Els bancs del país volien saber els clients que no complien fiscalment

L’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) va informar dimarts que, un cop acabat el termini per a la presentació de propostes econòmiques per a l’adquisició de Vall Banc, ha rebut dues ofertes vinculants de dues firmes internacionals en el marc del procés obert l’octubre del 2015 per a la venda de l’entitat. D’aquesta manera, quedava descartada l’opció de compra per part d’algun banc del país. Arribats en aquest punt, ¿per què les entitats del país no han presentat cap oferta per adquirir Vall Banc? Segons les fonts del sector bancari consultades pel BonDia, bàsicament hi ha un motiu que ha impedit la presentació d’ofertes per part de la banca andorrana. Així, els bancs van reclamar de manera insistent a l’AREB que els entregués les dades dels clients que no complien fiscalment i la petició no va ser satisfeta.
Més concretament, l’auditoria feta per PricewaterhouseCoopers (PwC) només classifica entre clients aptes i no aptes en matèria de prevenció de blanqueig de capitals, però no donaria detalls sobre quins clients haurien de regularitzar fiscalment els comptes que al seu dia podrien haver introduït al país sense declarar. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que a partir de l’1 de gener del 2017 els bancs hauran de començar a entregar la informació dels comptes dels seus clients com a conseqüència de l’entrada en funcionament de l’acord d’intercanvi automàtic d’informació i, naturalment, no poder disposar d’aquestes dades sobre el banc que havien d’adquirir ha fet frenar el seu interès. Tenint en compte aquesta variable, segons les fonts, els bancs del país haurien fet números i haurien arribat a la conclusió que la compra de Vall Banc no seria viable. 
Sobre aquesta qüestió, en el transcurs de la celebració de la comissió especial de Vigilància i Prevenció de Risc per a l’Estabilitat Financera celebrada ahir al Consell General, i en què compareixia el president de l’AREB, Albert Hinojosa, i el conseller delegat de la mateixa AREB, César Goyache, s’hauria reconegut, segons les fonts consultades, que la manca d’informació sobre els clients que estan regularitzats fiscalment pot haver estat un factor que hagi frenat l’interès de la banca per comprar Vall Banc. Malgrat això, altres fonts també indiquen que l’AREB hauria comentat que els bancs podrien haver presentat igualment les seves ofertes afegint unes clàusules al contracte de compra que preveiessin reparacions en cas que detectessin molts casos de clients que no complissin fiscalment (una vegada ja adquirit el banc), i que no van fer ús d’aquesta opció.

La retirada de diners
D’altra banda, les fonts del sector bancari consultades també indiquen que el fet que finalment no sigui un banc el que compri Vall Banc sinó un fons d’inversió pot tenir conseqüències en la liquiditat futura de Vall Banc i, en especial, en la retirada de dipòsits per part dels clients. D’aquesta manera, les fonts indiquen que hi hauria un pacte amb els fins ara dos oferents (dos fons d’inversió) que implicaria una sortida molt progressiva dels diners i, en conseqüència, els clients no podrien recuperar tots els seus dipòsits d’un dia per l’altre ja que molt probablement es mantindria el corralito o bé hi hauria restriccions en la retirada d’efectiu del mateix estil.