Els importadors repercutiran la taxa en el preu final del carburant

Esprint final dels importadors de carburants davant la decisiva reunió que divendres tenen amb els ministres de Finances i de Medi Ambient. La posició sobre la taxa al carboni que preveu l’avantprojecte de modificació dels impostos especials de l’associació que presideix Ramon Visent és clara: els 15 euros per tona de diòxid equivalent que planteja l’executiu comportaran un encariment de 3,2 cèntims per litre de gasolina, i de 3,8 en el cas del gasoil de locomoció, perquè en el de calefacció la taxa no es començaria a aplicar fins al 2022. Sembla poc, però és suficient per liquidar el diferencial de preu respecte a les gasolineres low cost espanyoles. El Govern confia que sigui el sector qui absorbeixi el cop, però Visent ha estat rotund: “Ni el podem assumir ni l’assumirem. I el que no pot esperar el Govern és que ho fem. Per definició, tots els impostos indirectes acaben repercutint en el preu de venda. És a dir, que l’acaba pagant el consumidor. Crear una taxa nova i endossar-nos-la al sector és un brindis al sol.”

Els arguments del sector es basen en tres punts crucials: d’una banda, la inoportunitat d’una mesura que arriba en el pitjor moment. Les importacions de carburant, que entre el 2013 i el 2019 ja havien caigut un 16%, s’han enfonsat encara més a causa de la pandèmia i les restriccions de mobilitat. Fins al 31 d’octubre representaven un 22% menys que el curs passat, i es preveu que el curs acabi amb una caiguda històrica del 27%. “Amb aquestes xifres, no entenem com el Govern es pot plantejar gravar-nos amb una nova taxa. És clar que ho pot fer, està en el seu dret, però és que volent recaptar més diners, n’acabarà ingressant menys, perquè el turista espanyol perdrà l’incentiu per fer el ple quan se’n torna al seu país. Per què, si a Espanya trobarà la gasolina al mateix preu o més barata?”, es demana David Porqueres, vocal de l’entitat.

Les fredes xifres diuen que el 76% dels carburants de locomoció el consumeixen aquest turista que sempre ha vist en el carburant un dels al·licients per a l’escapada andorrana. Els importadors estan convençuts que amb la taxa perdran un percentatge considerable de vendes. La pregunta és si l’executiu no està apuntillant la gallina dels ous d’or. “El sector reuneix una vintena d’empreses, quaranta-set estacions de servei i mig miler de treballadors, i l’any passat va aportar 48,6 milions d’euros a les arques de l’Estat en concepte d’impostos. L’11% del pressupost anual. Qualsevol incidència pot trencar aquest delicat equilibri, i el cert és que Espanya no sembla que tingui intenció d’apujar l’impost sobre el carburant”, remata Visent. En aquestes condicions, el diferencial de preus té les hores comptades, sobretot si tenim en compte que les estacions lleidatanes es troben entre les més barates d’Espanya.

No es tracta d’una qüestió de matís, de negociar una taxa inferior als 15 euros per tona. No. El sector comparteix les inquietuds de la societat pel canvi climàtic, però no l’estratègia del Govern per reduir les emissions. Així que a la reunió de divendres s’hi plantaran amb un paquet de mesures alternatives: la clau, insisteix el president dels importadors, és reduir el consum. Com? “Amb ajudes per exemple a la renovació del parc mòbil de vehicles industrials i la substitució de les calderes de més de deu anys per altres de més eficients, que consumeixen fins a un 35% menys”. De fet, insisteix Porqueras, si s’hi haguessin destinat les ingents inversions públiques dels tres projectes de cogeneració en marxa, es podrien haver reduït les emissions a curt termini.
És una via diferent, conclou, per a un país que depèn del turisme i en què no es poden aplicar de forma automàtica les receptes que assagen els països veïns: “El cert és que ens volen presentar com el problema, però en realitat som part de la solució”.