Els accionistes majoritaris de Banca Privada d’Andorra (BPA), la família Cierco Noguer, van presentar ahir una reclamació per responsabilitat administrativa contra el Govern d’Andorra i l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) arran dels “enormes danys” que “les negligències, omissions i actuacions de l’administració andorrana en la gestió del cas BPA els han causat”, segons van informar en un comunicat. La reclamació per danys i perjudicis ascendeix a gairebé 365 milions d’euros, tenint en compte que la valoració del Grup BPA, feta per un grup d’experts independents, va ser de 500 milions i els demandants són titulars del 75% de les accions. 

Així mateix, en la nota s’adverteix que l’acció legal es podria ampliar també a l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) si, de facto, acaba “culminant una acció expropiadora amb menyspreu dels drets de propietat legítima preexistents”. A més, s’assegura que l’exigència de responsabilitats seria extensiva als membres dels esmentats organismes “si es demostra que han pres decisions contra els interessos de la família demandant amb voluntat o negligència”.
La reclamació, formalitzada a l’edifici administratiu del Govern, es fonamenta en tot un seguit d’aspectes que “per deixadesa o inoperància” de l’administració han ocasionat substancioses pèrdues econòmiques i menyscapte en els actius del grup bancari. En aquest sentit, l’argumentació exposa actuacions i omissions administratives, anteriors i posteriors a la publicació de la nota del FinCEN del 10 de març, que, segons els demandants, han estat la causa dels danys i perjudicis que ara es reclama que siguin compensats.
La demanda ressalta el fet que el Govern va desatendre les advertències i sol·licituds d’implantació de mesures que les autoritats americanes van fer a través d’una nota verbal el 24 d’agost del 2014. D’aquest non paper no se n’hauria informat ni BPA ni l’Associació de Bancs Andorrans (ABA), i s’hauria impossibilitat d’aquesta manera que poguessin adoptar mesures preventives.
Així, prossegueix la nota, la resposta inconcreta i genèrica donada per l’executiu als Estats Units hauria encrespat els americans que, frustrats, van decidir “agafar el martell”. Però fruit de les comunicacions entre les autoritats americanes i les andorranes, durant el segon semestre de l’any passat hi va haver un gir sorprenent que va fer que els avisos respecte de tot el sistema es transformessin en un atac unilateral contra BPA, sense que el banc fos ni avisat ni informat. D’aquesta forma, els accionistes majoritaris consideren que se li va privar el dret de defensar-se. I que en lloc de garantir aquest dret el Govern va actuar contundentment contra l’entitat iniciant amb la intervenció la seva destrucció econòmica.
La reclamació també posa en relleu que l’INAF no va actuar degudament en relació als casos que el 10 de març acabaria usant el FinCEN per acusar BPA. El banc ara intervingut havia detallat al regulador gairebé un any abans del Notice of Findings –el 24 de març del 2014– una relació de fets, tots sota control judicial des de feia dos anys, que podien afectar la reputació i l’estabilitat del sistema financer. Tres d’aquells fets els va esmentar el FinCEN sense que l’INAF prengués cap mesura abans i obrís la porta a l’actuació americana.
Així mateix, els màxims accionistes de BPA consideren que l’anunci de la intervenció de l’entitat —fet pel cap de Govern i no per l’INAF, fet que permet constatar que “els dos organismes actuaven de comú acord”— va contribuir a generar més alarma i va agreujar la situació provocant una pèrdua de confiança en l’entitat bancària i la intervenció de Banco Madrid i BPA Panamà que, com BPA, gaudien d’una excel·lent salut econòmica.
Un altre element que es considera que ha estat decisiu en la causació del dany patrimonial a BPA és que ni el Govern ni 
l’INAF no van fer cap al·legació a la nota del FinCEN. Amb aquesta decisió es va deixar “abandonat” el grup bancari andorrà i, de fet, se “l’estava condemnant”, ja que es donaven tàcitament per bones i gairebé sense corroborar-les les acusacions de l’agència americana, i es deixava BPA un altre cop indefensa.
Finalment en l’argumentació també es destaca que un mes i mig després de la intervenció l’INAF va determinar que BPA era inviable. La valoració es va fer amb uns criteris que encara avui dia són desconeguts i sense esperar el resultat definitiu de l’atípica revisió de comptes encomanada a PricewaterhouseCoopers (PwC).
El coordinador legal de la família Cierco al Principat, l’advocat Jaume Bartumeu, va manifestar respecte de la interposició de la reclamació administrativa que “les mesures promogudes pel Govern i 
l’INAF contra els accionistes de BPA “suposen una privació de béns, drets i interessos patrimonials legítims”. També va considerar que “l’actuació del Govern i de l’INAF no va estar precedida d’una avaluació suficient dels danys que les seves decisions i actuacions podien causar al grup BPA i al sistema financer andorrà”.

La Batllia admet a tràmit dues demandes

La Batllia ha admès a tràmit la demanda presentada per un grup de clients a qui van retornar les transferències fetes abans del 16 de març, quan es va limitar la retirada d’efectiu, segons recollia ahir el BOPA. Ara s’obre el termini perquè s’hi puguin adherir nous afectats, i segons fonts properes als demandants es preveu que s’hi sumin una setantena de persones més. Així mateix, la Batllia també va admetre a  tràmit la demanda dels accionistes majoritaris de BPA contra l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), en què reclamaven l’anul·lació del pla de resolució.