Diari digital d'Andorra Bondia

“És difícil ser sostenible amb el model de país que hi ha actualment”


Escrit per: 
Redacció


Després de la crisi viscuda als despatxos de Vallnord, Martí Rafel, el seu director, parla del futur de l’estació i del país, donant una visió optimista de la situació actual, basada en la feina feta i en els canvis futurs.

El directiu recorda que al país hi calen canvis per continuar sent líders i recorda als polítics la dificultat de mantenir els comptes per sota de la línia vermella. A més, indica que cal donar un extra al turista perquè trenqui la barreja dels quilòmetres i els preus.

Sense afany de ser fatalista, ¿creu que Vallnord afronta la temporada més difícil de la seva història?
Honestament, totes les temporades són difícils ja que aquest negoci és com és, i si no fóssim conscients de la dificultat malament aniríem. Totes les temporades es comencen amb un gran interrogant, ja que hi intervenen moltes variables i desviacions, que al final poden afectar moltíssim els comptes. Però diria que potser serà al contrari, i no ho dic per posar-me en la línia política que diu que s’ha girat full, referint-se a les darreres dificultats que hem passat. Dic que potser és a la inversa perquè s’ha fet una revisió molt estricta de tot, del protocol i del funcionament, que ens permetrà encarar la propera temporada amb més garanties que en la passada.

L’any passat va ser el primer que es va fer una gestió conjunta. Suposo que van cometre molts errors...
Evidentment, el juny del 2008 es va fer la integració total dels equips de Vallnord i aquest hivern ens ha agafat, fent un símil amb l’esquí, com a debutants.  Ara no diré que som veterans, però l’experiència acumulada sí que la tenim, i ens fa ser més competitius.

Un dels problemes que van tenir la temporada passada va ser que els clients es quedaven a meitat de camí. ¿Com intentaran solucionar aquest inconvenient?
Sí, això és una realitat; però, com deia, cada temporada té moltes variables i aquesta va ser una de les que ens van afectar de ple. L’any passat els mals resultats finals els van causar dos elements. Un és aquest, que se’ns va quedar molta gent pel camí. Les estacions grans o més allunyades dels nuclis grans han estat penalitzades. Però tampoc no podem pensar només en aquesta variable, ja que de moment ha estat puntual i molta gent va arribar fins a Vall­nord per esquiar.
L’altra variable que ens va afectar, i que aquest any tornarem a tenir, és el descens de la despesa per client. Precisament ara fa uns dies es va publicar una notícia als mitjans en què s’estimava que el darrer any la despesa va caure un 22 per cent. Aquest fet l’hem de tenir en compte aquesta temporada, ja que és un dels factors que més van afectar l’any passat. Tota la despesa que no fos realment imprescindible la gent se la va estalviar, i es va notar.
No hem d’oblidar el mercat britànic, que l’any passat va baixar en caiguda lliure, i entre la crisi al Regne Unit i la devaluació de la lliura esterlina hi va haver una pèrdua molt important d’aquests turistes. Crec sincerament que haver perdut tan sols un 5 per cent dels ingressos previstos tampoc no va ser un resultat negatiu. Aquest any hem fet feina amb els operadors britànics per frenar la caiguda i recuperar mercat. En aquest sentit sóc raonablement optimista, ja que hi ha signes que no baixarà més i recuperarem una mica.


Suposo que es recullen els primers fruits de la campanya que va encetar l’exministre Minoves per recuperar part del PIB perdut, que precisament portava a Andorra el mercat britànic.

Per primera vegada els operadors britànics van veure que el Principat feia un front comú per fer-los costat i donar-los el suport necessari per continuar programant una destinació com la nostra, que ells sempre han considerat atractiva. Hi ha gent que encara no és conscient de la gravetat de la situació, però els operadors s’havien plantejat molt seriosament abandonar el destí. Per sort tot això és aigua passada. Els fruits que es recullen són positius, però no es pot abaixar la guàrdia i cal continuar treballant.

¿I pel que fa a la base dels ingressos, el client de proximitat?
Doncs hi continuarem treballant, com hem fet sempre. Potser caldrà variar el tipus de promoció perquè Andorra sigui més atractiva per aquesta clientela. El que és clar és que se l’ha de convèncer que val la pena fer el petit sobreesforç de fer quilòmetres extra o de pagar un petit plus pel forfet, perquè el que rebrà a canvi estarà a l’altura de les circumstàncies.


¿Si quan hi ha poca neu la gent no ve a esquiar i quan n’hi ha molta els esquiadors es queden pel camí, això és sinònim que Andorra té un problema gros?

