Els accionistes majoritaris de Banca Privada d’Andorra, els germans Higini i Ramon Cierco, veurien “amb bons ulls” la fusió de l’entitat amb un altre banc del país, sempre que disposessin d’una participació en l’accionariat. Així ho han confirmat fonts coneixedores del cas, que han recordat l’aposta per una solució dialogada feta pels màxim accionistes des del primer dia del cas, que consideren que seria la millor solució per a totes les parts i també per al sistema financer del país. 
No obstant, les mateixes fonts, que es mostren convençudes que els germans Cierco estarien disposats a fer marxa enrere en les accions judicials si s’acordés una acció d’aquestes característiques, incideixen en la necessitat que “hi hagi voluntat política” per resoldre la qüestió.
D’altra banda, i gairebé un any després de la publicació de la nota del FinCEN i la intervenció de BPA, el Grup Cierco ha editat un recull de documents, alguns inèdits fins ara i sol·licitats sense èxit per la comissió especial sobre el cas del Consell General, amb la intenció d’acreditar davant l’opinió pública que l’entitat intervinguda per l’INAF “actuava sota l’estricte compliment de la normativa vigent” i que fins i tot el mateix banc havia informat als òrgans competents d’aquells casos sospitosos de vulnerar aquesta legalitat.
Entre els documents, on s’inclou la nota del FinCEN del 10 de març del 2015 i la del 19 de febrer passat que la deixava sense efecte, hi figuren comunicats tècnics de la Unitat d’Intel·ligència Financera (Uifand) en relació a les auditories en matèria de prevenció del blanqueig i del finançament del terrorisme de les entitats bancàries, així com les mateixes auditories de l’entitat dels exercicis 2010, 2011, 2012 i 2013 lliurades a la Uifand i els certificats d’aquesta última en què s’assegura que BPA complia “escrupolosament els preceptes legals” i que no havia estat objecte de cap acció correctora ni mesura sancionadora en matèria de prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme els darrers tres anys.
En aquest sentit, el volum, del qual se n’han fet 2.000 exemplars i ja s’ha fet arribar a l’executiu, consellers generals, AREB, INAF i Uifand així com a les quatre entitats bancàries operatives, entre d’altres, inclou un document relatiu a les sancions que es van imposar a dues entitats bancàries el període 2012-2013 per deficiències en el compliment de la normativa de lluita i prevenció dels blanqueig i contra el finançament del terrorisme.
En el volum, on es reforça la tesi que BPA “ha estat el cap de turc” davant el poc cas que s’ha fet de les recomanacions dels Estats Units, s’incideix també en altres casos, com el de Valora, i en la nota verbal del Govern dels Estats Units on s’apunta la manca de regulació de les operacions en efectiu, exemplificades en el cas d’uns holandesos que van introduir 16 milions d’euros en efectiu al sistema financer procedents del narcotràfic, diners que “en cap cas haurien passat per Banca Privada d’Andorra”.
Precisament, quant al control de l’efectiu, i concretament en les denominades “operacions de caixa”, el volum publicat pel Grup Cierco recull un comunicat tècnic de la Uifand del novembre del 2014 on “es prohibeix tot moviment definit com a operació de caixa, que pretengui dissimular un traspàs intern entre comptes –ja siguin aquests nominals o numerals– per import superior a 3.000 euros”, comunicat que, segons es pot veure en el document següent que recull el volum, “de moment no entra en vigor” segons acorden en una reunió el 4 de desembre del 2014 el cap de la Uifand i la direcció de l’Associació de Bancs Andorrans (ABA). 

 

El cas Banca Privada d’Andorra es debat a la prestigiosa conferència antiblanqueig de Miami

Tot i que encara està pendent de resolució, el cas de la intervenció de BPA arran de la nota ja retirada del FinCEN nord-americà sembla que ja s’està convertint en un assumpte d’estudi. I és que una ponència de l’Anti Money Laundering Compliance Conference (Conferència de compliment contra el rentat de diners), que se celebra avui i demà als Estats Units (Miami), versarà precisament sobre el cas BPA.
En concret, la ponència portarà per nom Section 311 and Unintended Consequences-The curios cases of Banca Privada d’Andorra and FBME Banc. És a dir, s’analitzarà la famosa Secció 311 (USA Patriot Act) que va ser imposada al banc andorrà i les seves “conseqüències indesitjades” posant com a exemple BPA i el cas del banc tanzà FBME Bank. La FIBA (Associació Internacional de Banquers de Florida) és una associació comercial sense ànim de lucre i un centre internacional d’excel·lència financera. L’organització inclou les institucions financeres més grans d’Europa, els Estats Units, Amèrica Llatina i el Carib. Mentrestant, la conferència contra el rentat de diners és un certamen de prestigi internacional en què participen les firmes més importants del món. Una prova de la rellevància de l’esdeveniment és que hi pren part com a ponent ni més ni menys que Jennifer Shasky Calvery, la directora del FinCEN.
Tanmateix, es dóna la circums­tància que un dels ponents del cas és membre de Lewis Baach, la firma d’advocats que assessora els accionistes majoritaris de BPA en els processos judicials oberts als Estats Units. Es tracta d’Aaron T. Wolson, especialitzat en delictes financers. 
Entre els ponents també consta en l’agenda la presència d’un advocat del bufet Cases & Lacambra, que estan “admesos per a la pràctica del dret tant a Espanya com a Andorra”, segons consta en la pàgina web del bufet. En concret es tracta de  Miguel Cases, soci director del bufet i que en la mateixa web s’explica que “posseeix una dilatada experiència en l’assessorament jurídic a entitats de crèdit i empreses de serveis d’inversió”. No obstant això, altres fonts indiquen que probablement finalment no hi assistirà. Finalment, també hi prendrà part Melissa Goldstein, advocada de l’oficina de Schulte, Roth & Zabel LLP,  que assessora institucions líders en assumptes relacionats amb el compliment normatiu federal i estatal americà.

LEWIS I EL MECENATGE
D’altra banda, en el mecenatge de la conferència de Miami hi participen moltes companyies en diverses modalitats. En aquest sentit destaca que precisament la mateixa firma que assessora els Cierco apareix com a  “Bronze Sponsor” de l’esdeveniment. Sobre aquesta qüestió diverses fonts deixaven entreveure que suposadament la família Cierco hauria invertit una important suma de diners perquè es dugués a terme l’esmentada ponència, que segons les mateixes fonts asseguren inicialment només havia de portar per títol “Section 311”. Aquesta, però, és una informació que neguen en rodó les fonts properes a la família Cierco. 
Les mateixes fonts aclareixen que Lewis Baach ha estat patrocinador de l’esdeveniment els últims set anys i, per tant, no hi hauria cap relació amb la qüestió de BPA. Cal tenir en compte que en el mecenatge de l’acte també hi ha PricewaterhouseCoopers LLP (PwC), la firma contractada pel Govern per auditar els comptes de BPA que, a més, està en una escala superior de patrocini ja que hi pren part com a “Platinum Sponsor”.