ben dotada pel que fa a l’oferta comercial.  Per contra, l’avinguda Carlemany és ja des de fa un temps un espai en transició respecte a la seva configuració comercial, segurament a conseqüència de les noves edificacions que s’estan construint. En aquesta zona destaca el creixement de locals buits, de manera que si el 2015 n’eren un 6%, fins a l’any passat havien augmentat gairebé el triple, amb un 16% del total. També aquí hi ha hagut un augment de les botigues de perfumeria (del 7 al 10%), dels negocis dedicats al lleure i cultura (de l’11 al 14%) i dels d’equipament de la llar (del 4 al 7%). 

Als barris, proximitat
Per la seva banda, el Centre Històric es consolida com un entorn comercial amb negocis autòctons i microempreses que representen fins al 71% del teixit empresarial. Es tracta d’una zona en la qual les activitats comercials s’han anat adaptant a un client de proximitat. També s’han produït noves obertures i s’han consolidat sobretot els locals destinats a la  restauració. També el barri de Riberaygua i Travesseres s’ha configurat com un barri de comerç focalitzat a client de proximitat i de serveis. Cal tenir en compte també que la proximitat a l’eix central i les millores urbanes i d’accessibilitat han generat oportunitats més assequibles per a espais comercials.

Al Fener, transició
La zona del Fener és un espai també en transformació. De fet, l’any passat van tancar la meitat dels establiments comercials, un 44% que ara per ara són locals buits. En l’anàlisi de l’evolució es fa notar que es tracta d’una oferta comercial que s’ha desplaçat. En canvi, resisteix l’oferta hotelera i de restauració, que es manté i constitueix un 6% del total. Hi té a veure la desaparició de l’aparcament i sobretot la previsió a tres anys vista de l’increment de la superfície i oferta comercial, amb la construcció d’una nova gran superfície.

Si tenim en compte el territori, com a punts febles al Pla estratègic de comerç es destaquen precisament la incertesa davant els nous projectes i creixements de superfície comercial amb la construcció de nous centres al Fener i a Sant Julià de Lòria. També es considera negatiu la manca de coordinació en l’oferta comercial entre parròquies. Per contrapartida, es valora com a positiu la transformació i millora de l’entorn urbà com ara la peatonalització de l’eix central, la millora del model comercial i la reactivació i dinamització engegada en algunes parròquies. En un cantó i altre de la balança es troba la connexió d’accés al país. D’una banda, la posada en marxa dels vols a Madrid es considera una millora de la connectivitat destacable però s’insisteix en la necessitat de posar els mitjans necessaris per a facilitar-la.