El disseny i la posada en marxa d’un pla de reestructuració “rigorós i creïble” hauria fet possible la viabilitat de Banca Privada d’Andorra (BPA). Aquesta és la posició que mantenen els socis majoritaris de l’entitat, fonamentalment els germans Cierco, en la demanda que han presentat al Tribunal de Batlles contra l’acord de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), de 27 d’abril, pel qual es declarava l’obertura del procediment de resolució del banc. I és que, segons s’exposa a la demanda, s’hauria pogut posar en evidència que la solvència de l’entitat es mantenia “sòlida” i la liquiditat “garantida”, cosa que hauria fet possible la reestructuració en comptes de la resolució per la qual es va decantar l’AREB.
Tal com es pot llegir al recurs, al qual ha tingut accés aquest diari, els actius amb disponibilitat immediata, amb un grau de liquiditat elevat, i les inversions creditícies (per un valor total de 1.497 milions d’euros) “són pràcticament equivalents als passius exigibles (1.508 milions, dels quals només 655 són exigibles a la vista)”. D’aquesta manera, els problemes de liquiditat de BPA no existien abans de la intervenció del banc, sinó que van tenir lloc posteriorment a causa de “les circumstàncies i actuacions produïdes a partir del 10 de març”, data en què l’INAF va anunciar la intervenció de l’entitat bancària.
L’advocat dels socis majoritaris, Jaume Bartumeu, argumenta en la demanda que hi havia “possibilitats alternatives” d’afrontar la crisi de liquiditat provocada pel fet que un gran volum de clients volguessin recuperar els seus dipòsits quan es va fer pública la nota del FinCEN. Una seria la restricció a un màxim de 2.500 euros de la quantitat a reintegrar, tal com va determinar en aquest cas l’autoritat interventora. Però complementàriament també hi havia altres vies potencials per intentar resoldre aquest problema: “Fer líquids una part dels actius mitjançant la seva venda en els mercats en els quals cotitzen; fer líquids una part dels actius mitjançant la cessió temporal en garantia d’altres entitats financeres i oferir en garantia actius no immediatament líquids, bàsicament la cartera de crèdits, per mitjà d’una operació pont de finançament que desembocaria en la titulització posterior dels actius.” Segons es pot llegir a la demanda, la intervenció “sobtada i injustificada” de l’INAF del dia 10 de març “va suposar una gravíssima sotragada a tots els equilibris de la societat”, però s’hauria pogut optar per un procés de reestructuració de l’entitat, en lloc d’un procés de resolució.
Pels accionistes majoritaris de BPA, l’obertura d’un procediment de resolució del banc “és precipitada i està poc fonamentada”. “De manera certament precipitada i sorprenent, l’AREB s’ha aventurat a acordar l’obertura d’un procediment de resolució de BPA sense ni tan sols esperar la resolució definitiva de l’expedient incoat pel FinCEN”, s’afirma en l’escrit presentat davant el Tribunal de Batlles.
En aquest sentit, es reitera que la solvència i la liquiditat del banc “estaven molt per damunt de les ràtios reguladores (10% de solvència i 40% de liquiditat), ja que se situaven en el 18% de solvència i el 60% de liquiditat”. “Els resultats del grup BPA fins al 28 de febrer del 2015 suposaven un increment de dos dígits respecte de l’any anterior”, s’assenyala al recurs.
La demanda interposada –en total ja són quatre les accions judicials iniciades pels accionistes majoritaris de BPA– sol·licita la nul·litat de l’acord del consell d’administració de l’AREB del 27 d’abril, tenint en compte que “està causant perjudicis d’impossible o de difícil reparació als nostres mandants”, i que es procedeixi a l’obertura d’un procés incidental d’inconstitucionalitat perquè s’analitzi la constitucionalitat de diverses disposicions contingudes en aquest acord. Entre els drets que es podrien haver conculcat hi ha el de la presumpció d’innocència i les disposicions podrien ser “restrictives de drets individuals”.
D’altra banda, representants dels liberals, els demòcrates i el PS es van reunir ahir al matí per parlar del reglament de funcionament de la comissió especial de vigilància que es crearà en relació a aquesta crisi. La intenció dels components de la comissió és abordar l’afer BPA però sobretot determinar quins mecanismes han fallat i acordar mesures perquè una situació d’aquestes característiques no es torni a repetir en el futur.