El degà del Col·legi d’Advocats, Joan Miquel Rascagneres, en el marc de la conferència Els procediments interns de control (due diligence) que s’apliquen en matèria de prevenció de blanqueig de capitals a l’Estat espanyol i a la República Francesa, va exposar que caldria “muntar un sistema de control per evitar caure en un delicte de blanqueig”.
De fet, aquest és un dels motius pels quals es va organitzar la xerrada, “per inspirar-se en els casos espanyol i francès”, tal com va comentar el degà.
El primer dels ponents va ser el degà de l’Ordre dels Advocats de París, Bernard Vatier, que va parlar de la compatibilitat entre la regulació europea en la lluita contra el blanqueig de diners i el respecte dels principis fonamentals, és a dir, el respecte al secret professional i el dret a la intimitat i a la vida privada. Vatier va afirmar que “Andorra ha de reflexionar sobre el model que ha de tenir per fer compatible la lluita contra el blanqueig de diners i el respecte del secret professional”, atès que aquesta lluita és “una lluita organitzada en el pla internacional, no només a escala europea sinó més aviat mundial”, en què “els estats han respost de maneres diferents”.
Vatier va assegurar també que els paradisos fiscals i el blanqueig de diners “són dues coses que es poden ajuntar però que són diferents”. I va afegir que “amb la globalització dels intercanvis, les regles han de ser progressivament per a tothom” i que, per tant, “un Estat que no apliqués les regles internacionals s’aïllaria i es posaria en una situació difícil”.
Al seu torn, l’advocat expert en matèria de prevenció de capitals Joan Amat també va exposar “el conflicte” que significa per als advocats l’obligació de complir la normativa sobre el blanqueig de capitals i les normes deontològiques i de relació amb els clients, i va explicar els supòsits existents a Catalunya i Espanya i l’enfocament del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Amat va asseverar que aquest conflicte és “importantíssim” a Espanya, “fins al punt que hi ha hagut condemnes d’advocats per blanqueig de capitals” i fins i tot condemnes per conducta imprudent en casos en què l’advocat no ha comès el delicte de blanqueig però ha comès negligències.
Amat també va remarcar que algunes directives i les recomanacions del Grup d’Acció Financera Internacional (GAFI) han vinculat el blanqueig de capital amb els paradisos fiscals, però aquests elements no estan “necessàriament” lligats perquè “el blanqueig de diners és un delicte i els paradisos fiscals impliquen una exempció d’impostos, una situació impositiva diferent: “El problema està quan es barregen les dues situacions.” I segons l’advocat, “s’ha arribat al punt de considerar que qualsevol actuació feta en un paradís fiscal implica un blanqueig de capitals i això no és així”.
