Tot i l’advertència sobre la manca estructural de mà d’obra i la petició d’establir un model migratori més adaptat a la realitat del teixit productiu feta pel president de la Cambra de Comerç en la presentació de l’Informe econòmic del 2024, el cap de Govern, Xavier Espot, ha deixat clar que no hi haurà un increment de permisos respecte a la quota de l’any passat, si bé el nombre d’autoritzacions “tampoc baixarà”.

Espot, que ha incidit en la necessitat de mantenir l’equilibri entre les necessitats del mercat laboral i el creixement sostenible del país “no per fer la guitza a ningú sinó perquè l’evidència és que no podem acollir més persones que les d’aquest contingent estable”, ha assegurat que el Govern és “conscient que el nostre teixit productiu necessita treballadors per prosperar, però la nostra línia vermella és mantenir-los estables i, per tant, no fer créixer aquest contingent”.

Així mateix, el cap de Govern, que ha recordat que “el 80% del creixement de població del país dels darrers anys s’ha fonamentat en els assalariats”, ha demanat que “no s’estigmatitzi cap col·lectiu” i ha defensat que  “si s’ha de fer un esforç de contenció, s’ha de fer de forma proporcional afectant tots i cadascun dels grups”.

Espot ha recordat també la feina que s’està fent per impulsar la contractació de treballadors en origen, una possibilitat que està deixant ja de ser “una opció” per esdevenir gairebé una “obligació” no únicament per vetllar per un creixement sostenible, sinó per la necessitat de disposar d’una “major traçabilitat” dels treballadors que es contracten.

En aquesta línia, el cap de Govern, que ha destacat que amb el nomenament d’Eva Descarrega com a ambaixadora en missió especial per a les relacions amb els països d’Amèrica Llatina es vol accelerar aquesta qüestió, ha explicat que es vol negociar amb Xile i Argentina, en el cas dels treballadors temporers, i amb Perú, Equador i Colòmbia pel que fa a treballadors permanents.

D’altra banda, Espot, que ha celebrat la “concordança” dels plantejaments del Govern amb el discurs de la Cambra tret d’algunes “diferències”, com és el cas també del model fiscal on l’executiu “no veu necessari actualitzar els trams” com plantejava la CCIS, ha avançat que es tancarà aquest exercici amb l’endeutament situat al voltant del 30% del producte interior brut (PIB), fet que “permet mantenir una gran capacitat d’inversió”. I en aquesta línia ha apuntat que el pressupost per al pròxim exercici serà el que “comptarà amb més inversió dels darrers anys”, inversió que se centrarà principalment en tres “grans projectes” com són les desviacions de la Massana i de Sant Julià de Lòria i els treballs d’eixamplament de la CG-2 a la zona de la Trava.

El cap de Govern, que ha tret pit també que el salari mitjà ha augmentat un 4,2%, fet que suposa “una recuperació efectiva del poder adquisitiu de les famílies”, ha avançat també que els comptes per a l’any 2026 inclouran una dotació de cinc milions d’euros per a la innovació i digitalització, a la vegada que s’executarà el projecte per transformar l’edifici de Catsa en un hub per a empreses innovadores, i captar i retenir talent.

Finalment, Espot ha incidit en “la finestra d’oportunitat” que suposarà l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea i ha destacat que els neguits i inquietuds que genera, “són els mateixos que hi havia l’any 1989 i l’any 1990 amb l’acord duaner”.


Una economia robusta amb tots els sectors amb xifres positives

L’informe de la Cambra constata que l’any passat va ser un bon moment per a l’economia nacional, que va registrar un creixement del PIB real del 3,4%, un ritme d’avanç superior al registrat al conjunt de la zona euro i també al dels dos països veïns, i que, si no es té en compte el rebot post-Covid, és la taxa més elevada des de l’exercici 2016.

Un creixement, com ha apuntat el president de la CCIS, Josep Maria Mas, que s’explica pel bon comportament de tots els sectors i que va comportar també l’alça de la majoria d’indicadors d’activitat i demanda. 

Així, la construcció va liderar el creixement, gràcies al dinamisme del segment de l’habitatge i, en menor mesura, per la inversió pública, que es va incrementar per quart exercici consecutiu. Així mateix, la indústria va consolidar la millora iniciada el 2023, a la vegada que el sector serveis va tenir un bon comportament impulsat per les activitats financeres, professionals, immobiliàries i tècniques. Els serveis  vinculats a l’hoteleria i al turisme van registrar també un creixement, tot i que més modest, igual que el sector del comerç.