No, Andorra no té un problema greu. Tenim un recorregut de millora molt gran i en som conscients. Crec que des de dins a vegades tenim una tendència a radicalitzar els fets negatius.
Quan ens comparem amb els nostres competidors, ens adonem que tenim un país atractiu i competitiu. I, sobretot, tenim una cosa que no pot oferir cap altre destí, que és un país al servei del turista. Això a la gent li agrada. Tenim punts forts i debilitats, però comparativament continuem sent molt atractius. Pensa que l’any passat, entre Grandvalira i Vall­nord, tot i el creixement de les estacions catalanes, vam vendre més forfets que totes les estacions catalanes o que tot l’Aragó junt. No hem de ser catastrofistes ni pecar de prepotència. Cal continuar treballant per millorar el producte.
El que sí que és cert és que en el sector de la neu hi ha hagut una evolució, i estacions com la d’Arcalís o el Pas de la Casa, quan els sistemes d’innivació no estaven tan desenvolupats, es beneficiaven de la seva condició natural en les temporades amb poca neu. Actualment totes les estacions estan molt ben equipades, així que les fórmules per competir són unes altres.


No obstant, mentre que aquí us estàveu barallant per la qüestió dels comptes, a Aramón, per exemple, presentaven interessants novetats. ¿Creu que actualment els competidors us estan retallant terreny?

Hi ha diferents velocitats i realitats. En els últims deu anys Andorra ha estat líder en creixement, inversions i infraestructura, i és cert que en els darrers anys hem vist l’impuls que s’ha donat a diferents estacions, com per exemple Aramón. Amb la participació del Govern d’Aragó i Ibercaja s’ha fet un pla molt potent d’inversions, que fa que per a alguns clients i mercats siguin estacions molt atractives. Això és un incentiu més per continuar invertint a Vallnord, i diria que Andorra és l’única destinació que pot estar a l’altura d’aquesta aposta del Govern aragonès i competir-hi.
A Catalunya la cosa està una mica més desequilibrada. Vaquèira continua sent un producte molt sòlid i la resta es va defensant amb energia, com la Molina per exemple. L’important és fer un seguiment acurat de la competència per poder estar al nivell en tots els aspectes.

Que el Principat planti cara a un gegant com Aramón, que se sustenta amb fons públics, no deixa de ser un missatge clar al Govern d’Andorra perquè aposti per les estacions d’esquí...
No són qui per donar lliçons al Govern d’Andorra, però no crec que s’hagi de polaritzar entre el Govern o comuns. Trobo que és una qüestió de tots els agents del país. Tots podem aportar aspectes interessants, i penso que això ja es fa.
Ja hem fet els fullets del Regne Unit amb un segell únic per vendre el país, tenim molt més ganxo i a sobre ens ha sortit més econòmic. Hi ha moltes petites coses per fer, i la suma d’aquestes farà que ens en sortim i que venguem Andorra com es mereix. L’objectiu és que el client vingui al país. Cal invertir la tendència al descens i és una feina de tothom, no és una qüestió només del Govern.
Un client que és a un metre de la frontera del riu Runer o del Baladrà encara s’ho pot repensar i anar cap a una altra banda, i hem de garantir que travessi la frontera.

¿Vol dir que no triguen a fer una marca conjunta amb Grandvalira?
Evidentment, com abans arribi millor, però suposo que tot arriba quan ho ha de fer. Aquest any anem a totes les fires junts, ja s’està fent passos en aquesta direcció i acabarà arribant, perquè serà una necessitat per poder competir amb productes i fórmules com Aramón, que és una referència per la seva agressivitat. No hi ha fórmules màgiques. Els competidors evolucionen i nosaltres hem de continuar sent líders.

Sobta una mica que vostès reconeguessin l’altre dia que tancarien la temporada amb un dèficit d’1,4 milions. ¿Això reflecteix que la situació actual ja no és sostenible?
No, per mi és un al·licient. Si veus d’on venim, d’un hivern com aquest, la millora i el repte són considerables. Simplement el pressupost reflecteix una situació de molta dificultat per fer sostenible aquest negoci, però per fer-lo sostenible s’ha fet esforços importantíssims. La motxilla va molt carregada amb inversions passades i despeses financeres. El resultat de la temporada passada va ser positiu, però no prou per sostenir tot aquest compromís que tenen els comuns i que arrosseguen de les estacions.
És molt difícil fer-ho sostenible amb el model actual. Penso que cal modificar moltes coses de fons: necessitem la complicitat de la resta d’actors del país, públics i privats, però no hem de ser massa radicals i hem de garantir que continuem sent el motor econòmic del país. Calen fórmules per sobreviure a curt termini, però sense perdre la visió de futur.

Calen petits canvis com reduccions en les despeses, per exemple en electricitat...
És cert que les factures són milionàries. Els aparells requereixen una determinada potència i el consum és important. Només que tinguéssim alguna mena d’exempció fiscal, l’impacte en els comptes seria molt important. És fer una mica a cada lloc, i afinant diferents aspectes podríem delimitar el risc, tot i que la neu sempre serà un negoci arriscat.

Número de vots: 31
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic