Conscient que el temps per a la majoria dels assistents fluctua més que les criptomonedes, Alan Ward, el moderador, va iniciar l’acte dient que “comencem a l’hora i intentarem acabar a l’hora”. I per l’inici calia parlar de Nakamoto, el pseudònim de la persona o grup que va crear el protocol bitcoin i probablement el gran enigma del segle XXI. 

El mateix Ward i Santiesteve es van referir al mite i aquest darrer a l’ambient ciberpunk, una mostra que “tots envellim” com deia Mark Renton a Transpotting. Bé, tots no, perquè a la sala hi havia força joves, d’aquests capaços d’invertir en criptos i després escoltar el raper Playboi Carti tot bevent un Red Bull. 

És clar que no tot és bufar i fer ampolles. Aguado, recordant que cal un equilibri entre llibertat i seguretat, va advertir que “criptomonedes no s’escapen d’aquest paradigma i que van néixer per estar fora d’aquest control”. 

Fent esment al “risc que cal saber controlar” ho va comparar a comprar un Ferrari i no posar-li frens. Herea també va opinar que “és un món amb molts riscos”, mentre que per a Ruiz “ofegar la tecnologia a través de normatives no és la solució”.

De fet, encara hi ha certa desconfiança, ja que durant la taula rodona es va reconèixer que les criptomonedes és un instrument que poca gent entén i que això pot donar lloc a estafes, per la qual cosa, segons Aguado, “hem de gestionar el risc”. El fiscal adjunt va afegir que “tenim dificultats i manquen eines i gent formada per la traçabilitat de les  criptomonedes” tot i que Ruiz  diu que es tracta “d’un repte que hem d’assumir”.

En la memòria de la fiscalia de l’any 2024 s’alertava dels riscos de blanqueig de capitals, finançament del terrorisme i afectació a l’estabilitat financera que pot suposar aquest fenomen. El document subratllava que Andorra ha escalat fins a la 24a posició a Europa occidental en moviment de criptovalors, fet que, si no es regula amb fermesa, podria convertir el país en una plataforma ideal per a activitats il·lícites difícils de rastrejar.

Segons la companyia Chainalysis, una empresa nord-americana d’anàlisis de blockchain, a Andorra es movien uns 1.800 milions de dòlars en actius digitals a principis d’aquest any. Hi ha agents immobiliaris que s’han posat en contacte amb els bancs perquè alguns clients els han volgut pagar amb criptomonedes, fet que ha obligat a posar en marxa formacions per al sector. I com es va comentar a la taula “abans trucaves a la porta de l’Autoritat Financera Andorrana i te la tancaven. Ara et reben i t’escolten”.

Malgrat les opinions i el debat, la sensació  és que encara queda molt camí per recórrer, sobretot entre els més cauts i prudents, partidaris de les coses tangibles i d’aquell vell refrany que diu que “val més un pardal a la mà que una perdiu en l’aire” o “val més una alosa al plat que una perdiu volant”.