Les dades de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) corroboren que els autònoms “es posen menys malalts” que els assalariats, tal com es comenta sovint en converses entre empresaris i treballadors per compte propi. De fet, els assalariats agafen la baixa per malaltia dues vegades més que els autònoms. Més concretament, mentre que més del 5% dels assalariats ha agafat la baixa per malaltia de mitjana cada mes aquest any, els autònoms ho han fet com a màxim un 2,4%. La situació és semblant amb les baixes per accident. Si entre els assalariats és l’1% qui ha estat de baixa cada mes, només ho ha estat el 0,2% dels treballadors per compte propi.

Són uns percentatges força estables al llarg dels darrers anys, tant  dels uns com dels altres. Així, per exemple, en el cas dels assalariats, quan n’hi ha hagut més de baixa per malaltia entre el 2019 i el juliol del 2023, ha estat el març del 2020, amb un 6,8%, i quan menys, l’agost del 2022, amb un 4,6%. En el cas dels treballadors per compte propi, també va ser el març del 2020 quan n’hi va haver més de baixa per malaltia, amb un 3,2%, i quan n’hi ha hagut menys ha estat també l’agost de l’any passat, quan n’hi va haver un 1,5%.

En termes absoluts, les baixes dels assalariats per malaltia (sense tenir en compte la Covid-19) fins al juliol (l’últim del que hi ha dades publicades per la CASS) han estat 17.426. El mes en què se n’han registrat menys ha estat justament el juliol, amb 2.284, i al febrer s’assolia la xifra més alta de baixes per malaltia, amb 2.750. Pel que fa als autònoms, en total acumulen 1.249 baixes per malaltia. Al juliol n’hi va haver 154, sent el mes amb menys incapacitats temporals registrades. Al març és quan hi va haver més baixes entre treballadors per compte propi, amb 194.

Per Covid-19 s’han registrat entre 50 i 10 baixes mensuals entre els assalariats, equivalent a un 0,1%, i entre els autònoms només s’han donat dos baixes mensuals (amb l’excepció del febrer, quan n’hi va haver tres), que en percentatge és insignificant i es comptabilitza com un zero.

Baixes per accident
Si es miren les dades relatives a les baixes laborals derivades d’accidents, les diferències entre autònoms i assalariats també es mantenen. Així, aquest any cada mes hi ha hagut entre 432 i 514 baixes al mes d’assalariats, mentre que d’autònoms n’hi ha hagut entre 21 i 14. En termes absoluts, 3.210 assalariats han tingut alguna incapacitat temporal entre el gener i el juliol causada per un accident, i els autònoms, 119.

Sense distingir entre assalariats i treballadors per compte propi, entre el gener i el juliol s’han declarat prop de la CASS un total de 2.296 accidents laborals  que han generat 1.061 baixes d’una durada mitjana de 44 dies. Malauradament, s’han registrat també dues defuncions per accident laboral. En tot l’any passat també es van produir dues defuncions per accident laboral i es van registrar fins a 3.730 accidents que van generar 1.718 baixes laborals d’una durada mitjana de 44 dies.

Els sectors que acumulen més accidents des del gener i fins al passat juliol són els de la construcció i el d’altres activitats socials i de serveis prestats, amb 521 i 533 respectivament, que han comportat 285 i 197 baixes laborals de 60 i 38 dies de mitjana. 

On menys accidents s’han comptabilitzat és en organismes extraterritorials i en l’àmbit del treball domèstic a la comunitat, amb un accident a cada un d’ells. L’accident ocorregut en organismes extraterritorials no va derivar en baixa laboral, mentre que el que va tenir lloc en l’àmbit del treball domèstic va requerir una baixa de 42 dies.

Les baixes més llargues s’han donat al sector de l’agricultura, la ramaderia, la caça i la silvicultura, on de mitjana s’allarguen 103 dies. Aquí s’han declarat set accidents laborals que han comportat cinc baixes. El segueixen la producció i distribució d’energia elèctrica, on hi ha hagut tres accidents i una baixa laboral de 70 dies.

Les defuncions s’han produït en els sectors del comerç i reparació de vehicles de motor i de les activitats immobiliàries i de lloguer. El 2022, en aquest darrer sector també es va produir una defunció. L’altra va tenir lloc en el sector del transport, l’emmagatzematge i les comunicacions.