Malgrat haver-se gairebé duplicat en la darrera dècada, els recursos gestionats per les cinc entitats bancàries del país s’han estancat al tomb dels 45.000 milions d’euros els darrers tres anys, segons es desprèn de les dades facilitades ahir per la directora general d’Andorran Banking, Esther Puigcercós, en la presentació dels resultats globals del sector assolits el 2018.

Així, el conjunt de bancs va tancar l’any passat gestionant fins a 44.925 milions d’euros de clients, un 2,76% menys que al tancament de l’exercici 2017, la meitat dels quals gestionats fora del país, fet que certifica la consolidació del procés d’internacionalització de la banca andorrana, que és ja present en tretze països.
Quant als beneficis, i després de les caigudes del 7% i del 15,4% dels anys 2016 i 2018, les entitats bancàries van registrar una nova caiguda, en aquest cas del 23,6%, i els guanys es van situar en els 100 milions d’euros, amb una rendibilitat per als accionistes (ROE) del 7,31%, superior a la mitjana europea (6,85%) i després d’haver realitzat una inversió en tecnologia al voltant dels 30 milions d’euros, segons va remarcar Puigcercós.
Malgrat aquestes xifres, la directora general d’Andorran Banking va qualificar els resultats de “positius” i en “la línia” amb les previsions fetes tenint en compte la conjuntura de tipus d’interès baixos, que “sembla que seguiran per aquest camí”, les fortes caigudes dels mercats internacionals el darrer trimestre de l’any, quan van davallar més d’un 15%, així com les inversions tecnològiques i d’adaptació a les noves regulacions.
Així mateix, Puigcercós, que va destacar també que durant el 2018 les entitats van “mantenir” els seus ràtings internacionals, un fet que demostra “la confiança” per part de les agències, va explicar que en el transcurs de l’exercici es van injectar “a l’economia real en forma de préstecs i pòlisses a empreses i particulars” fins a 970 milions d’euros, un 27,90% més que a l’exercici 2017. No obstant això, la inversió creditícia global va ser de 5.909 milions d’euros, un 1,23% menys que l’any anterior a conseqüència de les amortitzacions de préstecs existents.
Pel que fa a la ràtio de solvència, i malgrat que no serà fins a aquest exercici 2019 que les entitats hauran de presentar-la segons els criteris europeus de Basilea III, tal com preveu la Llei de solvència, liquiditat i supervisió d’entitats bancàries i empreses d’inversió, en vigor des del primer de gener, es va situar, ja fent un càlcul comparatiu, en el 16,30%, un percentatge també superior a la mitjana de les entitats europees (14,18%).
Per tot plegat, Puigcercós, que va assegurar també que “els últims cinc anys s’ha mantingut la xifra de treballadors del sector” –que va situar en 1.400–, va assegurar que la banca andorrana “pot mirar el futur amb esperança”, ja que “té les bases suficients per competir amb la banca europea”. En aquesta línia, la directora general d’Andorran Banking va destacar la “seguretat i confiança” que dona el fet d’haver assolit els nivells de transparència i comparabilitat amb la resta de bancs europeus, el reconeixement rebut per part d’organismes internacionals, així com l’adaptació del sector al nou model de negoci, on pot aportar l’experiència i coneixements en banca privada, i el seu compromís per continuar esdevenint dinamitzador del creixement de l’economia del país.

 

L’accés al BCE, darrer pas per a la igualtat plena

Un dels grans objectius de la plaça financera andorrana és poder “competir en igualtat de condicions” amb la resta de places europees, un fet que, “des- prés de gairebé haver transposat tota la legislació comunitària”, és pràcticament a punt d’aconseguir-se. Faltaria únicament un darrer pas que, segons va apuntar la directora ge-neral d’Andorran Banking, seria poder tenir accés al Banc Central Europeu (BCE) per poder disposar d’un prestador de darrera instància. En aquest sentit, Puigcercós, que va destacar que “el 90% de les obligacions derivades de l’Acord Monetari ja s’han acomplert i que només queden pendents pel 2020 el MIFID II i un tema de derivats” –conegut com EMIR–, va recordar que hi ha diferents fórmules per poder accedir al BCE, però que correspon a l’executiu analitzar i decidir quina és la millor opció tenint en compte les dimensions de la plaça andorrana.
Quant al futur acord d’associació, Puigcercós, que va remarcar que també “seria positiu” formar part del Fons Monetari Internacional (FMI), va assegurar que aquest “ha de ser positiu, però no només per al sector bancari”, sinó per al global de l’economia del país, que “és important que creixi”. I va destacar que l’important “és saber quin acord d’associació s’obtindrà”.