El tall de la carrtera RN-20 tindrà un impacte en el producte interior brut (PIB) d'aquest any d'un 0,1%, i d'un 0,2% en aquest primer trimestre, segons estima el Fons Monetari Internacional (FMI), que després del "sorprenent" creixement del 2,9% de l'exercici 2025 preveu que el creixement de l'economia andorrana s'alenteixi fins al 2,3% aquest 2026.

Així ho ha explicat el cap de la missió de l'organisme internacional a Andorra, Jeff Danforth, en la presentació de les principals conclusions de l'informe anyal que l'FMI fa sobre el Principat, un treball on es posa de manifest la solidesa de l'economia nacional però a la vegada la necessitat de no ajornar més i tirar endavant les reformes estructurals necessàries per reforçar el potencial de creixement a mitjà i llarg termini.

I és que malgrat el creixement de l'economia l'any passat, la rebaixa de l'inflació del 3,1% del 2024 al 2,4% el 2025, els alts nivell d'ocupació i al superàvit pressupostari de prop del 2,5% del PIB, gràcies al bon comportament dels ingressos fiscals, que ha permès reduir el deute públic per sota del 30% del PIB, l'FMI preveu que el ritme de creixement es moderarà progressivament en els pròxims anys, i que del 2,3% estimat per aquest 2026 es vagi convergint gradualment cap al seu nivell potencial, aproximadament l’1,5%, de cara al 2030. També es preveu una disminució de la inflació i que es vagi acostant a l'objectiu del 2% de la zona euro de cara al 2027.

Així, i tot i que a curt termini es considera que els riscos són "equilibrats", Danforth ha recordat que l'economia del país continua exposada a factors externs per la seva elevada obertura, així com per la "baixa productivitat, i la dependència del turisme, especialment d'hivern, i el comerç minorista". I en aquest sentit, i malgrat admetre que encara "és d'hora" per poder estimar els efectes que pugui tenir la guerra al Pròxim Orient més enllà d'un "segur increment de preus", ha insistit en la necessitat de tirar endavant les reformes estructurals que el país necessita, ja que si no es fan "el creixement podria ser més baix a mitjà termini".

En aquesta línia, el cap de la missió de l'FMI ha advertit que l'envelliment de la població suposarà un increment de la despesa en pensions i salut, amb la pressió creixent sobre les finances públiques que això comporta, a la vegada que ha avisat que l'escassetat de la mà d'obra podria empitjorar si no es millora l'accés a l'habitatge, fet que afectaria negativament la producció i, potencialment, podria comportar una reducció de la inversió.

Precisament, en relació amb la situació de l'habitatge, Danforth ha destacat que des de l'organisme internacional s'és partidari de "deixar que el mercat faci la seva", si bé, davant la diferència del preu dels lloguers amb el preu de mercat ha considerat "comprensible que hi hagi un període de transició" en la descongelació dels lloguers. Així mateix, i tot i no entrar a valorar el programa d'ajudes a la compra del primer habitatge per ser massa "incipient", el cap de la missió a Andorra de l'FMI ha remarcat la importància de "donar suport als més vulnerables", deixant clar que és millor "donar ajudes per fer front als lloguers a qui més ho necessita que no pas una congelació per a tots igual".

Pensions urgents
D'altra banda, i igual com ja s'apuntava en els informes dels darrers exercicis, l'FMI considera que cal prioritzar i tancar la reforma del sistema de pensions, i fer-ho "com més aviat millor" tenint en compte el pla de "reformes seqüencial" previst per l'executiu i que si no es tira endavant aquesta en podria "frenar d'altres". Pel que fa a cap on ha d'anar la reforma, Danforth, que ha celebrat el "consens" de les diferents formacions parlamentàries en el sentit que "alguna cosa s'ha de fer", ha destacat que les opcions són prou conegudes per a tothom i que passen per "menys prestacions, més edat de jubilació i més contribucions".

Encara en l'àmbit de les reformes estructurals, l'economista de l'FMI ha destacat la necessitat d'"aprofundir" en la integració d'Andorra amb les regions veïnes, i en aquesta línia ha citat la col·laboració amb Catalunya i la importància que tindrà l'acord d'associació amb la Unió Europea, que “augmentarà les inversions i millorarà la resiliència del país”, i que malgrat, especialment a l'inici de la seva implementació, "tindrà costos", aquests "són assumibles".


Danforth també ha incidit en la necessitat de fomentar  l’adopció de tecnologies digitals i reforçar la formació en àmbits STEM, davant les dificultats de les empreses per trobar talent en tecnologies de la informació, i millorar les dades estadístiques.


Abordar l'increment de la despesa sanitària
L'informe de l'FMI adverteix també de la necessitat d'abordar els costos del sistema sanitari. I és que malgrat que ofereix "uns resultats saludables sòlids", la despesa en salut ha augmentat "molt per sobre" de la inflació, el creixement poblacional i el creixement econòmic. Per això, Danforth ha defensat la conveniència de disposar d'un pla d'acció per garantir la sostenibilitat del sistema que inclogui mesures d'estalvi, una política més estricta quant a la regulació de les prestacions per malaltia i una aposta més gran per a l'atenció primària comunitària. També s'insta a seguir desenvolupant serveis com la unitat d'envelliment del SAAS, que siguin eficients i millorin la qualitat de vida.

Bancs sòlids, però amb necessitat de vigilància
Tot i que els resultats del sector financer han estat sòlids els darrers exercicis, els actius bancaris "segueixen sent grans en relació amb l'economia interna, un fet que constitueix un risc sistèmic", segons apunta l'informe de l'FMI. En aquest sentit, el treball remarca que "és important" que l'Autoritat Financera Andorrana (AFA) "continuï amb la seva estreta supervisió" i que les entitats comptin amb índexs elevats de capitalització i liquiditat d'acord als seus perfils de risc i a l'activitat que porten a terme més enllà de les fronteres d'Andorra. En aquest sentit, l'FMI, que recorda que s'està preparant el Programa d'Avaluació del Sector Financer, manté que l'acord d'associació reforçarà aquesta supervisió.